2015 Mataró

Doncs ara és el moment de dir alguna cosa sobre les vigílies d'Aniversari dels Capgrossos.

Vem mirar l'hora i eren quarts de cinc tocades i hi havia molt poca gent pels voltants de la Closca. Jo vaig entrar al bar a fer una cervesa.

Cap a tres quarts tocats començàvem a enfilar cap als autocars. Segons les xifres d'assistència del Txus, ha estat l'actuació amb menys castellers de l'any, 91 (pinya + tronc); en tota la resta n'havíem tingut més de 100, amb el màxim de 132 de Sant Jordi a Esplugues. La del Poble-sec, que és on vem fer el 4de8, va comptar-ne 121, el segon registre de l'any.

Així que els autocarts van arribar a Mataró per la part de la sortida i vem anar rodolant pels carrers estrets i torts fins a la plaça de l'Havana, que també estava mig deserta de Capgrossos. Nosaltres vem localitzar de seguida l'ambaixada pakistanesa. Cap a les 18 hores tocades els mataronins començaven a enlairar castells i jo m'ho mirava des de lluny amb el Pujo fent escarafalls com un foll perquè m'hi acostés.

I vaig acostar-me a l'hora que ens tocava fer el nostre 5de7 després d'un 3de7 capgròs. El novè 5de7 en nou diades va pujar i baixar sense que jo advertís cap cosa especial des del meu racó de pinya, com sempre de lateral interior de la torre. En resum, un castell que se'm va fer una mica més llarg per alguna estranya raó però que des del meu racó de món vaig tornar a veure molt tranquil.

Anàvem guanyant els Capgrossos per primer cop en la història, i nosaltres portàvem en segona ronda el 3de7 després d'un 4de7a mataroní. Jo estava de segones laterals rere el Sasi, que va tornar, i ni puta idea del castell, a mi què m'expliques, fer cròniques de castells més que sobrats no té gaire sentit.

Així que continuàvem una actuació trepidant (perquè anava molt de pressa, no per res més) amb el 4de7. Hi tenia de baix el Porta, que sembla que no li agrada gaire aquesta posició, i aixins en general les agulles estàvem quadrades malgrat que la construcció va pujar amb alguns rondineigs típics. Pim pam, 4de7 descarregat de cara al 4de8 que volem fer per Can Vidalet aquesta setmana i que jo gairebé segur que em perdré. D'altra banda, els Capgrossos havien acabat amb un 5de7 i, per tant, van acabar fent millor actuació que nosaltres. Total, ja es veia a venir. Si haguéssim portat el 4de7a o qualsevol altra merda, tot i que no hauria tingut gaire interès els hauríem igualat o superat, però en tot cas tant se valen aquestes subnormalitats de la vida.

El cas és que vem plegar amb un pilar de 5 amb l'Adrià estrenant-se de segon, un pilar nou que si no m'he descomptat és el tercer diferent de l'any (amb els segons Macis, Ignasi i Adrià, no sé si el Punki n'ha fet cap enguany). Tot magnífic i meravellós, congratulacions, Adrià. Mentrestant, els Capgrossos feien un vano i, per acabar, un pilar de 4 per celebrar no sé si l'aniversari d'un àvia que feia uns 100 anys, o una cosa així.

I aleshores cap a l'autocart, que el Barça volia jugar. Ens allunyàvem d'una actuació sota la solana que havíem ventilat en poc més d'una hora, però a la tornada sembla que molts vehicles tenien pressa per entrar a la Ciutat Comtal™ i vem haver de freturar molta estona per passar el nus de la Trinitat, amb un bonic embús un dissabte cap a les 20 hores. No sé si és gaire normal, poder sí, perquè hi han molts sotacarros que vénen a Barcelona a fer la festa el cap de setmana etz.

Vem arribar a temps a veure el Barça, que va començar jugant molt bé, que va perdonar una mica (o que el Buffon s'ho va parar gairebé tot), que va sortir una mica encantat a la segona part, que va rebre l'empat però que va saber reaccionar bé i que va guanyar potser sense anar tan sobrat com preveien alguns rucs però que va demostrar que era millor. 3-1 i visca el Barça.

Mentrestant s'havia anat fent fosc i vaig decidir tornar a casa a dormir una estona.

Més info, amb enllaços a coses™.