Masarbonès és un poble petit del Baix Penedès a mig camí de Valls i el Vendrell i a uns vint quilòmetres de l'Arboç. Pertany al municipi de Masllorenç, on també fan castells per la seva diada de Festa Major, que va ser fa una o dues setmanes. Masarbonès durant l'any té quatre o cinc cases habitades, però per Festa Major són uns tres-cents al poble, o això diuen. És un poble molt petit que té la sort que no el travessa cap carretera i ha quedat, en un revolt de muntanya, aliè a la destrucció dels temps moderns. Com que està habitat normalment i com que hi ha dues colònies d'estrangers (flamencs i francesos) que hi estiuegen, i com que els de Barcelona hi tornen cada estiu, doncs Masarbonès està en prou bon estat, malgrat les conseqüències lògiques del semidespoblament. Per exemple, l'Ateneu és molt rònec. En tot cas, és un poble amb molt d'encant perdut enmig de la muntanya.
El company de feina em va deixar, cap a les tres i escaig, a l'entrada del Vendrell, la sortida de la C-51, la carretera de Valls. Des d'allà vaig agafar la bici i, 12 quilòmetres després i més de 200 metres de desnivell, vaig arribar al raconet de Masarbonès.Vaig passar per la plaça de l'església, sense veure-la, i per la plaça de l'Om vaig demanar on era la casa de l'Eulàlia Batet i, preguntant una mica carrer avall, vaig trobar-los entaulats tot dinant.
Vaig dutxar-me i vaig tornar a dinar i vaig anar coneixent la família Batet: els fills, els germans, els pares, els avis. El Rai em va explicar com era el joc de la pinça i en acabat van venir les noies amb la «borratxa»: bategen amb colònia tot el poble amb un cistell demanant diners. Vam prendre les postres i després de pujar i baixar una mica l'Eulàlia em va ensenyar el poble, que es visita en quinze minuts. Vaig veure les fotos de la colla castellera de Masarbonès de l'any 92 o 91, quan va començar a anar-hi l'Eulàlia.
Aquell dissabte al migdia havien fet l'actuació castellera els castellers de Masarbonès. El sistema és com el de Llorenç del Penedès i altres llocs: la gent del poble per festes s'aplega, assaja i fan castells. La gràcia és que no conec ningú que conegués l'existènca d'aquesta colla que porta almenys vint anys rodant. El cap de colla, factòtum general, era el Lluís Vives, president dels Castellers de Cornellà. Em deia que enguany havien estat uns vuitanta apuntats. Els components de la colla són els veïns del poble que hi estituegen que només fan castells per Sant Bartomeu, castellers d'altres colles (ara mateix, Esplugues i Cornellà sobretot, i també hi havia gent de Sabadell, Gràcia i la Vella i no sé si me'n descuido cap) i algun convidat o amic dels veïns o algú de Masllorenç.
La colla va fer, no sé si en aquest ordre, un pilar de quatre caminat i girat, un 2de5, el 3de5 net i dos pilars de quatre simultanis. Segons em deia el Lluís, si l'any vinent són la mateixa colla, faran castells de sis per primera vegada. L'any vinent a veure si m'hi puc passar abans i gaudir de les festes completes, o ja veurem com va tot.
El programa d'actes de Masarbonès és força atapeït i s'organitza durant la setmana abans de Sant Bartomeu, que és el 24 d'agost. El mateix dissabte van organitzar una mena de gimcana per la canalla, que va acabar amb de guerra de menjar, amb molt de quetxup i aigua i un merder important. El Genís volia mullar-me però no podia i al final em vaig deixar. El Rai em va haver de prestar una segona samarreta, Pull & Bear, i ara ja sóc més elegant.
I els núvols es van anar aplegant, va ploure una mica i va refrescar i les proves de so es van haver d'aturar. Jo vaig mirar-me la butxaca: tenia poc més de deu euros per passar la nit en un poble on el caixer més a prop devia ser a cinc quilòmetres. Vaig prendre la primera cervesa i vaig estar xerrant sobretot amb l'Eulàlia i mirant el Trúiter i pensant que només havia dormit tres hores i havia treballat de nou a dues i havia fet dotze quilòmetres de pujada i em quedava molta nit per endavant i estava rebentat, amb deu euros com a patrimoni.
I va començar a arribar la gent. La pluja va passar i a una determinada hora, les nou del vespre potser, el grup que ara no recordo va tocar. Feien versions i estava bé. Era el «ball de tarda», més orientat a la canalla, però no diferia gaire del ball de nit de més tard. Vaig anar coneixent la fauna del poble i va ser l'hora de sopar. El grup va pujar a Masllorenç per sopar i nosaltres vem fer el típic sopar per famílies a l'aire lliure. El pare del Rai és un peixater que sembla que remena algunes cireres i vem prendre peix i marisc, etc.
En acabat, el pare del Rai i un tal Xavi van estar tocant la guitarra i oferint un espectacle important. També hi havia un dels dos socis de Salamandra, que va tocar. Mentrestant, havia corregut la cervesa, el vi i altres licors i els meus deu euros respiraven alleujats una estona.
Després d'un altre ruixat, el grup va tornar i va oferir el ball de nit. L'ambient era força maco, els estrangers anaven una mica a la seva i la resta del poble semblava força unit. Van fer el ball del fanalet i un altre que ara no recordo i tot plegat va acabar a les quatre, quan va aparèixer pa amb cansalada per fer el ressopó. Mentrestant, un vent glaçat feia onejar les estelades de la plaça i tremolar més d'un, que anaven abrigant-se com podien. Em vaig fotre la cansalada i vaig notar que ja no m'aguantava els pets i vaig anar a clapar cap a quarts de cinc, quan tot plegat ja s'apaivagava força.
