Ahir repreníem la temporada castellera. Mirant les represes d'altres anys (sóc l'estadístic de la colla, per això sóc de lletres) ha estat la millor tornada de vacances de la història, perquè l'any que hi podria competir l'actuació va quedar a mitges (el 2de7 carregat de Montblanc).
Això podria significar moltes coses, però bé, de fer un 3de7 a un 4de7a tampoc no n'hi va tant. El cas és que jo no sabia que tenia ganes de tornar a fer castells, però sí que en tenia, i quan l'autocart ens va deixar a Vilanova del Camí, amb el temps molt just (entràvem a plaça cinc minuts abans de l'hora convinguda, les 12.30), i vaig posar-me la camisa i vaig enfaixar-me i tota la pesca, vaig veure que tenia moltes ganes de tornar a suar com un imbècil dins dels castells, allà enmig enclastat sense poder respirar gaire, amb tot d'ossos clavant-se, etz. I tenia moltes ganes de tornar a fer d'agulla a plaça, hòstia.
Hi hauria d'haver anat amb bici però la nit del dissabte es va allargar una mica i no estava per hòsties. El segon cop que faig fail a Igualada. Què hi farem. Si els de la colla no fossin tan cagats i m'acompanyessin algun cop...
Vilanova del Camí em va semblar una mica el barri xungu d'Igualada, però no m'ho conec gaire o sigui que val més no empastifar-nos de merda. La plaça era molt gran, hi havia dos venedors de globus i barraques de festes. A l'hora que arribàvem estava a petar de gent i hi feien una mena de buit al mig com si hi haguessin lleons o alguna cosa. A segona ronda, però, la plaça ja era mig deserta. I amb el retard consegüent, els Moixiganguers començaven i nosaltres érem els segons en l'ordre d'actuació.
Començàvem amb el 4de7, amb els quints del 4de8. El Lluís ens deia que cada 4de7 era una prova del carro gros, cosa evident. Vaig esmunyir-me dins el castell i les quatre agulles ens hi vem col·locar: vem quedar típicament rectangulars, dues agulles tocant-se d'espatlles i les altres dues enfora. A assajos les agulles acostumen a anar canviant i així és difícil. I per la resta, un castell força tranquil·let, una merda, vaja.
En segona ronda portàvem el setè 5de7 de l'any. Al 2012 en dúiem un menys, ja veus quina cosa. El castell va pujar remenadís però força rodonet fins que hi va entrar la canalla. Aleshores es va desfermar la capsa dels trons o jo què putes sé i el bellugueig va ser una puta crazy ballaruga amb rengles estirant-se i estrenyent-se i els dosos separats i un infern de merda i caos. Des de l'agulla del tres m'ho vaig passar molt bé veient com tot se n'anava a un cantó o a l'altre i res no anava a l'hora. Així sí que mola fer castells. Deien que podria haver saltat com va saltar el de Sant Feliu al maig. Tal vegada. No sé, des de dins no el vaig veure descontrolat en cap moment, només una mica destarotat. Més que un castell dinàmic, va ser un castell anàrquic que irradiava devessalls d'entropia.
En tercera ronda tocava el 4de7a, perfecte per a agulles i baixos, només superat pel formosíssim 3de7a. Després que per fi es va quadrar va pujar desquadrat i amb una remor intensa de gent de tronc i pinya que no es trobava gens bé. El baix que tenia a l'esquerra m'aferrava pel braç com si no volgués caure en un abisme infinit, però quan vaig haver d'agafar el pilar del mig em va haver de deixar anar i llavors va començar a bramar i braolar com un cattle decapitation. I així vem descarregar el castell, el vuitè de l'any (al 2012, un més, ja veus quina cosa).
Per acabar, el pilar de cinc del Macis, que el Jordi se'l va mirar amb cara de dir que ho fa prou bé aquest xicot però jo més.
Per la seva banda, el Marquès estava molt xiroi i elegant i era un amort.
I això va ser la tornada a les places. En acabat, ens oferien un beure i un pica-pica, però jo vaig desistir de fer cua i vaig anar a una paradeta on birra a euro era molt ben rebuda pel meu pap. I a la Closca vem seguir torrant-nos fins que va ser tard i havia plogut i vaig pensar que una cervesa més seria la meva perdició pels segles dels segles, anem.
Pel que fa als nostres estimadíssims Moixiganguers d'Igualada, van fer el 4de8 i el 2de7, que si no vaig errat són el cinquè i el quart respectivament, o una cosa semblant. Estan en molt bona forma i fan els castells amb molta seguretat, com els d'ahir, que si bé potser no van ser uns castells modèlics, els van completar amb una solvència espaterrant. Van acabar amb un 5de7 molt més parat que el nostre, amb alguns canvis segons recordo d'anys passats. Tenen l'objectiu del 3de8 i, per l'any vinent, el 2de8f. Si segueixen així, of course que ho faran, en efecte yeah. Per cert, la seva torre es va unir a la tradició instaurada enguany de plantar-nos un 2de7 als morros en cada puta actuació. No és que tingui enveja, és que n'estic fins als pebrots. Però ja la farem, potser quan Catalunya sigui independent (mai).
I els Tirallongues eren molt poca gent i no van poder tancar castells de set. Van desmuntar el 3de6a no sé perquè i van acabar amb 3de6a, 2de6 i 3de6, castells que necessiten poques camises. Em deien que aspiren a descarregar el 5de7 a tot estirar, aquesta temporada. Aviam si van espavilant. Al pilar, el meu informador manresà, el Gabri de Ganàpies.
I això és la crònica, a qui no li agradi se'n pot nar a pendre pel cul. I alabat sia Jaume Barri.
Leave a comment