juin 2014 Archives

Dimarts era un dia curiós i després d'una remullada per la Diagonal camí del passeig de Sant Joan on fai les pràctiques no remunerades i d'acabar a les 7 de la tarda en punt, vaig tornar a pujar a la bici i rabent i sallant el vent vaig arribar una mica abans de dos quarts de vuit a Esplugues per agafar les coses de castells i la càmera de gravar, que me l'havien encolomada. Com que l'actuació a Sant Joan Despí començava a les 19.30, anava amb una miiiiiiica de retard.

Abans sempre érem els últims en l'ordre d'actuació, però enguany les coses són diferents i així vaig arribar-hi cap a tres quarts quan ja alçàvem el 5de7, em diuen que al segon peu, després dels pilars d'entrada que, evidentment, no vaig veure. Vaig donar la càmera a l'Orlando, sense el trípode, que pel que em van explicar em va maleir els ossos i tota la meva nissaga fins als avantpassats australupitechs. I com que tot era bonic i bell i em pruïa un ou, m'ho vaig mirar de fora estant i vaig fer fotos a un 5 que em va semblar prou maco.

En segona ronda ja no me'n podia escapolir, i en una actuació que va anar rabent i veloç com en Jep a la bici, sense tenir amb prou feines temps de fer incursions per cercar birres al paki d'uns metres més enllà, vam pujar el 4de7 --m'havien dit que havia de ser el 4de7a i dissortadament vaig tornar a desinformar per trúitert--, amb quarts i quints del 4de8. La Paula, a l'agulla, va dir que s'hi col·locaven quints, com aquell qui res, i entre naps i cols, i tota la pesca, em va semblar un castells amb una història residual que refuso plasmar en aquesta immensa i gloriosa Chronica dels Feyts, malgrat que en acabat la crítica i el públic siguin unànimes a judicar-les d'excrescència nefanda copròbia. Però què hi farem, si els lectors no saben preuar així com cal aquest nèctart olímpic i s'hi rabegen com a la porcellera.

Mentrestant, rabent i sallant vaig tastar les delícies de la llauna d'Estrella i va ser l'hora del 4de7a, que va ser can penja i despenja, i de poc que no s'esbaldrega, en efectivament. La baluerna es va anar bastint (vestint!) com un edifici d'un arquitecte modernista passat d'espit, amb mides estrafetes i estireganyant-se d'aquí i estrenyent-se astoradorament d'allà, i amb el segon del pilar que li lliscaven els peus endavant per les espatlles del baix remugant. Quin desori, quin poti-poti, quin niu de puputs, quina olla de cargols! El desgavell es va envolupar (com si fos el contrari de desenvolupar) i es va desmuntar amb seny proverbial.

Vet aquí l'única foto que penjaré de la cosa. Va, una altra, que demostra que malgrat que hi havia poc temps per fer birres, sí que es podia descansar a l'ombra de l'església del costat de l'ermita.

En repetició, i amb algun canvi, el 4de7a es va vestir (bastir!) amb més bones mides, tot i que encara amb algun neguit. El segon del pilar sembla que va deixar-se anar massa aviat, cosa que va contribuir que l'agulla brandés més del compte, amb un rum-rum i amb un ai al cor, i un enjòlit a mercè de les bressades, que en salvar el perill va merèixer un estentori aplaudiment i clap-clap de la plaça, que val a dir que era força plena. Una lluita titànica del segon que va ser una bella cosa de no dir.

I res, el pilar de 5 per plegar i adéu. No es va obrir la Closca i vaig anar a casa a descansar d'un dia estrany i una mica atabalador.

Voldria només esmentar la feina dels de Cornellà, que per la seva festa major, el Corpus de diumenge, van descarregar el primer 7de7 de la seva història i van afegir-hi 5de7 i 4de7a, una actuació molt bona d'una colla que potser s'envolarà enguany. Van estar a punt d'empatar la nostra actuació a Sant Joan Despí, però finalment van descartar el 5de7 perquè anaven una mica justos. La millor actuació dels cornellencs des de fa algun temps indeterminat, amb força seguretat, i que tinguin molta sort enguany.

I res més, per a més informació, el web, malparits: http://www.cargolins.cat/content/resultats-de-sant-joan-despí-i-prèvia-de-figueres

I és l'hora d'escriure per fi la chrònica de Can Vidalet.

Per motius diversos no vaig anar en tota la setmana a assaig, per la qual cosa no tinc ni idea del que s'hi va fer, perquè ni tan sols no ho he preguntat. Vaig passar-hi divendres cap a les dues tocades de la nit, després d'esquivar amb la bici èbria un control dels Mossos a l'entrada d'Esplugues, i em van dir o no ho sé que la Mar havia guanyat el concurs internacional de truites i que li van donar una Truita de Set com a prèmit etern. I me'n vaig anar a dormir.

Dissabte feien l'actuació de l'Escola de Castells alhora que la Festa de la Percussió i el CanVi Rock, que és on vam passar la tarda escoltant grups bons i grups dolents fins més tard de les dotze i amb el Rain Alarm tota l'estona alertant de pluges incompareixents. Sembla que l'actuació de l'Escola va anar molt bé, i també la festeta, i fins l'endemà a Can Vidalet, amb les pluges que continuaven amenaçant però que semblava que havien d'arribar a la tarda.