Les festes de Masarbonès són molt típiques, amb molts actes de la resta de pobles del Penedès, des de diables a la missa patronal i processó i tot el que es pugui imaginar. És com una mena de festa implantada pels barcelonins i conservada amb molta cura. A les onze del diumenge, que em vaig despertar, vaig xerrar una estona amb el Genís i l'Eulàlia i cap a dos quarts d'una tocats sortia del poble amb la meva bici voladora camí de l'Arboç a veure la gran diada castellera.
La major part de les fotos de dalt són de Facebook. Les de baix són del @castellistica.
Les festes de l'Arboç són molt i molt maques. Vaig aterrar a plaça amb el 7de7 dels Castellers de l'Arboç al lluny, que no vaig veure bé quin castell era. Vaig voltar per la banda de l'església i vaig veure d'una mica lluny els 3de9f de la Jove de Tarragona i dels Castellers de Vilafranca, molt forts. Aleshores es va tancar la soca de la Vella i vaig poder esmunyir-me pel cantó de l'Ajuntament. El 3de9f dels vallencs va pujar em va semblar que una mica lent amb un incident molt distret amb l'estelada gegant de la banda del bar Victòria, que va obstaculitzar la remuntada del diria que acotxador rosat. Em penso que l'Urbano estava molt assegut, o això deien uns tarragonins al meu costat. La foto és de l'Àlex Tarroja, @castellistica.
Vaig aprofitar que tancaven pinya la Jove de Tarragona per col·locar-me a la barra dels Minyons de l'Arboç, on vaig demanar la primera cervesa del dia. També molt a tocar del castell, el vaig veure força sòlid i etcètera i amb tres enxanetes etc. i en un d'aquells moments el Sergi em va dir que els cargolins eren a la banda del Victòria. El pseudogamma extra tarragoní donava pas al veritable gamma extra (perdoneu per aquesta terminologia estúpida) del moment, el 2de9fm dels vilafranquins, que a primera fila, a una passa de la soca verda, vaig trobar espectacular. Em va agradar molt aquell castell malgrat que de cop i volta vaig trobar-me amb el Beumala xerrotejant al costat meu. Per la seva banda, la Vella descarregava el 4de9f, i apa.
Vaig veure també el @castellistica, amb qui vaig estar enraonant una mica mentre tancaven la soca del 4de9f de la Jove de Tarragona. Al segon peu, si la meva memòria no falla, va pujar una mica malament de mides; l'Oriol estava força tort al rengle que mira cap a la façana de la Victòria i va acabar saltant, no sé si per culpa seva o pel que fos, quan ja semblava que havia passat el pitjor i dosos baixaven. Per variar, estava molt a prop de la soca i vaig anar a donar pit al castell fet llenya. Vaig veure com un quart, diria, saltava espectacularment just a la barra del Victòria (sembla que tingui accions del bar), i amb les ulleres posades, la motxilla en una espatlla i la segona birra a la mà esquerra vaig posar-m'hi. Aleshores vem veure que un de la Jove jeia a terra i, una estona més tard, se l'enduien, sembla que no va ser res. Un càmera just a damunt de l'accidentat va gravar i es va endur l'esbroncada del públic. I aleshores em van deixar passar i vaig saludar els cargolins presents amb molta efusivitat.
Al costat hi havia el Ferran de Gràcia, que em va explicar una mica la situació després de la caiguda per festes de Gràcia. Els hi dono ànims des d'aquí, tot i que no crec que serveixi de gaire cosa. Nosaltres hem passat per coses molt dures i l'Arboç és un lloc amb molts records, motiu pel qual, bàsicament, vaig voler ser-hi una estona.
Els Minyons de l'Arboç van fer el 5de7 en algun moment, que vaig veure relativament bé, i crec que després de la llenya van descarregar un 4de7a no gaire maco. En acabat, la Vella descarregava també el 4de8a, els malparits. I si no vaig errat, era el moment dels pilars.
Aquí vaig dubtar d'anar al tren o no. Finalment, després d'uns moments d'indecisió, vaig veure el pilar de 8 dels Castellers de Vilafranca, com sempre espectacular. És el segon que els hi veig a l'Arboç, són uns cracks. Els verds van celebrar-ho una mica i va haver-hi una petita xiulada. Mentrestant, la Jove descarregava el Pde7f amb una mica de treball, amb una batzegada forta a segons amb la motxilla baixant, mentre que la Vella feia el mateix amb molta més seguretat. L'Arboç completava la cosa amb un vano de 5.
Aleshores vaig acompanyar el Jordi a dinar i mentre jo feia la birra vaig decidir que no érem a temps d'agafar el tren i li vaig ensenyar una mica el poble, recordant el que algú m'havia explicat dos anys enrere, amb molta menys precisió i gràcia per part meva. Vem fer una birra a la plaça de la rambla o com se digui i al final decidia tornar a Esplugues i passar de tota la resta.
I vaig veure el Barça i vaig anar a casa uns amics i eren les 4 de la matinada i havia begut i estava molt cansat i tenia sensacions agredolces d'un cap de setmana molt estrany amb poques hores de son, força festa i molt de Penedès per la puta vena.
Leave a comment