Ahir era diumenge i com sol passar teníem diada castellera, la darrera de l'any, al Poble-sec, amb els Bandarres i els Castellers de SaFa, dues colles que han anat creixent molt els darrers anys i que enguany es plantejaven seriosament el 4de8: un castell que, per a colles com nosaltres, que som si fa no fa del mateix nivell, és tot un repte per la quantitat de gent que es necessita etc. i tota la pesca que no sempre es pot aconseguir. O sigui que arribàvem a la Diada de Tardor dels Castellers del Poble Sec (veureu que això del guionet balla força: és que segons la normativa Poble-sec és com Vila-rodona o Vila-seca, però la colla es fa dir «del Poble Sec» i, per tant, els respecto la grafia --que és la conclusió a què vaig arribar fa uns anys després de pensar-hi i de discutir-hi amb l'Iris, que ara fa castells per llà al Berguedà, terra de bolets i altres patums--), o Diada de l'Escudella (per tal com el cuiner de la colla prepara aquesta exquisida menja per a Bandarres i convidats, cosa que des d'aquest racó d'Esplugues agraïm fervorosament), amb tres potencials 4de8: el nostre i el de les altres dues colles. Hi havia també dues torres possibles: les de les altres dues colles, perquè la nostra ja estava força descartada de feia un temps. En resum, que som tres colles més o menys del mateix nivell que ens trobàvem cap al final de la temporada i era molt distret veure què podíem fer en una mateixa plaça.
(Segons diuen les preceptives, escriure paràgrafs massa llargs i frases recargolades i plenes d'incisos, com he fet just al damunt, és una bona manera de foragitar la gent del propi text. O sigui que no sé què feu que no marxeu.)
Una plaça que no era ben bé una plaça, sinó un carrer: el famós carrer Blai, lloc de tapes per excel·lència del Poble-sec, a l'alçada de la biblioteca del barri, on un dia em vaig refugiar d'una merda de feina (hi vaig començar a llegir Cosmòpolis, que té una pel·li de Cronenberg, tot plegat una mica opressiu i dur). De manera que en un ambient molt més distès, en aquest estiuet de Sant Martí que de moment dura dos o tres mesos, vem arribar els estrenus ciclistes al lloc d'actuació després de superar la cursa d'obstacles del carrer de Sants (era la Fira de la Cervesa, que em va temptar cosa de no dir: una mica més i no arribo al Poble-sec) i de la plaça d'Espanya (hi havia una cursa de córrer que tallava tot el trànsit). Vem aparcar les bicis al pati clos obert de la biblioteca i vem esperar que arribés l'hora de l'actuació.
Érem els segons i vem començar amb el 5de7. Al Poble-sec havíem actuat fa uns tres anys (va ser al juliol del 2011). Diria que va ser quan els Castellers del Poble Sec van estrenar la seva torre de set, que van carregar in extremis, si no recordo malament. Dos anys i mig més tard, si no vaig errat, n'han fet un grapat, els malparits. Nosaltres aquell dia no vem provar el 2de7, ni aquesta temporada tampoc, però sí que hem fet i vem fer el 5de7. En aquella ocasió jo estava de lateral a la rengla i tot el castell va venir cap a mi: hi arribava molt malament i va anar d'un pèl que no ens el vem menjar amb patatones. Molt altrament va ser el cas d'ahir: el vem descarregar amb la punta de la fava. O si més no això és el que em va semblar a mi de lateral de la torre. Un 5de7 molt tranquil i en segona ronda el plat fort del dia, el 4de8.
El 4de8 ha tingut una història estranya enguany; en podríem haver fet molts més, però no ha estat el cas («molts més» vol dir almenys dos o tres més). El vem desmuntar tres cops seguits en dues actuacions consecutives (Sants i Sant Just); un d'aquests intents no va ser descarregat per pur miracle, perquè l'enxaneta només havia d'acabar de travessar (era més fàcil descarregar-lo que desmuntar-lo, però bé). A assaig acostumem a fer força proves netes, tot i que dimarts érem quatre piules i divendres no vem fer cap prova de pinya gaire bona. En tot cas, els de tronc diuen que el quatre net va ser el millor de l'any. Deu ser veritat. Jo no donava un duro pel 4de8 diumenge, però mira, gairebé sempre m'etivoco i en aquest cas n'estic content.
