El darrer cap de setmana vem anar a Mallorca amb castells convidats pels Al·lots de Llevant. Durant tot aquest tram de temporada s'havia estat preparant de mil maneres diferents aquest viatge i, al final, cap a l'illa gran d'aquí a la vora, amb vaixell que sortia cap a les onze de la nit del port de Barcelona amb una lluna que li restava poc per fer el ple a una setmana de Corpus.
Pujàvem al vaixell després d'una espera un xic llarga i a poc a poc la costa barcelonina s'anava allunyant. No havia anat mai amb vaixell i estava una mica aixins, però tot era molt tranquil i el ferri semblava anar a ritme de Trambaix. Feia força vent i em vaig arrecerar al costat de les gàbies dels gossos, que a l'anada no bordaven. En Porta havia portat rom, que després de la cervesa de tres euros va ser el meu sustent fins que al cap d'algunes hores ja no hi havia ningú per coberta i la son feia estralls. Havíem ocupat un espai de gespa artificial a coberta, que s'havia anat despoblant i que va ser el meu jóc una estona fins que la fresca mediterrània em va empènyer a ventades escales avall: rodolant em vai fotre sota una taula a l'espai del bar, que era com una estesa de cadàvers amuntegats després d'una batalla antiga, i al cap de no res vaig deixar-me endur als dominis de Morfeu que blablabla.
A les set els llums oberts i la xerradissa dels ressuscitats que anaven a cercar cafè al bar, que era prop meu, em van deixondir: i plim-plam, zombi perdut vaig pujar a coberta a veure com sortia el sol i volaven les gavines, i com s'acostaven la catedral de Palma, les muntanyes de la costa i tota la pesca. Lentament el vaixell va anar virant i va penetrar en el nostre moll. En corrua vem anar descendint i vem trepitjar terra ferma, i acorruats vem enfilar cap als autocarts, que van travessar la ciutat i van entrar a la carretera que mena a Manacort. El vent de coberta em va convertir en l'hidra del segle XXI.
I finalment els autocarts van aparcar i vem deixar el fato a les dependències de l'escola municipal Molí d'en Xema. Al menjador hi havia tot de matalassos, mentre que al gimnàs, que és on vaig acabar dormint jo, encara havien de fer un acte de taekwondo o una cosa per l'estil i no s'hi podia entrar. Hom diria que hi vem esmorzar mentre alguns jugaven un espaventable partit de futbol i, resolt l'esglai espaordidor, vem enfilar cap al local dels Al·lots, que parava a l'altra punta del poble. El local és una casa antiga típica, amb un 4de8 molt gros, un bar, unes escales que pugen al pis de dalt i un pati exterior on assagen. Vem trascolar el quinto i, mentre la nostra canalla feia activitats amb els d'Al·lots, els altres (els qui no ens havíem quedat a clapar a l'escola) sortíem a manacoritzar-nos en gaia visita turística vers els tresors de la ciutat, que un home molt eixerit ens desgranava amb profusió de detalls i cordial franquesa. Així, a l'església manacorina donàvem per enllestit el recorregut i, per acabar, tornàvem al Molí d'en Xema, on havíem de dinar.
El dinar fou una realitat i l'hora arribà de fer petar la xerrada entre les xardors del suc de raïm de sobretaula, que ocasionà greus destrosses. Jo entrava i sortia de l'escola i, en un darrer moment que tornava a sortir-ne per un fet esdevingut entre éssers de la colla, se'm va fer tard i ja m'havien tancat el menjador. Allí tenia el mòbil a carregar i la faixa desada a la motxilla, o sigui que no vaig ni poder contribuir a piular els castells ni a fer pinya enfaixat. Què hi farem.
Pel que fa als castells pròpiament dits, doncs res. Amb les presses que arribava tard vaig ser dels primers a ser a la plaça de sa Bassa i vaig regalar la gola amb ordi fermentat. Vaig veure els nostres i els Al·lots entrant amb un pilar caminant, mentre que els Castellers de Mallorca no en feien. Érem els segons i vaig veure els castells molt tranquils: un 5de7 que, en el meu lloc habitual, va ser una bassa d'oli; un 4de7 que aixins diria que bé i en el qual anava d'agulla si vaig bé; un 4de7 amb agulla en què em van fotre de contrafort sense faixa i que em va semblar també tranquil·lot; finalment, dos pilars de 4, no sé ben bé per què no vem fer el de 5 (no vaig preguntar), amb uns segons així poc habituals: el Txus i l'Alfons.