Eren les dotze i les tres venedores de globus ja feia estona que hi eren, però nosaltres, entre banderetes catalanes, espanyoles i coses rares esperàvem que aparegués algú que, com les pluges, no es decidia a venir, pinyaires tocatardans de ritme gasteròpode. I era un quart passat d'una, si fa no fa, amb força iaios que passejaven per la Rambla i xarrupampolles més o menys matiners que començaven a omplir les terrasses, i nosaltres vem veure que el dia era bo i que podíem començar de 5de7.

En fi, el 5de7, el cinquè de l'any, va pujar ferm i amb bones mides, i tampoc no sé si amb gaire més històries perquè tampoc no vaig preguntar i les sensacions eren bones.

En segona ronda vem portar el 3de7s. El més matiner que havíem fet fins ara havia estat l'any passat per Santa Magdalena, si no vaig errat, i enguany ja en tenim 2, és a dir que la cosa sembla que va força bé en aquest sentit. Diuen que a l'assaig va ser un patafi, i a plaça també va buyolejar: molt tremolós, les pujades no gaire alhora, unes mides per dalt una mica estranyes, amb algun cul enfora, i una aleta fimbrejant. Un cop descarregat vem gaubar-nos-en pregonament enmig de crits de joia i càntics gojosos.

Adelitats i sadolls per l'esforç suara prorrumput, va ser l'hora del 4de7, que segons diu el mail de pinya cada cop està millor. Vem acabar amb el vano de 5, el segon de l'any.

En fi, molt bona actuació a Can Vidalet, una actuació que abans era una merda i que ara és maca i tot.

Vaig passar per casa per dinar i fer algunes coses mentre les dues colles convidades (Margeners i Figueres) menjaven a la Closca, on vaig acabar anant-hi per donar una cosa, veure els castells i jugar a butifarra, que feia força temps que no hi jugava i ja tocava. La partida va durar més de dues hores, vem començar el Marquès i jo guanyant de 40, a 51 hi vem arribar força frec a frec però encara guanyàvem, ens van passar 20 o 30 punts per davant, i finalment vem tornar a remuntar i vem vèncer 105 a 90 o una cosa així. El punt d'inflexió va ser el gintònic vessat per la Maria, que va fer que ens estalonessin i ens avancessin; tanmateix, vaig abandonar la birra pel Four Roses amb gel i la dinàmica va tornar a canviar, fins a ser-ne els vencedors.

Després d'això vem allargar una mica la tarda, com les gotetes que s'espolsen després d'una pixarada, i vaig tornar a casa a dormir un grapat d'hores.

I res, dissabte vem anar als Horts de Llobregat a la típica Trobada del Bax, enguany la vintena després que l'anterior l'haguéssim feta nosaltres.

El grup de Trunyocletes a l'hora que la tempesta d'atansava ens vem trobar a la carretera de Cornellà per baixar cap al riu, al qual vem entrar just quan el xàfec precipitava. El camí per la riba dreta del riu hauria estat bucòlic si la maltempsada ens hagués deixat veure-hi més enllà de dos metres. Sota l'espessa cortina d'aigua a la vora dels horts de Sant Boi i Sant Vicenç vem acabar arribant a la carretera que penetrava a la nostra destinació; aleshores, tot enfangats i xops, la pluja va decidir que ja havia plogut prou i ens va deixar arribar fins al lloc teòric d'actuació. Tanmateix, els Carallots ens van fer anar cap al poliesportiu vell, una típica pista coberta prop del centre del poble. I allà vem fer les primeres birres i vem esperar que s'amunionés la gentada.

Coloraines pertot, algunes de ben llampants, cap a les sis de la tarda pintaven amb una gamma cromàtica molt diversa el poliesportiu, ple com un ou. Nosaltres ens situàvem en un racó del poliesportiu, amb la nostra paradeta, a la vora de l'escenari on es farien més tard els concerts. Vem fer els pilars d'entrada tots alhora --espetecs xiscladors de gralles descompassades totes ensems reverberant en el sostre bombat-- i després del primer grup (les rondes eren conjuntes en tres grups; nosaltres érem els segons) va ser l'hora de fer el 5de7, que ja en tenim un munt al sarró enguany. Ara només hi havia tres o quatre colles de gralles tocant alhora, però igualment era un maldecap i no se sentia res més. Així que el cinc va enfilar-se més o menys tranquil enmig del brogit musical, sense gairebé poder percebre els bramuls del típic baix que gemega o els remucs del segon que rondina. El cinc, pel que vaig poder contemplar en el meu racó de pinya (primer lateral a la torre), es va fer amb una relativa tranquil·litat però amb un cert moviment estrany que es va atribuir a l'enrenou general, que va semblar força pitjor que el del Concurs: tot i que les dimensions de tot plegat eren menors, el soroll era superior en aquella mena de caixa metàl·lica.

