juin 2016 Archives

Aquest cop la crònica no puc fer-la gaire. Vaig arribar tard, a segona ronda, i els castells que sí que sí que hi era no els vaig mirar gens. Així que només em puc refiar de les cròniques de la Nancy i dels Margeners --perquè sembla que Cornellà no fa cròniques des de fa temps.

La setmana havia estat força estranya pel que fa a assaig: dimarts venia Cornellà a casa nostra, i l'endemà nosaltres a la seva. A més, com ja vaig dir a la crònica anterior, durant el concert de Miquel del Roig vaig pujar a fer un garrotín, davant la inusual absència de cantaires de la colla amfitriona, fet que va provocar que el meu estirabot restés sense resposta. Així que anava saludant alguns castellers de Cornellà, d'altres ja no em volien dir res i d'altres m'amenaçaven de tallar-me un floc de cabells brandant unes estisores.

L'assaig de dimarts va anar força bé, amb força bones proves per nosaltres; en acabat, vem oferir als forasters birres i pica-pica, cortesia no corresposta l'endemà al poble veí. Dimecres nosaltres érem força pocs i només vem fer dues pinyes. Jo anava fent algunes birres al bar mentre contemplàvem la desfeta lamentable del Barça de bàsquet. En acabat encara m'hi vaig quedar fins que van tancar el local, amb una colla de poc més de 5 cornellanencs i cap altre cargolí.

Així que sapiguent com està la colla lila, que va avançant cap al 2de7 i el 4de8 a poc a poc, però va avançant, ens plantàvem diumenge a les set del vespre a Sant Joan Despí, territori suposadament neutral entre Cornellà i Esplugues. Com que jo voltava per Esplugues per temes electorals, al final vaig anar a clapar una estona a casa a la tarda i em vaig adormir: a les set tocades em preparava ràpid i tirava cap a Sant Joan Despí, poc després que es fes el nostre 5de7, o just quan el fèiem, no me'n recordo.

Nosaltres érem segons en l'ordre d'actuació i, segons les dues cròniques citades (Nancy i Margeners), el nostre 5de7 va ser molt tranquil. Just abans Cornellà també n'havia fet un altre, abans: segons quina font, el van fer després d'un intent desmuntat per indecisió de canalla, segons la crònica dels Margeners de Guissona.

El tres per sota de segona ronda pel que diuen es va fer sense gaires problemes; jo el que en recordo és que guai. Cornellà havia fet el 4de7 amb agulla: en fi, el que és segur és que ells comencen a fer sense cap problema castells de la gamma alta de set i són a només una passa de distància nostre.

En tercera ronda descarregàvem el 4de7 amb vistes, segons diu tothom també i anuncia la Tècnica, al 4de8 més o menys imminent que volem provar tan bon punt el puguem provar, si és aquesta setmana a Sants, millor. I Cornellà va fer el mateix.

Nosaltres vem ser els únics que vem plegar amb un pilar de cinc. Hi va pujar la Marina, que diria que era el primer perquè no em sona gens que n'hagi fet cap més.

Sobre els Margeners, a banda que venien del mid-west català en un cap de setmana de pont i en jornada electoral, un diumenge ni més ni menys que a quarts de vuit del vespre, a més a més aquest any tenen problemes d'assistència. Així que es van haver de conformar amb castells de sis.

És, evidentment, una merda de crònica aigualida: vaig fer tard i vaig passar dels castells. Pel que fa al resultat de les eleccions: putaspanya.

Castellers d'Esplugues: 2 pd4, 5d7, 3d7ps, 4d7, pd5
Castellers de Cornellà: 2 pd4, 5d7, 4d7a, 4d7, 2pd4
Margeners de Guissona: pd4, 3d6a, 4d6, 3d6, pd4

Fotos: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157667597409083

Crònica "Nancy": http://www.cargolins.cat/content/5d7-3d7ps-i-4d7-sant-joan-desp%C3%AD
Crònica "Margeners": https://margeners.cat/2016/06/28/actuacio-a-sant-joan-despi-3/

Estava mirant 'Ichi the Killer' mentre al damunt dels nostres caps s'abrandava una tempesta que ens feia més remullats. La pel·li adollava els darrers devessalls de sang i el xàfec també s'espolsava les últimes gotes: a les 18.15 pujava a la bici i baixava fins a l'església de Cornellà, on estava a punt de començar la diada d'aniversari dels Castellers de Cornellà, amb Xiquets de Tarragona i Castellers de Sants, els seus padrins. Tot s'ha de dir, Cornellà sempre ha tingut la mà trencada per organitzar diades amb colles maques i en festes importants de les ciutats de la vora, etc.: s'ho curren força.

