Avui en Sostres ha escrit això a l'Avui:
Quan som joves tendim sempre al dogma, a creure que som més llestos que els altres i a donar lliçons. Ens prenem seriosament i creiem que estem en un pla moral superior al dels altres. Si Hitler hagués tingut ni que només fos una mica de sentit de l'humor segur que mai no hauria fet Auschwitz. Quan som joves som només aquesta gran ira que puja i molta demagògia. Vés a saber què hauríem estat nosaltres a l'Alemanya de Hitler o a la Itàlia de Mussolini: quan encara no havíem conegut el perill ni les funestes conseqüències de tot aquell embolic.
Parla de Günter Grass, que ha reconegut que va ser de les SS. En tot cas, en aquella època tothom hi era allistat, era com un Cau obligatori, i si no hi anaves eres sospitós d'alguna cosa. Si tothom diu una cosa, si tothom la fa, i si les veritables conseqüències són amagades i manipulades, doncs és molt difícil anar a la contra. (Més que defensa, això és autodefensa...)
Pel que fa a la definició de joventut que fa en Sostres, deu tenir raó. Jo també em crec moltes vegades més llest i vaig donant lliçons a qui té ganes d'escoltar-les (pobrissons). Aquest fastigós blog n'és l'exemple de com un visionari pot tenir fins i tot seguidors que se'l llegeixin. Però en qualsevol cas, jo continuo creient que això de considerar-se el més llest de la classe és propi de totes les edats, tot i que potser els joves fem més gràcia perquè en moltes coses no tenim ni puta ideia, i perquè les canes fan com més respectable.
Esmorzar llegint a en Sostres, no sempre senta bé. Ho hauries de saber. Sino, pregunta-ho a en Montilla, que merendilla!
Molt bo!
Aleshores sabrem que ens hem fet grans, quan no pensem que en sabem més que els altres.
Que bo saber que els anys ens llevaran aquest deix altiu !
M'ha agradat la reflexió.
Records!
En el fons, per molt que volguem fer creure que som els més llestos, tot són aparences. A vegades sí que seràs (o seré) el més llest, però ui! moltes vegades la cagarem, i després al cap dels anys podrem dir que l'hem cagada, perquè ja se sap és més fàcil dir que la vas cagar fa deu anys, que deu minuts. I això amb tot...
apa, bona nit!
Home, primer que no acabo d'entendre perquè en Sostres s'inclou dins la joventut (coi, no hi ha d'haver cap mena de complexe, en ser vell!).
I segon que ara mateix, i des de fa molt, haver estat nazi és com ser el mateix dimoni... i no va ser més que ser part d'un partit polític dominant...
Com és, la història: ens fa fer vells i ens fa veure que els ideals que ens obligaven a fer nostres no són els que haguéssim volgut.
Hi ha joves que es pensen que són més madurs que la majoria, o millors, i és que realment ho són.
Que jo sàpiga, el PP encara no assassina.
Jordi, no t'acabo d'entendre. En Sostres fa temps que se'n riu dels joves, en aquest article només ho fa de passada. Diu que estem carregats de raons, que ens arroguem tots els drets del món, però que encara no hem demostrat res. Aquesta forma de pensar, de creure'ns més llestos que els "puretes" i que si ens fessin cas arreglaríem el món, ho troba d'allò més risible. En qualsevol cas, el que dic jo és que això passa a totes les edats, però potser sí que els joves ho fem amb més vehemència.
Bé, per la resta, interessant.
Potser estic sent pretensiós en creure que també has tingut un pensament per mi avui i no quan parlaves dels joves precisament. A tots ens agrada tenir raó i això no canvia mai, és la natura humana buscar la veritat de tot i per descansar al arribar el vespre necessites creure que dorms sobre segur i que no se tendurà la corrent o senfonsarà el terra sota teu. La diferència és que com més dies passen més lluny estàs daquelles veritats primeres. En una paraula que has fet camí i per tant te nadones que si tant hi creies i tan lluny estaves don ets ara, aprens a dubtar de tu mateix. I naturalment ja no assegures tant ni tan emfàticament perquè ja has après quan tot és relatiu i també comences a admetre que potser els altres no estan tan errats ni són tan cretins com et semblava fins ara.
Però voler tenir la raó... és la mateixa natura humana que ens duu en aquesta direcció. Volem tenir la raó, volem comprendre i creure en el que creiem i per tant ser capaços de defensar-ho. I està be que sigui així.
Però també sabem escoltar una mica més. La humilitat de que parlavem...
Per cert quina edat te el SSostres?
per cert la SS de Sostres no ha estat a proposit ;). No el conec prou per jutjar.
De fet, quan coneixem prou una persona per estar qualificats per jutjar? bona pregunta...
En Salvador Sostres (SS) té 31 anys si no m'erro. Podria dir-te una mica qui és, però bé, pots comprovar-ho tu mateix llegint una mica el seu blog (www.salvadorsostres.com)
Crec que en aquesta ocasió estem d'acord, que els joves potser tenen més tendència a creure's amb la veritat absoluta, i els ja més granadets es pensen en posessió d'una de més relativa, tot i que n'hi ha tantes excepcions com vulguis, i també tenint en compte que conec molts adults que encara són com nens.
Hola!
Primer em presentaré, sóc la Miriam, una bona amiga de la Griselda. No cal dir que ella ha sigut qui m'ha animat a passejar-me per aquest paratges!!
Abans d'opinar sobre aquest tema et felicito pel blog Josep, perquè s'ha de tenir humor per escriure amb constància, i perquè pel que he vist els temes son del tot variats i interessants.
Bueno, com a jove que sóc potser no hauria dopinar sobre aquestes coses, però crec que lo que diu en Sostres no acaba de ser cert.
Tothom sha trobat amb adults (es a dir no-joves) que creuen saber-ho tot, precisament per ser adults. Potser semblaria que la modèstia es cosa que s'ha daprendre amb els anys, però no ser si serà cert, ja que a la meva manera de veure els adults pequen més de savis que els joves. Els joves almenys tenim lexcusa de que com som més joves som més ingenus, doncs es evident que ens falten anys dexperiència. De tota manera hi ha una cosa clara per a mi, en aquest món no crec que es pugui arribar a conèixer res, ni tan sols a un mateix, o sigui que si aquest Sostres es creu més savi que quan tenia 20 anys, potser té raó, però que com ha dit en Jaume tothom vol tenir sempre raó, als 10 anys i als 80, però raó de que? si com va dir Socrates "solo sé que no sé nada".
Em sembla que ja ho he dit, molta gent pensa que té la raó (jo crec que gairebé tothom, però això és generalitzar massa i després se m'emprenyen), i els joves també, i això fa més gràcia perquè en realitat som inexperts i arravatats i desconeixem moltes coses. Almenys les canes fan més respectable, tot i que sigui una ximpleria
Au, vinga, salut, ens veiem per 'qui
Doncs no se q voleu q us digui, per una part el primer impuls ha estat dir perdona josep però no hi estic gens d'acord amb el q estas dient, jo en aquest aspecte sempre he pensat q per ser jove sabia molt menys, i creia en la saviesa q dona la vellesa, m'agrada la figura dl iaio xaman, però per l'altre part tb esta una part més no se com dir-la q si q tendim a pensar q som els q sabem més o som els mes llestos de la classe? tot i que no se si és un pensament o una fantasia q tenim... però en tot cas, potser amagant un desig de creure'm la més continuo dient q jo per ser jove ni per se jo se més q ningu, mes q res q tb per modestia o per molta falsa modèstia m'agrada dir q jo només sé q no sé res...