Ahir era la Gloriosa Diada de Catalunya™, en què commemorem i remembrem que ara som buits i pobres i molts altres etzèteres, com ara subnormals del cagar. I com que avui he fet una mena d'examen o de prova d'accés o no sé què potlles sobre normativa catalana, aquest text estarà farcit i reblert i clafit i empastifat de merdes antinormatives, perquè em cago en la normativa i em caguntot.
Baixant per l'AP-7 molts cotxes duien estelades avall cap a les terres de l'Ebre, que com tothom sap és territori botifler i els de Barcelona els hem d'anar a salvar de la seva pròpia misèria. Així passàvem el peatge de Martorell, on treballava fent de bibliotecari per un sou misèrrim, i seguíem avall per la via ràpida veient els preparatius de la Via Catalana™. I visca Catalunya lliure, malparits.
Havien baixat a fer mal a Montblanc un breu escamot cargolí d'uns sis membres la nit abans, puix són festes del poble i hi han concerts i coses d'aquestes. Entràvem a plaça i fèiem el cafè, que m'hi convidava el Lluís, cap de colla de la Gloriosa Colla de Castellers d'Esplugues™ (i castelleres, of curse). Ens enfaixàvem, feia la piulada de rigort i cap al cinc de set hi falta gent.
Sobre els castells, no me'n recordo de gairebé res, o sigui que res. El cinc el recordo que es bellugava una mica però no gaire. Estava força bé de mides (a diferència del de Vilanova del Camí) i, segons em van dir després, estava com una roca. A mi des de dins em va semblar una mica bellugadís. I el principal problema era que l'enxaneta o l'aixecadora va pujar extremament lenta, molt a poc a poc: és una nena nova molt menudeta que encara s'ha de polir força. I així despatxàvem un altre Castell Lent Cargol de la Rehòstia™.
En segona ronda era l'hora del temut 3de7 aixecat per sota, castell que esfereeix i fa fredat i feresa i fa tremolar i trémer totes les iaies de Catalunya. L'havíem pogut descarregar abans d'agost i calia veure si el podríem tornar a fer tot just després d'agost, i la resposta és: hoch. És el primer 3de7s de la colla que no faig d'agulla, cosa que em sembla una merda com un piano: me n'han caigut sis al cap, n'hi he descarregat deu, i aquell, l'onzè descarregat, me l'he mirat de tercer aixecador de la buida per darrere el Sergi, un altre deportat: ell era contrafort i el dos d'octubre s'exilia fora de la nostra Gloriosa Catalunya Productiva™. Bé, fora de tot plegat, el castell va anar pujant bé i, tot i que potser des de l'aixecador també es veu prou bé, acostumat a veure les ganyotes dels castellers de tronc des de dins, i els crits del pinyol de la pinya i tot plegat, que és molt histriònic, al tercer cordó no té tanta gràcia, així que aquí ho deixo estar. En acabat vaig fer la primera birra, que em va pagar el Gaspar molt amablement.
En tercera ronda fèiem el 4de7 Prova de Carro Gros™, aquest cop sense els quints. I va tornar a ser un castell sense gaire història. Va pujar al segon peu i en tot cas les agulles vem acabar gairebé de la forma rectangular típica. Per la resta, a banda d'alguna petita collonada, no hi va haver gaire res a destacar. Era el moment de fer la birra, que em va pagar molt amablement el Mascherano. I en pilars, un vano de 5 en què feia de primeres lateral d'un dels de quatre i no me'n vaig poder escapolir, que és el que sempre faig. I amb això, diada enllestida.
Parlaria de les altres tres colles, però no vaig estar gaire pels castells i em sap greu i etz. Després dels pilars el Paco em va pagar molt amablement una birra i vem pujar a l'autocart uns quants per anar a la Via Catalana™. Jo mirava de dormir una estona, que havia dormit molt poc aquella nit i tot havia sigut tumultuós en molts sentits i necessitava descans, però no vaig poder dormir més que quinze minuts, o sigui que vaig estar mirant per la finestra i fent servir Trúiter i aquestes coses i en acabat vem arribar a Esplugues, on vem passar per Sant Just per dinar (jo ja ho havia fet). Al Sapporo, el Pujo em va convidar, molt amablement, a una cervesa. I vem fer cap a l'Ajuntament (va en majúscula, minúscula, en sànscrit o en hiragana?), on la Via s'estenia al llarg de tota la N-340 fins molt lluny, Alcanar, i tota la pesca.
I davant l'Ajuntament vem fer un pilar de quatre d'assaig al mig de la carretera, i a l'hora convinguda per l'Assemblea Nacional Catalana™, les 17.14 h, el tornàvem a alçar, i una mica més tard, amb un canvi d'enxaneta i de terç, en fèiem encara un tercer per al fotògraf, que vés a sapiguer què putes va fer, i amb això havíem acabat la història.
Vaig perdre'm una estona per Esplugues i vaig tornar a l'Ajuntament i vaig acabar anant a la Closca dels Cargolins™ per seguir trascolant suc d'ordi fermentat, regal de Demèter, i tornava cap a casa però vaig recordar aviat que tenia el mòbil a carregar i després de passar per casa i creuar-me amb la Gemma vaig tornar cap a la Closca, on vaig tornar el carregador a la Marina, que me l'havia deixat molt amablement, i aleshores gairebé ja no hi havia ningú i vaig estar jugant amb el gos de la Susana, que em va esgarrapar una mica i ens vem fer petons, i així ja era una mica tard i estava una mica borratxo (només una mica) i vaig pensar que bona nit i tapa't.
Fotos (aviat més)
Leave a comment