Vaig entrar a l'església regalimant aigua plujana i veia allà al mig, entre la munió de gent, els bancs i el Cristu, els Castellers de Cornellà, que ja carregaven el 3de7, que de lluny estant em va semblar força quiet i parat. És el segon cop que veig castells dins d'aquesta església; el primer va ser ja fa uns cinc anys amb Minyons de Terrassa i tal, on la mena de càntic que fan per celebrar castells, fent la figa, reverberava força.

El lloc era molt sagrat i tota la pesca, però hi feia molta calor i molt d'enrenou i hi estàvem estrets i era més difícil fer-hi birres, perquè el vi del sagrari no que no el van treure. Val a dir que quan havia sortit de casa ja no plovia, i que per tant a dos quarts de set tocats ja no plovia gens i s'obrien clarianes a ponent, per la qual cosa no tenia gaire sentit quedar-s'hi dins. D'aquesta manera van acabar sortint tots plegats perquè els Borinots fessin el primer castell: el 4 de 8 amb agulla.

Pel que diuen porai l'any passat només en van fer un, però no ho semblava gaire perquè el de dissabte, el primer de l'any, no va patir gens. El quatre estava força quadrat, potser una mica estirat per baix, i el pilar feia cara de ser molt solvent i que podria haver resistit el diluvi d'una hora abans.

I, tot seguit, els Xiquets de Tarragona feien el 3de8, que diuen que potser no era meravellós però que a mi em va semblar fet amb molta tranquil·litat.

Era l'hora de la segona ronda i venien els Castellers de Cornellà a enllestir la feina que els havia quedat pendent la setmana anterior a Can Vidalet. Així, si fa no fa com l'altre dia, el cinc va pujar molt sòlid i amb bones mides, es va carregar sense problemes i es va descarregar en un pim-pam, sense problemes per dalt. Clap-clap, molt bé!

Es discutia si els Borinots farien o no farien el 3de9f, però sembla que el xàfec de poc abans va acabar d'ofegar aquesta possibilitat, de manera que va emergir del terra moll un 2de8f que res, va fer la impressió d'indestructibilitat absoluta, una torre infrangible, marmòria, invulnerable, pètria, poctlla. És el mateix castell que van provar els Xiquets de Tarragona tot seguit: va pujar al segon peu, diria, i en general no era una torre tan bonica com la dels Borinots, una mica més bregada.

I arribava la tercera ronda, que va veure tres castells dels Castellers de Cornellà. El primer 4de7 amb agulla pujava de puta mare, o això semblava, però, aleshores, amb l'enxaneta enfilant els dosos es va cridar "avall" per cap raó aparent. Vaig veure una nena plorant i vaig pensar que era per aquesta raó, però després em van dir que tenien problemes amb la posició d'un baix, i que al capdavall el pilar del mig estava com tort. En repetició el 4 va pujar força més destarotat i es va fer anar avall una mica abans que l'anterior, amb dosos ja a dalt.

Finalment, en repetició de la repetició, per sortir del seu aniversari amb tres castells van fer el 4de7, que aviam com evoluciona i qui el porta abans a plaça, ells o nosaltres, o totes dues colles alhora en una d'aquestes actuacions que fem junts aquest any. (A més de Sant Joan Despí aquest diumenge, actuarem amb ells per la Trobada del Baix i a la seva Diada del novembre, si no és que tot els va molt rodat i es classifiquen també pel malaurat Concurs.)

En tercera ronda els Borinots van portar un 5de8 que, com els altres castells, va ser per emmarcar. La catedral m'agrada especialment, i amb l'església de fons i tan ben parat és una gran cosa de veure. Per la seva banda, els Xiquets van descarregar el 4de8; diuen que la pluja potser els va fer descartar el 4de8 amb agulla.

En pilars els Borinots van plantar el de 6: així d'entrada semblava que el Pau, el segon, estava com molt dret, però bé, al cap i a la fi el van fer amb una comoditat aparent força d'allò de treure's la potlla fora. Els Xiquets van fer el vano de 5 i Cornellà, pilars de 4.

