[Apa, publico això escrit anit després de passar-hi el ribot de la censura...]
La filologia, tal com l'he anat visquent, és, entre altres coses, una forma de consciència crítica envers les coses en general, una forma de sociologia. Era un dels aspectes que vaig trobar a faltar a Polítiques; des del primer moment, sobretot en literatura, però també en llengua, hi veia una manera de dubtar de moltes coses donades per descomptat i de viure en permanent estat de dubte.
Un dels autors que em van agradar més va ser Bernat Metge per tot això. Avui llegia el Llibre de Fortuna e Prudència. Tot i que l'acabo de començar, de seguida em trobo amb això:
E tantost fui d'opinió
que no hi era Déu ni natura,
car no hi hac orde ne mesura
ne res qui fos fait per raisó
Cap a on tirarà aquesta narració en vers, és possible de sospitar-ho coneixent Lo somni i el que vam veure durant la carrera a propòsit de l'autor.
Bernat Metge és irònic, sorneguer, de vegades cínic, i la seva forma de fer, tot i la distància immensa, em recorda una mica de no res la meva. Però això, en una societat que viu d'esquena al seu patrimoni i a la seva literatura, i a moltes altres coses, sembla que no té cap mena d'interès.
Llegir català medieval em desperta l'alarma contra el català atrotinat que es parla al meu voltant. Un poble que maltracta així la seva llengua deu tenir un futur ben trist. Però deixem-ho estar, tant se val: podem construir una societat més justa i més lliure mastegant l'idioma com un xiclet amb gust de merda.
Al mateix volum on hi ha Bernat Metge tenim el Blandín de Cornualla, que és una espècie de novel·la de cavalleries amb elements de la matèria de Bretanya. Es pot llegir com una simple història de cavallers i princeses segrestades per gegants o guerrers malvats, i és francament distreta. Per exemple, aquesta resposta d'unes donzelles em feia somriure:
E disen-li: --Cavaller ardit,
fac de nós a vostre delit,
car tostemps mais vos servirem
e lialtat nós vos tendrem,
e prec-vos que ens volles gitar
d'aissí, senyor, et am vós menar.
Que abreujat vol dir que, alliberades del perill, Blandín podrà fer d'elles el que voldrà.
En el mateix Blandín he trobat el que de moment és el testimoni més antic que he detectat de dequeisme:
car, per ma fes, vós non parlés
jamais de que tal gauig hagués.
Que en català actual seria una cosa de l'estil: «per la meva fe mai no parleu de que tal goig tingueu» (o tingués, ara no disposo del context).
El que dic senzillament és que el català medieval ajuda a tenir una idea molt més global i relativa del que és el català actual. Una petita gramàtica històrica al cap és útil no només per a simples qüestions lingüístiques de normativa o «català correcte», té un paper anàleg al de la Història en general per entendre el present i mirar cap al futur.
Tot plegat no és que em tregui la son, però sí que és una forma de veure i viure les coses, escèptica i crítica. Malgrat que fa temps que estic força fatigat i fastiguejat de la societat en general i que ja no tinc gaires més forces d'anar gaire més lluny, sobretot en nits de pluja i tempesta com avui. Segurament, per limitacions pròpies de molts tipus que no cal detallar.
I ara podria seguir amb exemples d'avui mateix que entronquen amb aquesta visió de les coses. Amb el Bestiari il·lustrat, que han clausurat per una entrevista a l'enfant terrible Jaïr Domínguez només perquè disparava quètxup contra el Rei de merda.
O amb el blog d'un tal Roger Vinton, que explica l'actualitat política catalana des d'una perspectiva inassolible i que pot ser una pura paranoia conspirativa, una bajanada o una veritat increïble que demostraria com tota la societat no és més que un putu ramat de bens feliços camí de l'escorxador.
També podria parlar del Singulars d'avui, en què el Barberà entrevistava el Tepper, un economista que em sembla molt sospitós i que no saps mai ben bé què t'està receptant ni si t'està aixecant la camisa descaradament. El Jaume Barberà em sembla també molt sospitós.
Què fer? No ho sé, llegir Bernat Metge, estudiar-lo una mica més, o bé anar a comprar una ampolla de whisky, o potser mirar d'anar a trobar feina. Potser totes tres coses.
Leave a comment