novembre 2009 Archives

Diada molt estranya ahir, impaïble, com la intoxicació etílica que encara em dura. Qui la pot pair? Jo, personalment, no la vaig pair en tot ahir. Conversant amb gent de seny de la Colla, no pas tocacampanes com jo, veia que sí, que vale, que d'acord, bla bla. Però ahir certament no se'm va travessar la torre o el tres amb agulla, se'm va travessar la Colla sencera, la forma de fer i de ser, i no hi ha res a fer contra això, sinó emborratxar-se fins a perdre la consciència i tal dia farà un any.

No estic dient res de res, perquè res no tinc a dir llevat de la foguerada de la ràbia que em bullia ahir i que ara ja va de baixa, i que reposada com convé ha de donar a les coses la justa mesura --segurament no, però tant és. Vull dir per començar que ahir no celebràvem res, el dia de celebració hauria d'haver estat una setmana abans. Ahir no hi fèiem gaire res, al local; vem veure el Barça que a sobre va empatar, i durant un parell d'hores la majoria del jovent era a Sant Just en no sé quin acte al Casal de Joves. En tornar a quarts de dues jo anava ja molt torrat i amb les coses clares respecte a la diada i la temporada. Així que en tornar ells jo ja estava gairebé de retirada, tot i que vaig aguantar un parell o tres de cubates més, per la qual cosa vaig oferir la imatge lamentable habitual de borratxo que va pel món donant-se de cap contra parets i cantonades.

Bé, que vem començar amb el Cinc de Set, que es va fer ben quadrat i de bona estampa i bella factura, com diuen els que hi entenen molt. A segona ronda tocava esfetgegar-se així com cal amb el Dos de Set, que havia patit algun canvi en esguard del de feia una setmana. Als meus ulls, el canvi més important era el fet que els segons pujaven per un baix diferent, o que els baixos estaven canviats. Això feia que l'agulla estigués encarada amb el segon més feble, però també que aquell rengle estigués molt més alt que l'altre. M'expliquen que és normal que els segons, a la nostra colla, sempre estiguin tancats a la torre, per no sé quins collons, i que els terços l'obrin. Però aquest fet junt amb el desnivell a segons va destarotar el castell, que malgrat tot estava molt ben parat fins gairebé al final, que hi va haver una vergassada en el moment que l'acotxadora s'hi col·locava. Ha passat que la canalla ha dubtat, ha temut, se n'ha desdit i l'ha fet baixar. Un altre cop la torre millor assajada del món no ha pogut ser completada, aquest cop ni tan sols carregada. La raó és que la torre és molt puta, però també, al meu parer, és cosa de com és aquesta colla, exageradament curosa i asseguradora, quan no hi ha cap altra colla al món casteller que es prepari tant i tant abans de tirar a plaça. Hi manca la mentalitat d'Aníbal, que per on trepitjava ja no hi creixia més l'herba. Falta, crec jo, l'acceptació de la llenya, la mentalitat de poder caure, que els iaios callin d'una vegada i que la canalla ho assumeixi amb totes les lletres: LA TORRE, CAU. I si cau la torre, cau tota la colla, no només un terç o una enxaneta. Però això tan evident i palmari sembla una quimera en aquesta colla, paròdia dels Capgrossos a nivell de 7 pisos. També cal, però, entrenament físic per a tronc i pinya, però això ja són figues d'un altre paner. No anirem gaire més lluny amb la forma física de la gent que hi campa ara, com ara jo, escanyolit cum laude.

Hem desmuntat la torre. En repetició hem descarregat el 4de7a, que ha estat bé, no tinc idea si ha tremolat el quatre o el pilar, em penso que hi ha hagut algun desarranjament típic, però jo ja no estava al cas. A tercera ronda era el torn del 3de7a, que no s'ha fet per problemes amb la canalla, que déu ens guard per l'any vinent si continua com ahir, quin desastre. Després d'aguantar tres hores el cony de castell, a l'enxaneta del pilar no se li acut res més que fotre el camp i passar de coronar-lo. Malson. Pesombre. Cataclisme. I plorera per la plaça. Jo no ploro mai, però tenia molta ràbia, ahir, per tot plegat, i la rebullida encara no s'ha apagat del tot.

Vem plegar amb un vano de cinc, molt bé. I ara, què? Doncs ara a descansar fins l'any vinent, i que tot vagi millor encara que enguany. Que ens passi la intoxicació etílica i pensem amb més serenor.

Fotos.

