Ple d'abril

Com és ja costum, he fet tard a causa de la feina, i a sobre, qui m'havia informar del que havia succeït en la meva absència, també ha fet salat... De tal manera que només puc opinar del que he vist.

La meitat de les mocions ja havien estat votades, i les que he presenciat tampoc no han estat gaire interessants. Resulta que l'Ajuntament s'adhereix a la Carta de Gasteiz, que ha de potenciar les competències dels ajuntaments i millorar el finançament (tan fotut gràcies al PP... I bé, en aquest punt, avui ha classe d'economia el professor ha dit que a causa de la pèrdua dels ingressos econòmics que s'obtenien per mitjà de l'IAE, els ajuntaments els han de recuperar amb especulacions immobiliàries). Diversos grups hi han votat en contra.

També s'ha aprovat una moció sobre l'Estatut i els Governs locals de Catalunya, que esclar, ha de millorar molt la cosa municipal. I s'ha aprovat també la declaració del "dia del municipi" per part del Govern (català, clar...).

Una altra moció, presentada per IC-V, que demanava que s'estalviés aiga, tot exemplificant amb casos concrets de malbaratament d'aquest recurs per part del nostre ajuntament , que ha rebut la clàssica resposta imbècil de la Pilar Díaz.

Durant els precs i preguntes, els diversos partits polítics han presentat algunes qüestions que, en la seva majoria, no han estat respostes. Per exemple, citant-ne una referent al Caufec, s'ha demanat que per què se'ls titlla sempre d'«okupes», quan hi ha gent de tota mena. I no han contestat. I així amb la majoria. Cal destacar el «bon rotllo» d'en Roger Pons, del grup de CiU, que ha posat ben verds els sociates. Tanta acritud, tanta mala bava, m'ha encantat. En acabat ha estat aplaudit pels assistents. Molt bé, nano!

I altres qüestions: que no es compleix el reglament d'ús llingüístic aprovat al darrer ple, i que segons l'equip de govern és així perquè encara no s'ha executat perquè està en període d'al·legacions i no sé què.

Un assistent ha parlat de les monges, que com sabreu, els sociates volen o volien desnonar del monestir per expropiar-lo. I ha enllaçat amb Ca n'Oliveres, on hi viu encara un home gran malalt que el dia 19 serà també desnonat. Un home de l'altra banda del torrent també ha parlat d'ell, l'ha presentat i ha dit que és una vergonya. Aleshores, l'home de Ca n'Oliveres ha demanat sisplau que el perdonin si ha fet res de mal, que només vol un lloc on viure fins que mori, que està malalt, que sempre hi ha viscut allà, etc. Davant els sanglots, l'equip de govern se'l mirava sense mirar-lo. Molt trist.

Un representant d'una associació de veïns ha esmentat el problema de la delinqüència, que ja havia introduït en Pons, per dir que ja n'hi ha prou. Després, un altre noi, del Caufec, també faria esment d'aquest problema, atès que pel que sembla hi ha molta policia amb les putes i sempre hi ha un cotxe davant l'Ajuntament, però pel que fa als problemes reals no actua: hi ha hagut robatoris, casos de drogues, etc.

Aquest nano i un altre també han parlat del tema de les pintades. Resulta que ara resulta que els acusen d'unes pintades que no han fet, un altre muntatge que també clama al cel: no se n'adonen de què la Plataforma no pinta creus gammades ni tenen motius per insultar en Laporta, ni pensen que «Catalunya és Espanya» ni escriuen «antimarxista» a les parets, etc. També es queixaven de què, tot i al·legar, l'Ajuntament demana que paguin. El que passa és que, segons la Pilar, les al·legacions sonaven a broma...

Les respostes de la tinent d'alcalde? Moltes preguntes han quedat a l'aire, ja mai més se'n sabrà res. A d'altres, n'ha contestat una cosa completament diferent, o se n'ha espolsat les culpes. En el cas de l'home de Ca n'Oliveres, resulta que només han seguit el procediment normal i que hi ha entrevistes planejades... Com poden parlar així? Quan ell parlava, la regidora que porta el tema de Solidaritat, la Imma Cano, ha marxat, i només ha entrat quan ha acabat.

En fi, un Ple com qualsevol altre. Hi han hagut més coses, però serien llargues i feixugues d'explicar. El fet és que he arribat a l'assaig a un quart i mig d'onze, i encara he estat a temps de fer una prova de quatre. I apa, una estoneta i a dormir.