Divendres era Sant Fèlix. Vaig demanar festa a la puta feina per anar-hi i, amb un cop de bici i gairebé dues hores, m'hi vaig plantar. Vaig arribar a plaça a les 12.10, quan anaven entrant les diferents colles de cultura popular. El tradicional pilar de sis aixecat per sota de Falcons va caure a la darrera aixecada: no havia pujat gaire bé i va acabar petant no recordo ben bé com.
I van entrar les colles castelleres a plaça i, per fi, a un quart de dues, gairebé una hora més tard, Vilafranca començava el seu recital. Si algú té ganes de llegir-me i m'ha llegit abans potser sabrà que els Verds mai no m'han agradat gaire per moltes coses, però també deu saber que reconec que en moltes altres coses són els millors amb molta diferència i a Sant Fèlix van estar refotudament espectaculars, van signar la millor actuació de la història sense cap mena de màcula i em van fer bavejar tota l'estona.
Van començar amb el 4de9 amb folre i agulla, un castell típicament vilafranquí amb què enceten tots els Sant Fèlix, segons recordo. Enguany encara no l'havien fet i va pujar una mica rebregat, es va haver de defensar però amb tot no va semblar que perillés gaire.
A segona ronda portaven el clàssic intent de 3de10fm, el trentè del seu historial, amb uns dotze de carregats i la resta intents o intents desmuntats. Els Minyons n'han descarregat dos i n'han carregat tres, si no vaig errat, amb molts menys intents. Bé, el clàssic intent de 3de10 per Sant Fèlix era una mena de conya habitual però enguany semblava que realment hi creien i el tenien bé: els comentaris de gent que havia anat als assajos, el seu treball constant i tota la pesca semblava apuntar que el veritable escull seria aconseguir superar el neguit o els fantasmes i etc. Hi havia també alguns canvis al tronc, segons em deia la Gemma, que coneix força bé la colla i també ha anat a algun assaig. El cas és que, fora d'un rengle que estava una mica obert (la buida, era?), el tres va pujar molt bé, amb el bellugueig inherent d'aquest castell, i es va descarregar amb control constant. És el primer 3de10 que veig descarregat i em va emocionar molt, vaig aplaudir força estona embadalit. Tota la plaça, i els Minyons de Terrassa, que els tenia al costat, aplaudia unànimement i blablabla. Després d'això, els Castellers de Vilafranca s'han tret una espina, han fet història i, per què no dir-ho, se'ls ha fet justícia. Felicitats, fills de puta.
A tercera ronda podrien haver fet qualsevol cosa però van triar el 4de9 sense folre, que van descarregar amb una facilitat insultant. Vaig quedar espaterrat veient els Verds: era la millor actuació mai feta completada amb una tècnica al·lucinant. Acabaven amb el pilar de 8, igualment bé.
No sé, nois, què voleu que us digui, vaig flipar mandonguilles.
El 2012 no vaig anar a Sant Fèlix perquè no hi anava la Joves de Valls, que enguany hi tornaven. Eren els segons en l'ordre d'actuació i, per anar per feina, diré només que van descarregar sense aparents dificultats, llevat d'alguns desquadraments i bellugueigs menors, 3de9f, 5de9f i 4de9f. No semblava la Joves: castells molt parats i molt solvents, un 5de9 esplèndid i la sensació que estan fent bé les coses, després d'un 2012 molt bo. S'havia especulat amb el 4de9 net però no van voler arriscar, de manera molt assenyada. Van acabar amb el pilar de 5: avui mateix, a Torredembarra si no vaig errat, han recuperat el pilar de 6, per fi, després de molts anys. La Joves va amunt i també me n'alegro molt, perquè no és cap secret que és una colla que m'agrada molt.
A l'altra banda de la plaça hi havia la Vella de Valls, que va ser la cara oposada de la Joves. Van començar, com els altres, amb el 3de9f, que em penso que va anar encara millor que el dels muixerrillos, però en segona ronda el 2de9fm va petar a la descarregada quan semblava que l'havien controlat: una rebrincada sobtada va fer saltar l'estructura per dalt. Suposo que tocats, en tercera ronda van ensopegar amb el 4de9f, que no pujava gens bé, i per acabar van carregar el pilar de 8, molt treballat tota l'estona. Una actuació meritòria amb dos grammes extres però que suposo que en comparació de la Joves en van sortir capcots.
I els Minyons de Terrassa, una mica com els acostuma a passar per Sant Fèlix, van mostrar molts dubtes i van fer figa. Començaven amb amb el primer 2de9fm de l'any, que va enfilar-se molt remenat de tots cantons i que es va poder defensar fins a l'aleta però que aleshores va esbaldregar-se una mica espectacularment. Fotuts, van seguir amb el 3de9f, que no era el millor de la història, i van acabar amb el 4de9f, també força desfet de mides i que no es va poder descarregar. Així, van decidir fer només el pilar de cinc i acomiadar-se d'un Sant Fèlix que no va acomplir les expectatives, una merda de dia per a ells, com se'ls veia a la cara.
Totes quatre colles havien fet tres castells de nou (o de deu), i a més hi va haver dos pilars de vuit. En conjunt va ser una actuació excepcional, i en concret en el cas dels Castellers de Vilafranca va ser absolutament al·lucinant. Vaig meravellar-me amb els Verds i vaig fruir amb la Joves, la Vella em va deixar fred i els Minyons, que els tenia just a davant, van tornar a decebre una mica, esperant que ara al segon tram espavilin i tinguin més sort, que segur que si segueixen com ara a assaig i etc. en tindran.
Després d'això vaig pensar què fer. Vaig anar a fer una birra a un bar i la Gemma em va portar a Esplugues amb la bici tota desmuntada al seu Ibiza. Vaig acabar anant a assaig tot i que no em venia gens de gust i, fet i fet, potser els engego a la puta merda, i finalment el Pèsol em va tornar a dur a Vilafranca. Em vaig perdre la processó i tota la pesca però vaig veure el famós ball de gralles, que no sé per què però no em va semblar tan esplèndid com m'havien dit. Els recordo en més petit format, per exemple el que fan els Arreplegats a la diada d'hivern, almenys. No vaig estar tampoc gaire al cas de la cosa. Eren les sis i el Bertran em va dur a Esplugues, ja de dia, molt cansat i amb ganes de clapar d'una puta vegada.
Leave a comment