Ahir el batlle d'Esplugues va renunciar a l'alcaldia en favor de la fins aleshores Primera Tinent d'Alcalde, la Pilar Díaz. L'abdicació era programada a quarts de vuit, i cap a les set ja hi havia un grup de gent, majoritàriament joves, a les portes de la Casa de la Vila amb la intenció d'assistir al Ple Extraordinari. Dissortadament, calia invitació per entrar-hi, i ningú no ho sabia. Tanmateix, molta gent n'havia aconseguit per canals diguem-ne privilegiats, de manera que molts van haver de quedar-se a fora, amb els vint munipes i les dues patrulles de la Nazional. De tota manera, jo també tenia enxufe, i així que vaig trobar el regidor d'ERC, en Figueras, vaig aconseguir colar-m'hi, malgrat la meva motxilla amb la placa del Mercedes i els parxes heavies, i la samarreta d'Iron Maiden i la cabellera de dos pams deixada anar.
El saló de plens era curull de gom a gom, molts van quedar-se a fora i van televisar l'espectacle per unes pantalles que havien instal·lat dins del consistori. La sessió va ser força avorridota, però amb alguns moments estel·lars. Del que es va dir, dues coincidències bàsiques entre tots els grups municipals llevat del PSC, per descomptat: u, que no hi ha motius de pes per trencar la promesa de no abandonar el càrrec a mitges; dos, que l'abdicació és partidista. I encara diré més: tres, en Palacín ha estat molt humà en el tracte i dialogant amb els altres partits. Ara bé, també hi van haver crítiques, sobretot de part d'ERC, CiU i IC-V, que anaven pel cantó de què del programa electoral promès, se n'ha acomplert poca cosa, i que no s'ha escoltat gaire la societat civil (entitats, ciutadans).
En Palacín va donar les gràcies a tot déu, en castellà. Va dir que havia vingut feia quaranta anys a la recerca d'un futur millor, de Berlanga del Duero a Esplugues del Llobregat, i que havia d'agrair a tothom el suport donat. Aleshores votacions, els sociates votaren Pilar Díaz; els ecosociates, la seva candidatura; ERC i CiU, en blanc; mentre que el PP s'abstingué. Felicitacions a la nova batllessa i alguna altra crítica en el mateix sentit, a banda d'algun emocionat perquè es fa justícia femenina al càrrec. Aleshores va parlar la Pilar Díaz, agraint a tot déu i fent un repàs al programa que volen desenvolupar, en aquesta legislatura i en la propera. Molt segura de sí mateixa, moltes promeses, algunes ja en marxa, em van venir ganes de votar PSC. Va recordar un familiar seu afusellat durant la Guerra Civil «por ser fiel al partido, a su partido», així com també la seva repulsa visceral vers Franco, va parlar d'en Palacín en castellà i va dir mots com ara «Seré l'alcaldessa de tots i totes, dels qui m'han votat i dels qui no. Hem obtingut grans victòries a les urnes, que mai no han representat cap xec en blanc, i seguirem per aquesta via i comptarem amb el parer de tots els grups municipals, de les entitats i de la ciutadania. Seré una alcaldesa al peu del carrer, tenint cura del dia a dia...» Ja veieu, entraven ganes de votar-la. Va amanir-ho tot amb el rotllo feminista de què cobren menys i no estan ben representades, i que moren en mans dels seus homes, i va acabar assegurant que governarà amb «honor i dignitat» i que esmerçarà «els millors anys de la seva vida» pel servei al poble.
Aquesta és la meva crònica en tres paràgrafs. A la sortida esperava molta gent que no hi havia pogut entrar. Cada cop que sortia una autoritat, com ara la Tura, en Rañé, en Palacín o la Pilarín, escridassada i arròs i paperots que volaven. Ahir vaig assistir a una nova actuació del circ municipal, en què els pallassos representaven una nova funció que no té gaire gràcia, mentre que els espectadors, enfurismats, deien el nom del porc als cínics actors. Resta un any per les eleccions municipals, prou temps per instrumentalitzar la batllia per tal de projectar la imatge de la Pilar. Ara sortirà a totes les fotos i a tots els mitjans, i tindrà una part de la campanya electoral finançada amb cabals públics. La veig, si més no, més preparada que en Palacín (que per cert, seguirà de regidor d'ensenyament...), però de tot això ja en vaig parlar. Nou alcalde, però tot igual.
