septembre 2007 Archives

Fotos aquí

D'aquesta diada, no sé si n'he sortit trist o content. No sé si l'abaltiment és de tants dies de ressaca i mal dormir, d'assaigs i de la feina, que em tenen baldat, o potser de la bici i la muntanya de començaments de setmana. Potser és de veure la vida rera un got amb ginebra, dels gibrells de ginebra.

D'ahir en vaig sortir molt enfadat i negatiu i contra això en Messi només va afegir-se al meu ensopiment. Per això vaig tornar al lloc de les borratxeres, pensant només en trobar en Jaume per parlar-li sobre el tema. Aquest matí m'han llevat a tres quarts i cinc de dotze, m'he vestit i esperitat m'he plantat a plaça amb mon pare i l'Avui sota el braç. L'ambulància ha desertat, i l'hem haguda d'esperar gairebé un hora. Arribada que ha estat, han actuat Cornellà i després la Joves, que eren quatre gats però han descarregat la clàssica de vuit. Nosaltres, com jo em suposava, hem obert amb tres de set, que ha anat molt bé i que sembla que ja va rodat definitivament. Poc més puc dir d'aquest castell, pregunteu a algú de tronc.

A segona ronda ens hem enfrontat al quatre de set, que ha estat més rebel i ha costat de ficar al sarró. Després d'un peu desmuntat, hem desmuntat un intent amb dosos ja col·locats. Des de la meva posició, d'agulla a la rengla, ja d'entrada es veia rebregat, tancadot i bellugadís. El més assenyat ha estat desmuntar-lo, i potser no hagués hagut de passar ni de segons. A la repetició ha pujat molt tranquil·let i sense gaire res destacable, llevat d'en Pauet, que hi ha tornat a pujar i estava feliç com un gínjol.

La tercera ronda ha estat la ronda esperada, com la ronda del brindis al final del sopar. Anit vaig estar parlant sobre si calia o no tirar el 4de7a. Per alguns era més aviat un brindis al sol: aquesta setmana els assaigs han anat força malament, fins ens va caure una prova del castell, i no hi ha hagut gaire concurrència. Tanmateix, jo era del parer de provar-lo, perquè el tronc el tenim i la pinya ha pogut anar assajant, potser amb no gaire continuïtat ni reeiximent, però sí que s'han anat fent cosetes. I perquè hi ha coses que no poden esperar, i jo tenia unes ganes roents, corrosives, de provar-lo a plaça d'una puta vegada. En Jaume I ha dit que el tiràvem tot i que no ens el meresquéssim per la merda d'assaigs que hem fotut aquesta setmana. Crec que l'ha tirat perquè, malgrat tot, ell tenia les mateixes ganes roents i corrosives de tirar-lo, i no es podia perdre l'oportunitat de fer-ho avui. El castell podia caure, però calia intentar-lo. L'hem intentat i ha caigut. Però el tronc estava bé, llàstima d'un segon que ha perdut la posició i que s'ha endut tot el castell amb ell, quan ja havíem fet la primera aleta. Les gralles refilaren la culminació, i el rengle que tenia davant començà a enfonsar-se, amb el segon molt esverat i baixant de mica en mica. El meu sector de pinya hem lluitat a mort per mantenir-lo dret, mentre desmuntaven dalt, però no hem pogut sostenir tot el pes i el quatre ens ha caigut al cap. Al cap! El meu quatre, al meu cap. El cop al cap han estat pessigolles, perquè el cop colpidor no ha estat al cap, i encara em fa mal.

Hem liquidat la cosa amb un altre burocràtic 2de6. Hem enllestit amb tres pilars descarregats pel balcó. M'he quedat parlant amb un parell de la Joves, que m'han començat a animar, dient-me que el 4de7a té bon aspecte i que el tenim al sac i que ha estat mala sort. També m'han animat desbarrant de la Vella, i d'altres coses. Al local, rostint la carn a la graella, m'he anat animant i ara trobo que n'hi ha per estar-ne, si més no, orgullós. Responent al dilema que obria la crònica, potser no estic content, però tampoc no estic trist: estic molt orgullós de ser casteller d'Esplugues.