En acabat hi va haver la clàssica polca d'Ours. Amb una colla de zona tradicional i una altra que es caracteritza per execrar i avorrir fins al moll de l'os aquesta pràctica, habitual en moltes colles del nord i de tot arreu, es va donar el cas que només la van ballar alguns castellers de Cornellà, en una plaça en què la majoria de castellers o s'ho miraven o no en feien cabal.

I vaig anar a sopar a un bar del cap de la Rambla amb la Raquel. Al cap d'una estona vem passar al Patronat, on tocava un grup narcotitzant que anestesiava la parròquia, i quan van acabar va pujar a l'escenari el típic, mític i mirífic Miquel del Roig, que cada dia que el veig em sembla que fa més cara d'emprenyat. De les vegades que l'he vist, a l'hora dels garrotins s'hi fan cues o hi puja un grapat de gent, i es van picant entre ells amb en Miquel que de vegades hi intercala garrotins seus. Dissabte, tanmateix, només hi va pujar l'Adrià de Borinots i ganapiot, i jo mateix, cargolí i ganapiot. Jo, que no faig mai garrotins, potser me'l podria haver estalviat: vaig ser recompensat amb una petita escridassada i una empenta en baixar de l'escenari. En Jep sempre fent amichs. A primera línia del concert hi havia els quatre cargolins que ens hi havíem plantat i un munt de borinots, a banda d'algú de Cornellà esbarriat per alguna zona lateral, que no van voler respondre.

Al final va acabar el Miquel del Roig i també se'm van acabar els calés: vaig anar a buscar-ne a la caixa de la rambla, però resulta que la tanquen de nits. Com que tenia la bici a mig camí (a l'Ajuntament) i no tenia diners, vaig decidir tornar cap a Esplugues.

Feia tres anys que no penjava fotos d'altres diades al Flickr de la colla; això és perquè ja no vaig a tantes diades, perquè si hi vaig no faig fotos i perquè si en faig no les penjo a Flickr perquè ara és "de la colla", no meu.
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157670008025475

D'altra banda, haig de netejar l'objectiu de la càmera. I també sap greu que Cornellà i Borinots mai no facin fotos de les altres colles amb qui actuen, però buènut. A més, els de Cornellà les pengen amb restriccions de drets i ni tan sols les puc inserir en la crònica.

Amb Cornellà actuarem aquest diumenge i compartirem assaig dimarts i dimecres; amb Borinots actuem a la plaça d'Osca amb Capgrossos d'aquí dues o tres setmanes; amb els Xiquets, ni tan sols recordo haver-hi actuat mai (però potser sí).

@CastCornella 3d7,5d7,id4d7a,id4d7a,4d7
@borinots 4d8a,2d8f,5d8,p6
@xiquetstgn 3d8,2d8f,4d8 #castellers

La setmana havia anat bé i anàvem travessant per fi el 2de6 net i el 4de7 net força sovint, i fins i tot les proves amb pinya començaven a fer bona cara, i divendres hi havia força colla i en acabat a la Closca hi havia un munt de gent fent-la petar i semblava que tornem a enfilar el bon camí, després de nombrosos d'entrebancs per motius diversos, etc.

Amb aquesta trempera arribàvem a la diada de Can Vidalet amb el màxim que podem fer a hores d'ara: 7de7, 3de7 per sota i 5de7. És un repertori que ja havíem dut a plaça per Sant Jordi al Brillas; era el segon 7de7 de la temporada, el tercer 3de7s i el vuitè 5de7. En general són números per sota dels de l'any passat per aquesta època, perquè tot i que de 3 per sota de moment també n'havíem fet tres, i que de 7de7 només en teníem un, per Can Vidalet sumàvem deu 5de7 i, sobretot, un 4de8 carregat i un altre de descarregat. En tot cas, sembla que aquestes dues setmanes després de Vacarisses ens hem refet de les baixes i comencem a tenir a l'abast (una mica llunyans encara) el 4 i el 2 (un castell que no vem provar fins a final de temporada, l'any passat, i blabla).

D'altra banda, l'any passat, que havíem provat el 4de8 a CanVi, que va quedar només carregat, jo no hi vaig anar, puix que en els moments en què el 4 bunyolejava i s'esbaldregava, jo passejava feliçment per l'Hospitalet de l'Infant.

