I aquesta setmana eren festes de Sant Just, que enguany me les he passat pel folre dels collons, perquè, no sé, Sant Just al final cansa, amb tants calés i tot tan endreçadet i amb tanta muntanya que no saben ni si són poble o ciutat, i res, que dissabte vaig anar al Festival Arrela't que organitza l'Espluga Viva, que va estar molt bé, i cap a un quart de dues de la matinada, quan pensava si pujar-hi o no, finalment em vaig quedar a casa. Doncs de puta mare, oi?
En tot cas, divendres havíem assajat a Can Ginestar, i després també de passar per casa un moment vaig anar a la Vagoneta a veure el pa que s'hi donava. Em van explicar per què havíem de fer el 4de8 fantasma a Sants, thanks for the info, i vem comentar una mica l'assaig, en què havíem fet el primer folre, que va aguantar força bé amb terços col·locats fins que es va enfonsar per la banda oposada a la meva: jo estava de lateral del folre. L'assaig obert es va improvisar com a assaig porta un amic amb pernil sortejat, coses de no preparar una campanya amb una mica de previsió. Però res.
De manera que em vaig despertar diumenge, vaig agafar la bici i després de passar per la fruiteria d'Isidre Martí vaig volar cap a Can Ginestar, que era el dia que fan allò de Sant Just al carrer, amb tot de paradetes i entitats i coses per l'estil, força de poble pels carrerons que s'enfilen fins a l'església i tota la pesca. Vaig arribar-hi amb el temps just però prou bé, vaig lligar la bici, em vaig enfaixar i vaig esperar que fos l'hora de començar; érem primers i sortíem de 4de8.
I res, que n'haig de dir, d'això, ara? Després de tanta collonada, m'he quedat exhaust i ja no sé què més dir. La cosa és que va pujar prou bé el 4, amb alguns desarranjaments típics i tota la pesca. Per alguna raó que ara desconec, si no vaig errat la canalla va fer tirar avall amb dosos col·locats i l'acotxadora ja per quints. En repetició hi tornàvem; pujava molt fort, amb alguna petita remenadissa, molt bé de mides i força tranquil, potser com sempre una mica lent; l'acotxadora va col·locar-se i l'enxaneta va fer la primera passa però per alguna raó estranya no va acabar de travessar el pom de dalt i, per tant, sense haver-se encavallat damunt l'aixecador, va baixar per on havia vingut i el castell va tornar a quedar en intent desmuntat, quan era evident que el teníem... a una sola passa. La baixada vem haver-la de treballar força.
Al vídeo de la Diada es veu prou bé tot això:
Avui llegia al fòrum de la pinya.cat que si la canalla no es creu un castell ja el pots tenir de puta mare que és evident que aquell castell no el tens. Desconec què collons passa allà dalt, unes coses que ens han acostumat a succeir moltes vegades sobretot en la puta torre maleïda, i com que no en tinc ni idea i la tècnica castellera no és exactament el meu àmbit, ho deixo estar, no sense repetir que em cago en déu i sa puta mare.
D'aquesta manera passàvem ronda que, a diferència del que acostuma a passar darrerament, no vem recuperar en un quart torn fantasma. En segona ronda descarregàvem un 3de7 aixecat per sota que suposo que pels nervis de tot plegat i perquè havíem hagut d'esperar que tornés l'ambulància i la dispersió etc., va sortir com una mena de nyap. Als assajos hi faig de tot (no sol haver-hi una setmana que no provi una posició diferent), tot i que a plaça m'he quedat instal·lat de segon aixecador per no sé quin rengle (diria que era la buida ahir); sempre deixo passar l'Ayose davant meu per estar més tranquil al tercer cordó.
En tercera ronda era l'hora de la puta truita de ceps, que va ser un altre nyap castastròfic, amb el meu baix (feia d'agulla al malaurat «tres») xisclant com un Pig Destroyer i tot en general una remor de rondineigs i algun esgarip i tot allò que se'n pot dir d'aquella baluerna informe i infame.
Sortíem amb només dos castells descarregats i amb dos intents desmuntats de carro gros. Per seguir amb les raons binàries, descarregàvem dos pilars de cinc simultanis, amb la Marta que ja no fa tants gestos teatrals i tal i tal.
En fi, després de l'intent desmuntat de torre de Caldes, després de l'intent fantasma de quatre de vuit a Sants i després dels dos intents desmuntats d'ahir a Sant Just, no es pot pas negar que tenim la mà trencada en això de desmuntar estructures, grans especialistes en coitus interruptus, cagadubtes originals i sense parangó conegut. L'any passat vem provar dos 4de8, un dels quals va fer llenya i l'altre el vem descarregar; enguany ja portem quatre intents: tres desmuntats i un descarregat. Pel que fa a la torre, són 11 intents totals, 3 carregades i tota la resta un munt de merda. Ja només ens resta una actuació per cloure una temporada que ha sigut bona però no molt bona, en què hem fet un altre 4de8, hem recuperat el 3de7s i hem tornat amb possibilitats amb el 2de7. Però com deia l'altre dia tot avança molt a poc a poc, uns se'n cansen i d'altres amb recança se'ns en van i jo, personalment, me n'atipo.
Com se sol dir, en podria dir moltes altres coses, de la diada, però val més que no desbarri més. En acabat, amb uns quants tiquets per birra, ens en fotíem unes quantes fora de Can Ginestar i després passava per casa per escriure la nota de premsa, que es pot llegir al nostre web. Dinava a casa i passava per la Closca quan ja tot anava més tranquil, després de prendre l'aire delitós dels parcs d'Esplugues. I a les nou estava com una puta cuba.
Leave a comment