XIV Diada de Festa Major
Cargolins: 3de7, id4de7, 4de7, i4de7a, 2de6, 3Pde4
Joves Valls: 3de8, 4de8, 2de7, Pde5
Cornellà: 3de7, 4de7, 2de6, 2Pde4

XIII Diada
XII Diada

La Prediada començava a quarts de set, però havíem quedat una hora abans per engegar el cercavila, on hem enlairat dos pilarets de cinc. Amb nosaltres han actuat els de la Sagrada Família i els de l'Hospitalet. Jo he dormit molt poc i no he pogut fer la becaina que tenia prevista per qüestions domèstiques. He passat d'anar al cercavila, i m'he enfaixat quan han arribat, que ha estat a l'hora del programa. Cap allò de tres quarts de set hem començat a muntar la pinya del primer castell, el 4de7. Proclamo, pontifico, esclafeixo, esvento i m'esventro xisclant que el 4de7 és la nineta dels meus ulls, que me l'estimo com... bé, me l'estimo follament, per entendre'ns, però ja se sap que els homes som cobdiciosos i faldillers, i que un cop has ballat vuit cops amb la mateixa pubilla, comences a cercar-ne d'altres que et semblin més atractívoles. I en aquesta tesitura ens trobem, i hom baladrejava que havíem de cremar les naus, i que havíem de cremar Esplugues, i que havíem de cremar la Història, i que havíem, collons, de riure fins matar-nos de tant de riure, i cantar fins a trepitjar-nos els pulmons, i què sé jo, vés a sapiguer. Per això, el 4de7 ara em sembla el que sigui que pugui semblar, com menjar bistec cada dia. Doncs ara em venia de gust un putu entrecot, i demà, demà el vedell sencer.

Del 4de7 dic que ha pujat una mica bellugadet i de mides un xic tancat; quan ha tingut el pes al damunt, llavors s'ha aposentat i s'ha descarregat sense problemes ràpid i bé. També cal destacar que en Pau s'hi ha estrenat a terços, ha estat estuprat, i ho ha fet de puta mare.

Les següents rondes, no sé què en puc destacar. Avui érem pocs a plaça i faltava força gent, cadascú per la raó que fos, alguna de sensible. Per això a segona ronda hem tramitat un burocràtic 2de6, fastigosament avorrit i tediós. I a tercera ronda el 4de6a, del que no sé què opinar i que per tant em callo. Hem enllestit amb els pilars de quatre.

Les altres dues colles han tingut molts de problemes i han fet la mateixa actuació calcada: 3de6, 4de6, i3de6a.

L'actuació ha estat molt lenta i ha durat unes dues hores més algun escaig. Hem fet el mateix que just fa un any, els mateixos castells de la Prediada del 2006. Se'ns ha fet de nit i ha començat a plovisquejar. Els núvols s'afeixugaven damunt meu i empetitia els horitzons. Per algun moment el camí s'ha enfosquit, perdent-se al lluny entre volts i revolts tortuosos, que tornen i retornen al mateix punt d'inici, al mateix lloc de sempre de la fondalada. Però jo volia pujar la muntanya...

Aquest estiu han aprofitat les vacances per començar a entrar màquines per arranar i desbrossar el terreny que ocupa el Pla Caufec, un projecte urbanístic a la falda de Collserola que preveu massificar el peu de la muntanya amb hotels, gratacels de més de 100 metres, oficines, un centre comercial monumental i, a més a més, casetes unifamiliars per als milionaris que després ens fan el pregó el dia de les Festes. Com ja han començat a talar arbres i delimitar els marges dels solars, i com apareixen notícies als diaris diguem-ne seriosos que avalen aquesta barrabassada, així com també apareixen notícies als diaris gratuïts d'embolicar tonyines que també l'avalen; i com tothom sembla que l'avali, la Plataforma Popular contra el Pla Caufec torna a treure's la son de les orelles a ella mateixa i als espluguins que en algun moment hem cridat en contra de la Barrabassada però que ara ens mantenim en estat vegetatiu.

Per això, després d'aquest senzill proemi, per si algú d'Esplugues o rodalies pensa que la muntanya, per comptes de coberta de ciment, hauria d'enjardinar-se amb roures i alzines, i per comptes de soroll de trànsit col·lapsat, s'hi hauria de sentir la refiladissa dels rossinyols i els pinsans; si hi ha algú que pensi que ja n'hi ha prou d'aquest color, i que s'ha d'acabar el bròquil, que vingui aquest dissabte a les cinc de la tarda a l'assemblea que es farà a Cal Suís, a dir-hi la seva o escoltar. Jo, de fet, hi vaig perquè m'han trucat al mòbil perquè no em quedi a casa.

Estigueu alerta a les convocatòries: el 6 d'octubre, a les 17:00h, nova manifestació contra el Caufec. El mateix dia, Correllengua amb Jaume Arnella i Marcel Casellas, cap el vespre.

N'he escrit una altra crònica, que hem penjat a Falques.com. Em fa molta gràcia llegir-la. I potser hauria d'haver parlat millor de nosaltres mateixos: dir que estem fent la millor temporada de la nostra història, per exemple.