Vigília de Minyons de Terrassa
Cargolins: 5de7, id2de7, 4de7a, id3de7a, vano5
Minyons: 2de8f, 3de9f, 5de8, Pde6

Festa major. Metal aloud. And I go on. Ha sigut la millor diada de la nostra història. I com ho ha celebrat la gent? Com un pilar de quatre. Per què? I don't know.

Fot-li canya, cony! Hem començat amb la Torre de Set. Sí home! Doncs sí, qui s'ho havia d'empatollar fa quatre dies. Hem començat amb el dos de set, però ha passat alguna cosa. Què? Jo crec que ha estat la síndrome sóc cargolí i si no ho descarrego tot no sóc persona. Ah, Cargolins!, quin dia anireu a matar! Avui heu anat a caçar papallones, i la papallona us ha mort. El primer intent, direm que ha estat fruit de la mala sort. Hom assegura que al primer intent hom es caga de por. Així, un terç s'ha plegat amb l'enxaneta a punt de fer la passa. Per què? Per què, què? Doncs perquè era la primera torre. Fa molt poc, vem plorar pel primer pilar de cinc. Ho recordo. Ara hem provat el Dos de Set. I la gent, com crispetes. No plora!

Quan ens ha tornat a tocar hem repetit la Torre. L'havíem de repetir perquè només hi havia una ronda de repetició, i era evident què volíem fer. Ens expliquen que s'ha alçat bé; la veia més tancada que l'anterior, però l'anterior jo la trobava molt oberta. Res, aquesta ha pujat tancada, els terços han intentat obrir-la, diguem que el regle feble, si es diu així, que no ho sé pas. A terços s'ha obert i quarts s'han obert encara més, i per això han caigut per dins de la torre. Ha caigut perquè era la primera torre, perquè estava massa tancada, pels nervis, perquè ens faltava pinya, per mil coses, perquè era el Clot (sempre caiem al Clot). Hem caigut perquè havíem de caure, i la Colla com un enterro. No ho enteneu! Hem fet la torre, hem fet història, som més amunt que mai, collons! Què voleu? Som els millors del Baix, hem fet la millor diada de la nostra història, i encara tenim molt camp per córrer. Què voleu!!! Jo no volia més per aquesta temporada, i encara ens resta una diada.

La resta de la crònica és baldera. Hem descarregat el Tres de Set i el Tres de Set amb Agulla. A mi tant se me'n dóna (és una forma de dir). Jo volia el primer Dos de Set. La Frontera. El Passaport. I el tenim. Sóc molt feliç. No m'importen els enterraments. Tant me fa que la meva Colla sigui enterramorts. Demà més. I tant!

Avui ha estat la diada de Figueres, que ens acostuma a portar sort, tot i que aquest cap de setmana ens n'hagi mancat una mica. La tècnica, que està clapant ara a l'autocar mentre escric això, just darrere meu, anava una mica moixa i ho encomanava a la resta de la colla. L'ambient a plaça era avui un pèl estrany pel fet d'haver pogut anar més enllà però haver d'esperar almenys una setmana més. La trempera de la torre i etcètera ha deixat pas a una destrempada molt brusca. Però en un sol cap de setmana hem descarregat sis castells de set i dos pilars de cinc, amb un 3de7a i un 4de7a. Podria haver estat molt millor... però ja ha estat de puta mare. Sembla la Colla ha anat d'un passet a passet molt de micona en micona, a voler moldre tot el que pugi ser mòlt i estigui a l'abast.

L'ambient també l'han enrarit les altres dues colles a plaça. La Jove de l'Hospitalet tenia molt poca pinya i anava al màxim de les seves possibilitats, cosa que esvera molt un sector de la nostra colla, que malveu els qui estiren més el castell que la pinya. Figueres tampoc no tenia gaire pinya pròpia i han provat el 3de7a, que han desmuntat dos cops, i han intentat un 4de7a que ha petat pels aires molt aviat i que ha creat molt mala maror entre els empordanesos i que s'ha encomanat entre alguns de nosaltres.

De vegades em demano que faig escrivint cròniques tan porugues, perquè si hagués de fer-ho a mata-degolla m'ho passaria molt més bé. Però ho deixarem així...

Pel que fa al viatge en autocar, ens ha tocat un fatxa de cal déu, però només el Rober ha semblat adonar-se'n. De vegades hom comprèn aquesta gentussa, per exemple en el tema de l'avortament: de segur que sos pares, de saber-ho, els haguessin engegat per la claveguera. De tornada, per acabar d'arrodonir la festa, ens ha entaforat el carrussel de la Cope a un volum per a sords. Malhaja el malaurat auriga! I dissortades mes oïdes!

