Ahir es van inaugurar les Primeres Jornades Catosfèriques, o no sé quin altre pompós i risible nom li han encolomat a la cosa. Primer, desconec quantes "primeres jornades" o "primeres trobades" o primeres què-collons-sé-jo sobre els blogs es deuen haver fet ja en aquests quatre anys que faig de blogaire o blogger o com en vulguin anomenar. Deia, em penso que un article de l'Aragay a l'Avui sobre el nou museu Catalònia, que per comptes de fundar i refundar tantes coses, el que podríem fer és consolidar el que ja teníem. Bé, suposo però que unes jornades com aquestes són totalment noves i per això els escau tan bé l'epítet de Primeres. Sobre l'adjectiu catosfèric, millor no en parlem.
A mi totes aquestes coses em rebenten. Mireu sinó aquesta frase d'un entusiasta de la puta Catosfera: «I per a mi la literatura és salut. Escriure blog és salut.» Jo crec que aquesta frase resumeix a la perfecció la patologia de tota aquesta tropa. Es pensen que són importants, que són protagonistes avançats de la Història, que fan (ai, agafeu-se fort!) Literatura. Alguns blogs estan ben escrits, d'altres són infumables, i d'altres senzillament no m'agraden. Els que llegeixo, alguns podrien ser Literatura, però llavors entrem en el debat de la literalitat que no interessa ningú. El que faig jo és literatura?, és Literatura? M'importa una fulla de rave. Però per aquesta colla deu ser cabdal: escriuen per fer literatura, publicar llibres catosfèrics, filosofar (marededéu) sobre l'ètica als blogs, i mil collonades més.
L'ètica del meu blog és només la meva. Els meus estàndars de qualitat responen només a les meves intencions bloguístiques. Escric perquè em dóna la gana, perquè m'agrada i em surt espontàniament, no necessito justificar-me en més lectors, en més Literatura, en l'objectiu lluminós d'un palau d'ametistes o en una sardana gegant d'imbecil·litat. Més aviat, sembla una orgia d'onanisme compartit. Però jo m'estimo més fer-me palles en solitud, és més discret i és més saludable (noteu la ironia amb la cita d'abans).
També diuen que qui no les pot haver diu que són verdes. Però és que, de debò, a mi em fan nàusees.
Per cert, continuo la meva campanya perquè s'adapti com cal al cathalà el terme anglosaxó weblog.
Quin escrit més àcid sobre el tema. Jo diria que potser la forma en què dius les coses no la compartiria, però el fons potser si.
Pensar que escriure un blog és salut significa que el pas següent és pensar que és Feng Shui.
O de si hem d'emprar una ètica homologada per no sé quin sant baró. A mi que no em toquin els blogs. Sense tanta moralina puc viure igual de bé que sempre.
Jo penso que hi ha la mateixa necessitat que sempre: la de fer fires i anar a firar. En comptes de vendre pomes o gallines, vens blogosfera i et toca una mica de solet. I aprofites per fer el vermutillo.
Estic totalment d'acord amb tu. Però ahir hi vaig fer acte de presència i em vaig dur una grata sorpresa amb un dels convidats.
Ja abans d'anar-hi vaig deixar clar què en pensava de tot plegat:
http://entrellum.blogspot.com/2008/01/manifest-catosfric-de-granollers.html (als comentaris)
I justament en la taula que més em rebentava, la de l'ètica i els blogs, de tan absurda com era els participants es van poder lluïr passant del tema. Juan Varela és un crack, i va aprofitar per posar el toc àcid que unes jornades tan edulcorades necessitaven. Clarament i segons ell 'no crec en els blogs'. I tantes altres coses. Bravo! De veritat que no esperava sentir-hi algú que tingués raó.
(si vols més detalls ja en parlarem!)
Tal i com jo ho entenc, literatura seria dir exactament el mateix, però de manera que estés tan ben explicat i raonat que no tan sols no molestés a ningú, sinó que fes pensar i raonar a qui no tingués mésremei que considerar-ho una crítica intel·ligent i raonada de la catosfera.
ah!també és literatura el que faig jo, simplement penjar en un bloc tot el que he escrit de novel·la, poesia i contes, entre d'altres questions perquè així non entabano les editorials enviant els meus texts impublicables la majoria, i el pes que els hi he tret de sobre.
Tal i com jo ho entenc, literatura seria dir exactament el mateix, però de manera que estés tan ben explicat i raonat que no tan sols no molestés a ningú, sinó que fes pensar i raonar a qui no tingués més remei que considerar-ho una crítica intel·ligent i raonada de la catosfera.
ah!també és literatura el que faig jo, simplement penjar en un bloc tot el que he escrit de novel·la, poesia i contes, entre d'altres questions perquè així non entabano les editorials enviant els meus texts impublicables la majoria, i el pes que els hi he tret de sobre.
Ya hace tiempo que no suelo pasar por estos mundos de blog (o de dios, o como se diga). Pero me cae usted bien. Usted y su particular guerra por cierta parte de su identidad.
El caso es que nada tiene que ver con la mia, así que no se trata de empatía en particular. Supongo que en el fondo la cosa es que me la pela, como creo que se la pela a usted.
Suerte Sr. Josep.