Gràcies al nou monitor hem pogut reconnectar l'ordinador vell amb el monitor vell. He estat investigant què teníem per allà guardat, i ves per on he trobat el mític discurs anarquista d'en Senkreu. L'he traduït al català i l'he retocat una micona de res, arreglant alguns errors i modificant alguns detalls sense importància.
Rellegit ara, em sembla molt més bèstia del que recordava, val a dir que el vaig haver llegir dempeus davant de tota la classe, allà dret a la pissarra, i amb monja inclosa, quan jo tenia quinze anys.
No és gaire llarg, a continuació us el poso.
Discurs d’en Joseph Senkreu adreçat a un grup d’anarquistes.
Amics, camarades, camperols i gent del poble, obrers de les indústries inhumanes!, ací i ara us vull recordar que tenim una missió que complir. És al nostre abast la tasca de realitzar un treball que ningú més no pot fer: podem destruir i hem de destruir l’Estat, Catalunya caurà als nostres peus, i més endavant ho farà també la resta d’Europa i, finalment, el món sencer entendrà que l’única manera d’eliminar les diferències socials és anihilar, suprimir, exterminar el poder!!!
Però amics, de moment estem perseguits, no ens entenen, i el capital ens titlla de terroristes, però no és cert. Els veritables assassins són ells, els burgesos, que abusen de nosaltres i ens maten de fam a canvi de treballar en les seves brutes, lletges i fastigoses fàbriques de merda, curulles de ratolins, fems i humitat, on les persones són tancades durant més de quinze hores diàries.
I com anava dient, atès que encara no podem assolir la nostra fita d’abolir l'Estat, l’exèrcit ni la autoritat, ni l’església ni el matrimoni, haurem de començar pel nostre poble, Esplugues. I això em remunta nou anys enrera, quan vem ser reprimits més que mai per haver lluitat pels nostres drets, per defensar la nostra causa, per voler ser lliures… Ara som pocs, però en serem més, ja ho veureu, si duem a bon terme la missió.
I la nostra missió és la següent: un grup d’anarquistes entrarà a les set del vespre a l’Ajuntament i anirà directament a buscar l’alcalde, quan s’estigui celebrant el Ple. El retindrem i l’obligarem a abolir el poder de l’Ajuntament. Si es resisteix, l’amenaçarem, i si no es rendeix, anirem matant a tots els bruts capitalistes que hi hagi a la sala del Ple, fins que cedeixi. Així eliminarem el poder a Esplugues. Entretant, la resta d’anarquistes guaitarà amatent a l’entrada davant una possible càrrega policial.
D’aquesta manera, tots els habitants del poble serem lliures, i la frase de Bakunin es farà realitat: «només sóc lliure de debò quan tots els éssers humans que m’envolten, homes i dones, també són lliures». I aleshores Esplugues s’alçarà com a poble lliure, sense distincions ni autoritats, i podrem seguir el model de Bakunin, sense partits ni propietat privada.
Demà és el gran dia, sigueu pacients i tingueu cura, puix ells ja s’esperen que hi hagi moguda. Desitjant-vos sort enllesteixo el meu discurs, i esperant que el proper cop que ens apleguem sigui per cantar la nostra victòria.
Això ocorregué el dotze de març de mil noucents u, en una reunió clandestina celebrada al soterrani d’una masia abandonada. La revolució que havien planejat fou esclafada per la policia i fracasà. Els pocs anarquistes que escaparen vius foren perseguits i condemnats pels agents de l’ordre, la qual cosa suposà un greu cop, no només pels anarquistes catalans, sinó pels de la resta d’Europa. Potser si haguessin estat més organizats la revolució hagués reeixit i ara Catalunya seria llibertària.
Aquesta història no està basada en cap fet real, qualsevol similitud amb la realitat és mera coincidència.
ostres nen, jo tinc un alumne de 15 anys que 'escriu un discurs així, i la veritat, no sé pas què faria!...pensaria que es tracte d'un alumne que ratlla la superdotació, i que a sobre llegeix Bakunin!!!!!!!! jo als 15 no sabia ni què volia dir anarquisme i tu llegies a Bakunin!!!!!!!
«només sóc lliure de debò quan tots els éssers humans que menvolten, homes i dones, també són lliures»
em treuria el barret si en portés!!! mare meva!!!!
per cert, quina foto de nen monu.... jeje
apa ciau
imma (amb cara de sorpresa)
Bé, tampoc n'hi ha per tant. Una cosa és citar en Bakunin i una alta és haver-lo llegit xD. Però va estar molt bé.
Umm... I la monja que va dir d'aquest Senyor discurs? xD
Desgraciadament dubto que la gent respongués a una revolució de caire anarquista o qualsevol altre; les nostres ments són presoneres d'una societat que ens ha donat cotxes, televisions, cases, etc. per competir mutuament i transformar la batalla per un món millor en una absurda guerra més pròpia d'un pati d'escola per saber qui la té més... formosa. Quan tens tants béns materials és difícil renunciar a ells per un ideal.
sisi, ja sé que és diferent citar-lo que haver-lo llegit, però el sol fet que un nen de 15 anys pugui i sàpiga citar a Bakunin, per mi, ja és un fet extraordinari...
bé, ja paro, que sembla que t'estigui fent la pilota jeje
apa ciaus!!!
Doncs la monja va quedar bocabadada, ignorant fins aleshores de què feia classe a un anarquista radical xD.
Moltes gràcies Imma, però de debò que no n'hi ha per tant.
Au, salut!
Mira, fa més de vint anys (tampoc masses més, eh? hehehe) que em dedico a això d'ensenyar i educar, i coincideixo en què un alumne que fa un discurs com aquest... ho té tot molt ben posat: l'oratòria, les idees (la revolució sempre és jove) i, amb la monja davant és evident, els... ja m'enteneu.
Així que felicitats Josep. I consti que treballo a una escola de capellans i, a més, conec en Toni i l'Alícia, caps de colla fins fa poc dels castellers de Cornellà (et sona, oi?).
Salut, revolució i claus de ganxo, que deia el meu avi (clar que les revolucions no es fan amb la panxa plena, però d'això ja en parlaré en un altre lloc...)
Bé, gràcies un altre cop, però si ni ara tinc les ideies massa clares, quan en tenia quinze, encara menys.
I sí, els castellers de Cornellà em sonen, però no sé de què xD.
Au, salut!