Doncs això, tornàvem a Can Vidalet, el barri d'Esplugues que sempre ens rep amb banderetes espanyoles, i ens instal·làvem pel mig de la rambla esperant que fos l'hora de començar. Jo em trobava amb gent del partit a la terrassa del Willis i feia el vermut mentre ens enfaixàvem a ritme mandrós. La nostra taula s'anava omplint mentre enlairàvem els pilars d'inici, com sempre d'allò més intressants.

Ens tocava obrir rondes, un fet inusual per tal com acostumem a tancar-les, però aquest cop érem els amfitrions i no teníem gaire excusa. Començàvem amb el 5de7, on vaig entrar d'agulla a la plena per segon cop consecutiu, fet també insòlit, des d'on vaig veure un tres força tranquil. La Marta, que em feia les fotos, em va confirmar la placidesa del castell, tot i que em va comentar que la torre estava una mica separada del tres. Doncs res, un altre cinc: des del 12 de maig del 2013 que no caiem en aquest castell; des d'aleshores n'hem descarregat 52 de consecutius, amb un únic intent desmuntat el 20 d'octubre d'aquell mateix any abans de tornar-lo a descarregar el mateix dia.

Sembla que en segona ronda ja hi érem tots i provàvem el 3de7 per sota. Em van posar al darrer cordó, fet que vaig aprofitar per fotre el camp de la pinya i pujar a la plaça de dalt per veure'l. Entre el que vaig contemplar i el que em van explicar, el 3 va anar pujant més o menys compassat, tot i que a les dues darreres aixecades hi va haver una remenada important, que es va anar aturant a mesura que es coronava. També podem mirar el vídeo i sortir de dubtes.

Al vídeo sí que es veu força remenat, però sense perill en cap cas. Deu ser la impressió de veure el castell de fora estant, acostumat a fer-hi de contrafort o agulla.

Després del tres tocava la truita de set. Tot i que també em deien que havia anat bé, també de dins estant, un altre cop d'agulla al quatre, vaig notar desarranjaments, moviments i les merdes típiques d'aquest castell. En tot cas farem cas del que ens diuen i direm que estava molt bé, «un 7de7 de postal, perfecte de mides i que va pujar i baixar sense cap complicació».

Plegàvem amb el vano de 5, en què un dels pilars de 4 va acabar caient endavant.

Pel que fa a les altres colles, la segona eren els Bandarres, que anaven a mig gas a Can Vidalet i només van fer 4de7, 4de7a i 3de7, uns castells que així ara amb la distància no recordo que tinguessin dificultats especials. Si més no, no ens van plantar el 2de7 als morros. Van plegar amb el pilar de 5.

I els Castellers de Cornellà --amb totes dues colles actuem moltíssims cops a l'any: enguany, quatre o cinc cops amb cadascuna-- venien amb ganes de fer el 5de7, però una enxaneta o acotxadora es va fer enrere --sembla que ja havia passat a assaig-- i va quedar en intent desmuntat. És una llàstima, perquè el castell semblava molt maco i sòlid.

Després d'això van abaixar el llistó i van repetir l'actuació dels Bandarres, però sense pilar de 5 final. El record, també des de la distància, és que no van patir gaires problemes per descarregar-los. També cal tenir en compte que sempre vaig atabalat entre rondes i no m'hi fixo gaire.

I vem volar cap al local, a l'altra banda d'Esplugues: de l'Hospitalet a Sant Joan Despí travessant torrents, autopistes i tres o quatre barris sembrats de blocs de pisos afrosos. Necessitaven el meu portàtil per posar la quarta ronda, que els bandarres no es van mirar gaire, i per la sessió de DJ de tot seguit, en què com sempre els bandarres s'hi van posar força.

Jo vaig fer una botifarra amb l'Ignasi de Cornellà, que diria que vem guanyar. Quan vaig tornar a sortir al pati, la qüestió ja anava força etílica. O sigui que em vaig esperar que em tornessin el portàtil i me'n vaig tornar a alguna hora fosca del vespre. No trobàvem el cable de l'ordinador i hi vaig haver de tornar l'endemà per pescar-lo.

Fotos Josep/Marta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157668807327540
Fotos Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157669203402762

Castellers d'Esplugues: 3p4 5d7 3d7s 7d7 v5 (p4c)
Castellers del Poble Sec: 2p4 4d7 4d7a 3d7 p5
Castellers de Cornellà: 2p4 id5d7 3d7 4d7 4d7a p4