I quan ens va tornar a tocar, vam enfilar el 3de7 aixecat per sota. Per evitar que la fressa ens fes la guitza com abans, d'una manera no gens dissimulada vem esperar que les altres dues o tres colles fessin la seva; aleshores vem fer que tancàvem la pinya molt maldestrament i a la fi va començar a pujar. Les aixecades van anar més o menys bé, amb algun moviment que com és normal es va agreugar en el darrer pis. En tot cas, vaig veure'l força bé, en les fotos surt prou rodonet i en el vídeo no s'hi veu res d'estrany, llevat que sembla que la penúltima aixecada va ser una mica lenta.

El vem celebrar com feia temps que no celebràvem res, i és que ja teníem ganes de fer coses noves i engrescadores. En tot cas, va ser el tres per sota més matiner de la nostra història, l'hem aconseguit a la pimera i en general va donar tot plegat bones sensacions. Els assajos ara van força bé (veurem com continuen), i en general va ser bonic i ens van començar a aplaudir amb els terços que començaven a pujar.

En tercera ronda vem fer el 4de7, amb força canvis per terços i l'estrena del Pepins el Xipella (i crec que ningú més); el 4 es va descarregar una mica remenadís i sense entrebancs i alabat sia Jaume Barri. Vem acabar amb el vano de 5, el primer de l'any, que no vaig veure.

En acabat, una polca gegant i coses per l'estil. Els Carallots van parar taula per a tota la gentada que hi havia (un munt) mentre jo xerrava amb el Castellística i em quedava sense sopar (vaig fer un durum més tard). Els concerts van sonar bé, jo vaig beure una mica de vi, i al final el Quique em va portar a casa amb el cotxe i amb la bici al radere.

Fora de tot això, comentaré una mica algunes colles. Pel que fa als amfitrions, els Carallots van oferir una imatge molt potenta amb el segon 4de7 de la seva història (que va anar força lent i sembla que una mica obert, però força segur), un 5de6 que van fer després d'un intent desmuntat perquè una acotxadora es va pixar en la pinya, i dos pilars de cinc enlluernadors per plegar. I és que els Carallots semblen una de les noves colles del Baix que més futur tenen.

Pel que fa als companys de Cornellà, pel que vaig veure van fer els típics 3 i 4 de 7 sense excessius problemes (però no vaig estar gaire al cas) i van haver de desmuntar un 4de7a, el primer de l'any. Sembla que no les tenien totes, però va pujar prou bé i tenia corda per molta estona. Amb tot, una nena no ho va veure tan clar i va decidir baixar-lo. El van acabar descarregant amb un pis menys.

Els Castellers d'Esparreguera, que l'any anterior van tornar a la Trobada, van fer 3 i 4 de 7, també; tot i que tenen més nivell (fa poc van descarregar el 7de7, per exemple), el dissabte a la tarda sembla que sempre punxen (el 2013 eren quatre piules i van fer castells de sis escarits). Sembla que estan molt bé i que enguany poden fer-la grossa.

Els de Castelldefels, per la seva banda, tenien la canalla cagada per algunes caigudes i no sé què més i van rebutjar els castells de set, molt assenyadament, i es van quedar amb castells de sis fets amb el seu peculiar estil característic.

I sobre la resta, en general em va semblar que van pujant de nivell: Sant Feliu, segons m'explicaven, tenen els castells de set preparats per aviat (des del 2005 que no en carreguen cap; l'any passat en van intentar un). Sobre Matossers i les colles noves (Begues, Gavà, Viladecans) no en puc parlar gaire, tot i que aquestes noves estaven força millor que el 2013.

En resum, si aquesta actuació era la diada dels horrors, enguany ha fet força patxoca (dins el nivell en què ens movem), que fa albirar un futur més brillant a la comarca. Ho anirem veient. Pel que fa a nosaltres, vem fer un pas endavant molt important i ara caldrà veure si ens mantenim en aquest creixement i si, tal com apuntaven els assajos, podrem assolir abans d'estiu algun dels objectius principals que tenim: 2de7 i, potser, 4de8. Tres 4de7 nets a assaig i moltes proves de torre van fressant el camí.

Castellers d'Esplugues: pd4, 5d7, 3d7s, 4d7, vano5
Carallots de Sant Vicenç dels Horts: pd4, 4d7, 2d6, id5d6, 5d6, 2pd5
Castellers de Cornellà: pd4, 4d7, 3d7, id4d7a, 4d6a, pd4, idpd4
Castellers de Sant Feliu: pd4, 3d6, 4d6, 3d6a, pd4
Matossers de Molins: de Rei pd4, 4d6, 3d6a, 2d6, 2pd4
Encantats de Begues: pd4, 3d6, 3d6a, 4d6, pd4
Castellers de Gavà: pd4, id3d6, 4d6, id3d6a, 3d6, pd4
Castellers d'Esparreguera: pd4, 3d7, 4d7, 4d6a, pd4s
Castellers de Castelldefels: pd4, 4d6, 3d6a, 2d6, 2pd4
Castellers de Viladecans: pd4, 3d6, 4d6, 3d6a, pd4

Fotos i vídeos al web.