El quatre va pujar força bé, amb alguna tremolor; segons les fotos i el vídeo, es va estirar una mica a terços, però no va perillar gens. Es va carregar amb molta tranquil·litat mentre me'l mirava des de la meva posició d'agulla amb els ulls com unes taronges; aleshores vaig notar una petita sotragada que es va aturar sense més repercussions. La descarregada, amb quints fora, va ser exultant i la celebració es va haver de reprimir una mica, abans de desfermar-se com una puta bogeria. El Macis, el meu segon, es tocava els collons just abans de baixar, i apa, 4de8 al putu sarró.
Després de tanta feina, d'algunes frustracions, de tot el que l'hem suat, el descarregàvem quan menys m'ho pensava, però ja el tenim. És una llàstima que no n'haguem pogut fer més; no crec que siguem una colla d'un sol 4de8 per temporada, si més no enguany per potencial i per tècnica i per tot plegat en podríem haver fet alguns més. Ahir ens vem treure un pes de sobre, i ja era hora, mecagondéu.
En tercera ronda era el torn del 3de7 aixecat per sota, el sisè de l'any: ens hem quedat a un del màxim històric, els set de fa dos anys. De fet, comparant estadístiques amb anys passats, hem fet menys castells de set en general, m'ho haig d'estudiar perquè tampoc no hem fet castells de sis. En tot cas, tenim sis 3de7s més que l'any passat, un 4de8 més i alguna diada en què va ploure. Però jo què sé.
Bé, el 3de7s va pujar una mica rebregat, si més no pel cantó que jo era, de segon aixecador per la buida. Les aixecades no van ser gaire maques però es va carregar i es va descarregar. Es dóna la casualitat que al final de la segona ronda els Castellers de SaFa havien fet també un 3de7s, i els Bandarres n'havien fet un altre en tercera ronda just abans que nosaltres. Diria que cap dels tres 3de7s va ser gaire modèlic, i també diria que mai no n'havia vist tres de consecutius.
I per plegar un pilar de 5, amb l'Adal que diu adéu a la colla, que després vem mantejar. Per cert, érem un fotimer de músics:
Tot això es veu més bé al vídeo de la colla:
I final de temporada.
Pel que fa a les altres colles, els Bandarres van començar amb un 7de7 una mica tremolós i van seguir amb el 2de7, confirmant la tendència enguany de plantar-nos als morros un 2de7 en cada diada. La torre dels del Poble-sec no m'ha agradat mai gaire: per mides, per alçades, per la manera de defensar-la, però bé, ahir la van tornar a fer, i ja en porten un bon grapat. En tercera ronda descarregaven un 3de7s que no vaig veure gaire però que també em va semblar una mica destarotat. Plegaven amb un vano de 5.
I els Castellers de la Sagrada Família van fer el 5de7, el 3de7s i el 4de7a més un pilar de 5. En podria parlar perquè vaig veure els seus castells, però... bé, no sé, no gaires problemes, i blablabla.
Feia la primera birra i anàvem a buscar les bicis. El Roman em donava un mòbil que havia caigut que va resultar que era de l'Andrea. La bici del Dani estava punxada, misteriosament. A Can Bandarra anàvem fent birres i anàvem emborratxant-nos massa abans no ens toqués l'hora de menjar l'escudella, que era molt bona però atipava massa poc. Pujàvem cap a la Closca a foradar els fetges, però com que havia menjat massa poc i havia begut massa molt, més o menys abans del Barça vaig trobar-me en un estat deplorable i lamentable d'embriaguesa. Abans el Jordi Punki, que s'havia afaitat, em va poder fer la cresta punki: després del dolor de l'any passat de perdre les grenyes de deu anys, perdre la cabellera d'un any no em feia gaire res. I a casa a dormir la mona.
Leave a comment