Diumenge tocava tornar al Poble-sec per tornar a provar el 4de8, al final del carrer de Blai on comença el carrer de Blesa, on tenen el local els Castellers del Poble Sec, Can Bandarra. Com tothom sap, actuem molt sovint amb els Bandarres i amb els Castellers de Sants, i com també sap tothom ara fa dos anys hi vem descarregar el segon 4de8 de l'any i el tercer del nostre còmput global fins aleshores. El 4de8 és un castell que vem estrenar fa tres anys per Sant Mateu (pels volts del 21 de setembre), i el primer d'aquestes tres temporades anteriors sempre havia arribat en aquesta data. Provar-lo ara suposava avançar els esdeveniments quatre mesos, un fet que ens hauria de permetre de fer habitual aquest castell enguany. L'any passat en vem descarregar tres i en vem carregar un altre (més alguns intents desmuntats); enguany, amb moltíssima confiança i amb «canvis de darrera hora», ja hem completat el primer amb molta tranquil·litat.
Així que vem pujar al cotxe cap a un quart de dotze, vem enfilar cap a la Ronda i vem grimpar per Montjuïc per aparcar just al costat d'on havíem d'actuar. Vem entrar a fer un cafè i vem anar fent temps mentre vèiem els cargolins arribar a ritme bavallós i algun borinot i algun bandarra que també hi treien el nas. Els dependents del bar eren una colla d'atabalats que abans que arribés el gruix dels castellers ja no tenien crusants ni res per l'estil, i tanta enfeinadura no pot ser bona per a la salut. Nosaltres vem sortir de l'antre i ens vem enfaixar i vaig buscar fotògraf i tota la pesca que s'acostuma a fer, i vem confirmar el que ja intuíem: aniríem tercers i provaríem el 4de8 en segona ronda.
Aquí em permeto citar la chrònica que n'han fet els Borinots, «Castells de vuit a cabassos»:
Al seu torn, els Bandarres van despatxar el primer 2 de 7 de la temporada; un dos que, malgrat els nervis, van saber controlar en tot moment. Els Cargolins, la tercera colla a plaça, van descarregar sense cap problema el 5 de 7. [...]La segona ronda va ser la ronda dels plats forts. [...] Els del Poble Sec van afrontar [...] un 4 de 8 que va pujar molt nerviós. Semblava no tenir un final gaire feliç però van saber-lo defensar amb ungles i dents durant tota la seva execució. Un poblesequí veterà comentava després de l'actuació que el quatre els remena fins que els entren els dosos i que a partir d'aquell moment «comença la guerra». Els castells són això! Els Cargolins no van voler ser menys i també van apostar pel primer 4 de 8 de l'any. En aquest cas, el carro gros va pujar amb unes mides molt bones i no va donar senyals de passar per cap moment de perill. [...]
Els veïns del Poble Sec van tenir més problemes dels esperats per descarregar el 7 de 7 amb què van cloure la seva actuació, un set que van agafar amb males mides, amb alguna rengla desencarada i que se'ls va anar tancant a la banda del 3. [...] Els d'Esplugues, al seu torn, van alçar un espectacular 3 de 7 aixecat per sota, un castell que es veu poc --cada vegada menys-- però que per la seva espectacularitat el fan un dels castells més admirats pel públic.
Un vano de cinc de color gris, un altre de color blau cargolí i dos pilars de cinc dels Bandarres van donar per finalitzada una actuació feta sota un sol de justícia, amb força públic i que només va tenir la nota negativa de la seva llarga durada; més de dues hores i mitja entre una cosa i una altra.
Sap greu no posar aquí els Borinots, però es resumeix en el fet que ho van fer tot de puta mare. En tot cas, vem poder veure el 2de7 dels Bandarres, que no em va semblar gaire maco però que va servir per continuar amb la tradició de torres descarregades als nostres nassos; em deien que els poblesequins fan ràbia perquè no executen mai els castells gaire bonics però els malparits els descarreguen, tal com es veu en la chrònica borinota. I nosaltres vem tirar un altre 5de7, que de moment l'hem dut a totes les actuacions i que vem fer sense despentinar-nos gaire. Fotia una calda bastant intressant i vem fugir cap a l'ombra del carrer adjacent.
Per fer el 4de8 necessitàvem que arribés el Macis, que estava de guàrdia i que va aprofitar l'estona del dinar per aparèixer. Algú de la colla va tallar un moment el carrer; un cotxe d'empresa el va remuntar marxa enrere i es va aturar en una cantonada. En va sortir el nostre superheroi, vestit de verd, i en un tres i no res es va canviar i ja estava pujant al 4de8.
Vem muntar el primer peu, però sembla que estava massa obert i el van fer baixar. El vem tornar a tancar, els segons i els terços el van veure bé i va començar a pujar. El quatre estava tota l'estona ben paradet i amb bones mides, tothom estava molt confiat i, de dins estant, va semblar una puta roca. Quan es van col·locar dosos va semblar que tremolava una miqueta, però es va fer l'aleta plàcidament. Van sortir quints i ja el vèiem descarregat; a mi el meu segon em va demanar algunes vegades que estrenyessin de la dreta, però entre l'enrenou i que parla fluix només ho vaig sentir un cop; en tot cas, el castell ja estava fet i patapam, a celebrar-ho tots plegats.
Vet aquí l'angle invers:
Aquesta és la foto que més ha voltat per Internet des que la vem penjar el mateix diumenge a peu de plaça, una foto presa per una fotògrafa excepcional:
I en acabat vem fer la primera visita a l'ambaixada pakistanesa i vem estar comentant la jugada. Com que el Macis s'hi podia quedar una estona més, ens va permetre de provar el 3de7 per sota: el tercer de l'any, quan l'any passat el vem estrenar just a final de maig a la Trobada del Baix. A assaig divendres va pujar una mica rebregat, però el de diumenge va anar com oli en un llum, rodonet i ben compassat per rubricar una actuació de puta mare.
Per plegar, un vano de 5, a xerrar una estona i, la majoria, a dinar amb els Bandarres.
Per cert, i per variar, també va acabar amb la polca d'Ours, malgrat la presència dels Castellers de Sants.
Natrus dos vem pujar al cotxe i a dinar cap a casa. Cap a les set vaig passar per la Closca a veure el Barça guanyar la lliga, i cap a les deu només hi quedaven tres o quatre borratxos. Per cert, a la mitja part del partit vem veure el vídeo dels castells:
En fi, va ser una actuació que semblava que havia d'anar lenta però que va anar força àgil i totes tres colles vem fer una molt bona actuació segons el nostre nivell: Sants va descarregar amb molta seguretat 2, 3 i 4 de 8; Poble Sec, 2de7, 4de8 i un 7de7 molt lleig. Nosaltres hem començat molt forts aquest 2015; amb el 4de8 ja al cabàs, només seria qüestió de desllorigar el tema de la torre i mirar què podem fer amb els que som ara mateix; bàsicament, per amunt, i suposadament amb el 4de8 en vies de consolidar-se, el 2de7 i més endavant el 3de8 són les estacions següents. Altres coses, com el 9de7 i altres succedanis de truita, no em motiven gaire. La qüestió potser és que com que ja hem descarregat el nostre sostre a aquestes altures, ja veurem què hem de fer per anar trempant el personal.
I res més. No m'enrotllo més.
(Per cert, algunes fotos són del Carles Paniello, dels Borinots)