Bé, pel que fa als nostres castells, si el dia anterior havíem fet el 4de7a, avui ha tocat el 3de7a, que pel que fa a mides podríem dir que la buida s'ha obert força respecte a la rengla i que, la lentitud de l'enxaneta afegida, ha fet trontollar el tronc; el pilar ha aguantat bé i tots contents, però no gaire, perquè sembla que això dels castells de set i mig ho haguéssim fet tota la vida, i que si no fem el màxim a cada diada sigui tot plegat un fracàs.

A continuació hem repetit el 4de7 dit «lleuger», que ja va molt ben rodat. La canalla és molt nova i alenteix molt els castells i contribueix que es remenin força, però poca cosa més. I no recordo gaire res més, podria preguntar però no.

Hem plantat un 3de7 tot seguit que no ha sigut el millor de la història dels Cargolins però sí que ha estat molt ben parat i rodonet, malgrat no sé quina novetat al tronc i que ens acabava de caure el castell figuerenc al damunt i havíem vist com un casteller rebotat dels liles marxava de plaça amb molt mala hòstia. Val a dir que Figueres ha acabat l'actuació amb els dos castells bàsics de 7 fets amb tranquil·litat, cosa que els ha donat aire i descans per cloure la temporada i menjar els torrons sense un gust massa agre a la boca.

Nosaltres hem plegat amb el segon Pde5 per sota de la història, que vist des del balcó de l'Ajuntament ha estat oli en un llum. I per acabar d'acabar, dos pilarets de quatre, un dels quals tot de noies.

Ara ens resten dues diades, encara tenim camp per córrer i coses a dir, però s'ha despertat la tècnica aquí al costat i hi poso el punt final.

Fotos aquí.

Demà penjo l'actuació completa.

Segons les meves lluminoses estadístiques, enguany portem més pilars de cinc i més castells de set i mig que durant totes les temporades anteriors plegades. Això només vol dir que la Colla està en el millor moment de la seva història, i que cada cop està més amunt. Gent d'altres colles en cada actuació em felicita per com van les coses, i tot és oli en un llum d'una llum enlluernadora. Fins on seguirem progressant? Des d'aquí, jo deixo anar que tenim almenys fins per anar a lluitar pel carro gros. Si d'aquí uns anyets tot segueix així de bé, hauríem potser d'acostar-nos al nivell de Sabadell i de la Vila de Gràcia.

Mentrestant avui era el dia marcat en vermell per fer el 2de7. La torre surava a l'aire des de feia uns dies, però s'havia anat fent oficial de manera oficiosa la darrera setmana. El divendres, però, el somni s'esqueixà: un segon de baixa per grip. La propera serà! I ara debatem quan serà el dia, i ja veurem.

Ara per ara, fent 4de7, 4de7a, 3de7 i Pde5 ens quedem tan amples i ningú no celebra res. Però fa molt poc temps que encara no havíem pogut descarregar tres castells de 7 en una sola diada: el 21 de setembre del 2008. Des d'aleshores, comptant-ne aquella, han estat 7: dos l'any passat, cinc aquesta temporada.

I és que és molt fàcil acostumar-se a lu bo, malgrat que de vegades haguem de suar la cansalada una mica. El 4de7 amb què hem obert l'actuació era dels anomenats «lleugers», que segons algú «fem amb la punta de la polla», i que és el miratge del 4de8 que algun dia ha de caure. Aquest 4de7 ha estat molt ben plantat i ha enlluernat la plaça fosca i freda de Terrassa, a les 8 del vespre d'un dia de novembre. El 4de7a s'ha deformat molt en l'estructura del 4 i el pilar ha bellugat força: segons ens explicaven, el fet que la plaça estigués inclinada, que la pinya no fos una festa i que el 4 bunyolegés bastant ha incidit en la cosa. I el 3de7, que segons algú altre havia de ser «el millor tres de set de la història dels Cargolins», també s'ha desballestat per tots cantons. Hem clos la cosa amb un Pde5 força bé, també un pèl lent, i és que la canalla avui era molt nova i inexperta i ha alentit totes les construccions.

Doncs bé, això és la lacònica crònica amb rima inclosa. Demà, més.

Vigília dels Castellers de Terrassa
Cargolins: 4de7, 4de7a, 3de7, Pde5
Castellers de Terrassa: 3de7, 4de7, 5de7, Vano de 5