Pel que fa als altres castells, o bé anava atrafegat buscant fotògraf, o bé feia pinya, o sigui que no en sé gaire cosa. El que sí que és segur és que els Al·lots ens van tornar a fer el 2de7 als nassos, un castell que recordo una mica patit, com obert o entregirat, i una mica defensat, però bé. La cosa va ser la següent:
Al·lots de Llevant: pde4cam, 5de7, 2de7, id4de7a, 4de7a, vano5
Castellers d'Esplugues: pde4cam, 5de7, 4de7, 4de7a, 2pde4
Castellers de Mallorca: id3de7, 3de7, 4de7, 5de6, 2pde4
Mentre es feien els pilars vaig anar a saludar en Potti, graller dels Castellers de Mallorca, fotògraf i millor persona, amb qui vaig fer la birra abans d'enfilar cap al Molí d'en Xema, que el Barça volia començar.
També vem fer una foto de grup:
I vaig arribar quan el Barça estava a punt de començar. Va aparèixer un escamot mallorquí amb estelades, tothom va agafar puestu, sembla que algú va xiular alguna merda i finalment el Barça va guanyar la final de Copa mentre sopàvem amb un Messi que també va cruspir-se uns quants al camp.
Aleshores vaig pensar que encara no havia triat matalàs i que hauria d'acabar dormint a terra si no m'hi afanyava. Vaig donar una ullada i tot semblava ple, o sigui que vaig anar per una colxoneta que hi havia allà en un munt i, aleshores, algú em va informar que allà n'hi havia un de buit i que alabat sia Jaume Barri. Vaig llençar-hi els trastos i aleshores vaig pensar que em moria de son (gairebé em clapo un parell de cops durant el partit) i que potser una becaineta em provaria força... i així fins a les 8 del dematí. Mentrestant, al pati de fora hi va haver una orquestra de versions que no sembla que fos gaire bona (jo no en vaig sentir ni fava) i, més tard, alguns encara van passar per Manacor per un altre concert que sembla que era una mica millor però que tampoc no matava.
I, oh carai, ja era diumenge i hi havia un esmorzar allà preparat. Em vaig anar traient la son de les orelles, vem anar fent coses i vem sortir a fer el cafè a un bar de fora no gaire lluny. En un moment vem sortir a veure la fira, que d'una banda era agrícola, amb tractors i animals diversos, i mostres d'equitació incloent-hi castells damunt els cavalls i de gossos ensinistrats i coses aixins, i d'una altra, rambla amunt, de productes artesanals i variats, des de bosses i roba a sobrassades i botifarrons. La rambla es va fer molt llarga i finalment vem arribar al cap del carrer, vem continuar amunt fins a la plaça del mercat i, a la fi, vem recular cap a l'església, on vem anar deixant passar el temps de diverses i variades menes de manera. I hom guaità l'hora i tornàrem a l'escola.
A l'escola fumejava la teca, i vem dinar i vem tornar a fer la sobretaula i a veure passar la sang de la terra fermentada. A una hora determinada vem prendre comiat dels nostres amfitrions amb gratitud infinita i gran germanor i amicícia eviterna, i a l'últim tornàrem a pujar als autocarts i deixàrem enrere Manacor per una temporada. Altra gent havia dit adéu abans per visitar altres pobles de l'illa, o per anar a la platja de Manacor, o per pujar a l'avió alguns.
Tornà a aparèixer la catedral de Mallorca i, per alguna raó, em vaig quedar reressagat amb quatre més, i al final vem pujar al bus urbà per arribar al centre de Manacor. Allà vaig contactar amb en Potti un altre cop, que ens va guiar una mica per la ciutat i, finalment, vem fer un beure a Can Joan de s'Aigo, si no vaig errat. I es nava fent tard i vem nar a sopar fins que va ser l'hora de tornar a pujar al vaixell.
Vem haver de pujar a l'autocar per arribar al ferri, amb alguns episodis de vòmits intempestius i un conductor que treia foc pels queixals i que ens volia deixar a terra. Finalment vem poder pujar i la tornada va ser molt més tranquil·la. S'allunyava la catedral i a l'espai de l'herba de coberta no hi havia tanta gent; al final vaig tornar a baixar a esbarriar-me per algun lloc del bar i clapar com pogués fins l'endemà.
I vem tornar a Barcelona. Més al web.
Leave a comment