I un altre any ha passat Sant Mateu i hem tornat a fer història etz. I què, què n'hem de dir, de tot plegat?
Diumenge vaig llevar-me força d'hora, havent dormit unes tres hores després de la festa del dia abans. Com tot en aquesta vida, faig les coses al revés del que fa tothom: divendres van anar a dormir tard però jo d'hora, mentre que dissabte vaig anar-hi tard i ells d'hora, etc. Així que encara borratxo, després d'una dutxa vaig passar pel Brillas per la cercavila, cosa que no acostumo a fer mai perquè gairebé sempre em llevo amb el temps molt just per fer els castells.
I a plaça, després del pilar de quatre amb el Sergi a segons i un somriure radiant a la cara, va ser l'hora de fer els castells. Sortíem de 7de7: la truita de ceps no m'agrada gens però bé, suposo que s'ha de fer i blablabla perquè hi puja molta gent blablabla i tota la pesca. D'altra banda, va ser el primer any des del 2008 que per Diada no portàvem el 5de7; aleshores el vem estrenar i enguany hauria estat el castell més petit. Però, sincerament, m'estimo més fer el 5de7 que no pas el 7de7, però què hi farem. Pel que fa al castell, realment no recordo gaire com va anar; estava al meu lloc habitual, d'agulla del «tres» i m'hi vaig trobar força còmode i tot el que vaig veure estava més o menys bé. Per cert, que aquest castell el vem estrenar també fa tot just un any, per Diada.
L'any passat havíem sortit de 4de8: enguany era el segon del dia i, evidentment, era l'objectiu principal, després del primer de Festa Major del 2012 i del segon intent, frustrat, del Concurs de Castells de merda. Havíem estat treballant gairebé de forma monotemàtica el 4de8 les darreres setmanes; havíem aconseguit lligar bé les pinyes just la darrera setmana d'assaig i havíem col·locat dosos per primer cop damunt la pinya el mateix divendres. El castell estava un pèl més just que l'any passat però teníem més experiència i moltes ganes de fer-lo. Així que va anar amunt, al primer peu. De mides estava més o menys bé, amb la canalla a dalt va començar a remenar, i fins que no van començar a baixar quints el bellugueig era constant. Es va haver de treballar força el castell, però voilà, carro gros al sac.
Vet aquí l'angle invers, foto del Lluís Tarrés.
A manca del vídeo oficial, n'hi ha aquest que suposo que va penjar el Rai.
Bé, potser no sona gaire èpic ni emotiu ni res, oi? Suposo que m'hauria de posar tendre, o alguna cosa. No sé, el castell el teníem però l'havíem de fer, el vam carregar i l'havíem de descarregar, moltes hores d'assaig i de feina que no es veu que s'ha d'anar fent, tota aquella feina que al final de tants anys acaba cansant i que moltes vegades es fa d'esma només perquè s'ha de fer. Diumenge, per exemple, no vem repartir pamflets per pura mandra. I tot plegat té sentit quan descarregues el putu 4de8 a la teva plaça amb la teva gent i et fots a saltar com un boig i a abraçar-te amb tot déu i a cridar i a fer el gilipolles. I et quedes tan bé... Ets tan feliç... En fi, suposo que hi han moltes altres activitats al món que ofereixen sensacions semblants, però mira, els castells són la meva i m'hi passo mitja vida pensant-hi i fent-hi coses.
Aquesta foto m'encanta, és del Lluís Tarrés. Sóc l'agulla amb el mocador al cap xisclant com un verro esgüellat.
En fi, després del 4de8 el tercer castell no era un tràmit, com l'any passat, que vem tirar la truita de ceps en tercera ronda, el primer de la història. Enguany era el 3de7s, que l'any passat havíem perdut, que havíem estrenat també per Festa Major el 2010 i que enguany havíem recuperat per Santa Magdalena, a Esplugues. El d'ahir era el tercer intent d'enguany, que sembla que hem tornat a agafar-li la mida. Ahir tornava a fer de tercer aixecador i sembla que va anar pujant més o menys bé fins la darrera aixecada, que es va regirar força, però es va poder controlar i, amb confiança, el vem acabar descarregant. Amb això signàvem la millor actuació de la nostra història, que gairebé cada any per Festa Major tornem a esbotzar sostres.
En acabat, la Marta s'estrenava de terç al pilar de cinc, cosa que està molt bé, i fèiem els dos pilars rebentabalcons, que com és més o menys habitual un dels dos acabava caient, enguany molt aviat. I cap a la Closca a celebrar-ho, cagondéu.
Pel que fa a les altres dues colles, els Capgrossos van fer el primer 4de9f que es veu a Esplugues, després que l'any passat fessin el 3de9f, mateix castell que va descarregar Minyons el 2011, primer cop que es feien castells de nou a casa, motiu pel qual ara hi ha una placa a la façana de l'Ajuntament. Tres anys seguits que som plaça de nou, amb el que havia costat i ara ens ho fan cada any, des d'aquí torno a agrair als Capgrossos que vinguessin a totes a Esplugues. Pel que fa als Borinots, el seu millor castell era el 5de8; d'altra banda, també descarregaven el pilar de sis.
I així anàvem a la Closca a dinar i emborratxar-nos. M'hi acompanyava un amic de la carrera, que també és amic d'una borinota (coi de filolechs dels trons), i en aquest sector força allunyat de la centralitat de la colla (tres o quatre borinots, el Marc i algú altre) per dinar ens fotíem els fideus i començava a accelerar-se el temps gràcies a les propietats màgiques de l'alcohol. Una amiga de fora de la colla em passava a visitar i després d'una estona tornava a la colla, on vem seguir bevent i vaig perdre el món de vista fins que es va fer una mica tard i em fotia a clapar. El Jordi Punki havia comès el seu habitual terrorisme capil·lar quan jo era fora i així vaig estalviar-me la tradicional rapada.
Si tinc temps escriuré la resta de crònica de festa major, ara estic molt cansat i espès.
Leave a comment