Montblanc és un poble rural capital de comarca a la Catalunya interior. Mentre la plebs feia la birra al bar, o el cafè al forn, jo he investigat el poble, he vist les vint-i-cinc esglésies i la muralla quilomètrica que envolta el casc antich. He pujat un turonet que senyoreja tot el poble. En sepulcral solitud he llegit una estona un llibre al turó de les ruïnes sota l'ombra de l'arbre que anava buscant: ha estat una alzina, un arbre que m'estimo especialment per alguna raó. Deu ser perquè odio els pins, i al Puig d'Ossa les alzines els hi disputen heroicament el territori.

Els meus castellers han arribat a la una tocada a una plaça en cercavila. M'hi he ajuntat, m'he posat la camisa i pilaret caminat. La diada ha estat molt i molt maca. Tant que ens va costar el 3de7, i ara l'acaronem. 120 persones a Montblanc, dos autocars rublerts de barrufets.

A primera ronda hem plantat el 3de7. Ha estat rodonet, ha pujat ràpid i només a la descarregada s'ha rebregat una mica i els rengles s'han torçat (la rengla amb la buida, com si diguéssim). Una altra cosa no serà, però si més no, com a agulla, sempre em veig a la rengla: i alçar el cap i veure el meu Tres rodonet, el meu tres que es gira, la meva rengla que balla una sardana. Descarregar-lo avui ha estat com segellar la continuïtat d'un castell que se'ns havia arribat a ennuegar. Descarregar-lo avui, a 150 quilòmetres de casa, amb força tranquil·litat, amb 120 persones, és com un petit orgasme. La colla creix, la colla va bé, va de puta mare.

A segona ronda hem descarregat el 4de7. Fins l'aleta ha mantingut mides, però a la baixada s'ha desgavellat a tots quatre rengles. El meu s'ha entregirat a la seva dreta; el pilar de la meva esquerra s'ha tombat tant cap al meu rengle que he pensat que rebentava. El de la meva dreta el veia molt millor, però també ha patit. I just el que tenia al darrera sembla ser que era el pitjor de tots. A nivell de segons, per tant, el castell era una casa de barrets. A terços estava força malament però a quarts —que no he vist gaire— sembla que es redreçava. La descarregada se m'ha fet eterna, em semblava que en Pedro sortiria disparat cap a Cervià, però de mica en mica s'ha desmuntat i descarregat feliçment. Però hem suat la cansalada de valent.

A tercera ronda el 4de6a, sense gaires problemes i pensant en la setmana vinent. I tres pilars de quatre, que vale.

Amb nosaltres també hi ha actuat la Colla Vella de Valls. Només diré que avui no m'han agradat gens ni mica: i punt. Havien de fer castells de nou pisos, però no n'eren prous per fer-los i devien necessitar una colla amb 150 persones a plaça que s'hi posessin tots a les seves pinyes. Però no hi ha hagut connexió i entre naps i cols han hagut de fer castells de vuit de la gamma alta: 5de8, 2de8f i 4de8. A la seva torre el folre ha patit moltíssim i els terços s'han enfonsat amb només quarts damunt. No sé si es pot donar com a descarregat o només com a carregat, a plaça en teníem dubtes. A mi, sincerament —de debò!— m'ha semblat només carregat, però és una llàstima per un 2de8f amb un tronc tan maco que només ha patit per manca de pinya i un folre un xic prim (semblaven més aviat manilles).

També hi han actuat els Torraires de Montblanc. Jo dic que si la Vella fes castells de 6, els faria com els Torraires: és el mateix estil. Han fet id3de6 i 3de6 descarregat; id4de6 i 4de6 descarregat; i 4de6a. En fi, castells molt contorsionats i deformats, dels de l'ai al cor. L'estil diguem-ne tradicional m'agrada molt, l'estil Valls: fer-los malgrat pugin pletòrics d'entropia, i descarregar-los amb tots els collons del món. M'agrada. Si for per Valls, el casc només el portarien els hippies de Sants. Per cert, en el seu 4de6 descarregat, es van despenjar acotxador i enxaneta (em penso que ja n'havien fet l'aleta); en general, això es dóna normalment com a descarregat, tot i que hi ha colles que no: en realitat, per a mi només és carregat.

Ara tenim la nostra diada a la vista. Sento que cada dia m'estimo més la meva Colla. Espero que tot el que podem fer, ho fem. I si no pot ser, segur que no serà perquè no ho haurem intentat: perquè la tècnica, i tots, ens hi estem deixant la pell.

Fotos.

Onze de Setembre a Montblanc
Esplugues: Pde4cam, 3de7, 4de7, 4de6a, 3Pde4
Torraires de Montblanc: Pde4cam, id3de6, 3de6, id4de6, 4de6, 4de6a, 2Pde4
Vella: Pde4cam, 5de8, 2de8f(c), 4de8, 3Pde5