Aprofito aquests minuts musicals per escriure la chrònica de dissabte a Vilafranca.
Que jo sàpiga, no havíem actuat mai a Vilafranca del Penedès. Potser sí, no ho sé, però jo porto nou anys a la colla i no em sona. Vaig a mirar-ho a la base de dades de la CCCC.
Segons això, només hem actuat a l'Alt Penedès una altra vegada: a les caves Codorniu de Sant Sadurní, el 2005: era una actuació comercial i vaig arribar-hi una mica tard amb mon pare i no ens hi van deixar baixar. Bé, fi de la memòria històrica.
El cas és que era el primer cop que passàvem per Vilafranca a fer castells i havíem de donar la talla. Per això vem portar-hi els nostres millors castells... Bé, vem portar-hi 5de7 i 4de7a més el 4de7. La raó de descartar el 3de7 per sota era no arriscar-nos a una caiguda, o si més no era la raó que tothom deia. Algú que porta molts més anys que jo a la colla em va dir amb la cara una mica llarga que si no el fèiem era, bàsicament, perquè som uns cagats. El cas és que amb el record de Montblanc just abans de Festa Major de fa dos anys, i amb les ombres de les llenyes del 3s, es va decidir fer una actuació més tranquil·la i així va ser.
Jo hi havia anat amb bici. Per Sant Fèlix havia tornat a pujar l'Ordal, que feia alguns anys que no el feia, i em vaig haver d'aturar uns cinc minuts a uns dos quilòmetres del punt més alt. Dissabte, amb la lliçó apresa, vaig fer la pujada forta de després de Vallirana amb més calma i amb el vent en contra i vaig poder passar l'Ordal amb una relativa facilitat, malgrat tot. La baixada cap a Vilafranca és molt senzilla i força divertida i a l'hora que els cargolins arribaven al local de Xicots, cal Noi Noi, jo m'hi plantava amb la meva bici atrotinada. Allí vaig fer una coca-cola, que em va pagar molt amablement el Gerard, que ha tornat fa poc a la Colla. Me la vaig prendre en tres glops i xino-xano vem anar cap a la plaça de l'església o basílica o lu que sigui que és allò. I va començar la història.
Érem segons i sortíem de 5de7. Vaig tornar a fer de lateral de la torre, una posició no gens agraïda que feia fa un parell de temporades o una temporada i mitja que no feia, si fa no fa, perquè sovint em costava d'arribar bé a la cuixa del segon. Tanmateix, amb la disposició de les peces de dissabte, vaig arribar-hi molt bé. I com que quan em treuen de l'agulla sembla que el castell va com oli en un llum, aquell cinc va ser flors i violes i tothom en fou molt content. I no vaig poder penjar la foto a Trúiter perquè la Marta G. se'n va descuidar, en sóc fort tristoi.
En segona ronda era el torn del 4de7a, que allà a dins em va semblar força flonjo i movedís. Les pressions a la pinya estaven com descompensades i el balandreig era constant. El pilar també semblava que brandava, però quan va quedar despullat es va aturar de cop i volta i es va descarregar sense més problemes. No sé com estava per dalt, per baix gairebé tota l'estona havia estat incòmode. Per de fora estant em van dir que estava molt i molt bé.
Mentre mirava de truitar el castell amb la foto que m'havia pres la Marta, el Quique em va pagar una cervesa i, mentre me la bevia, mirava el castell d'Esparreguera. Entre el CM de Xicots, el Sergi amb Quarta Ronda i jo amb Cargolins hi havia una mena de competició aviam qui piulava abans la ronda dels castells. En aquella ronda vaig anar una mica més lent i vaig ser el tercer.
En tercera ronda ens tocava el 4de7 Prova de Quatre de Vuit, aquest cop no sé exactament amb quin pis fora (no m'ho he mirat, sóc així de mandrós). El quatre es va enfilar com una puta roca sense gaires collonades a dir, tot i que estava un pèl desquadrat, potser perquè les agulles, com sempre, ens quedàvem rectangulars o romboïdals. Faig tots els possibles per no tocar d'esquena amb el Jonàs, però gairebé sempre ens acabem tocant els culs. Per quina raó? Misteris de la vida.
Vano de 5 en què no em vaig poder escapolir (tenia el Jaume de segon al de quatre, que deia que feia la tira que no entrava en cap pilar) i així havíem enllestit la cosa. Una actuació molt tranquil·la amb la Festa Major a tocar amb els capcirons dels dits. Sempre amunt com Bola de Drac, i a volar.
L'Andro, molt amablement, em va posar la bici a l'autocar mentre el Mora, també molt amable, em duia amb cotxe cap a la Closca, on, com que era tancada, vaig haver de fer la birra al paki de l'altre carrer. Van obrir i van posar el Barça, que va guanyar 3 a 2 en un partit molt estrany, i, tot seguit, vem veure els vídeos motivadors de canalla que ha fet el Rai amb molta traça.
I poca cosa més. La nit es va allargar i va fer giragonses, vaig haver de posar a carregar el mòbil amb el carregador que l'Eulàlia em va deixar molt amablement i tota la pesca i seitons i tiburons.
Podria parlar de les altres dues colles a plaça, però pruuuffff. Xicots va descarregar al segon peu tant el 4de8 com el 3de8, que exhibien alguns dubtes i tremolors i etcètera, més un 5de7 que no sé què, mentre que Esparreguera s'acontentava amb 2de6, 4de7 i no sé què amb agulla i ni tan sols podia fer el pilar de cinc de comiat.
Una actuació a Vilafranca que per a nosaltres va ser això, una relaxing diada at plaça Milà and Fontanals. Ara toca Festa Major i a veure què passa.
Leave a comment