juillet 2015 Archives

Ja ha passat mig Santa Magdalena --només resta el pilar a l'església del dia 22-- i aquí estem, sense més assajos fins a finals d'agost i amb mitja feina feta però encara amb moltes coses a fer.

Divendres, després d'assaig, hi havien els concerts a les Tres Esplugues: una banda aixins reggae que estava bé quan no feia raggae i amb talls de llum intermitent que es van perllongar fins als DJ de després, que com a gran cosa i enmig del poti-poti van posar "No hay tregua", que és la cançó fiestera de tota la puta bida, tete.

Així l'endemà em vaig despertar i era la Professó del Ferro. Vaig passar al matí pel Brillas, que feien concert vermut típic: abans de les gralles hi va haver batucada, que va estar a punt de foragitar-me d'allà. Al final, belles gralles refilaren amb una certa indiferència del públic, i a l'hora de dinar vaig passar per casa, vaig dinar i vaig tornar per les partides de botifarra, però ja era tard i les parelles estaven totes fetes i les partides avançades, o sigui que m'hi vaig estar mirant-m'ho i veient la desfeta del presi. I cap a casa a descansar una mica més: una dormideta i cap a quarts de nou a la Professó del Ferro.

Aquesta vegada no vaig beure licor de ginjoler i vaig anar fent cerveses a ritme tranquil. El pilar va pujar bé i ferm el pendent, i va girar davant l'església, i diuen que fa 180 metres de recorregut amb un desnivell mitjà de 8,8% i una pujada màxima del 15%, suposo que en la recta de després del primer revolt. Els diables van cremar un cop vam haver acabat, i vem sopar i vem veure el concert: l'orquestra Allioli va tocar, també, "No hay tregua", que és la cançó fiestera de tota la puta bida, tete.

I l'endemà era diumenge i teníem castells. Com es fa en zona tradicional sense que ningú no es queixi gaire, començàvem a les 13 hores, després de la santa puta missa, davant l'església: molta calor però ja és habitual que en faci a l'istiu, o sigui que menys remugar per galindaines, pòtols. Els diables ajudaven a escalfar l'ambient amb un bonic núvol de sofre, i començàvem.

El senyor Pujadas ens aplegava en un racó i ens mirava amb els seus ulls blaus per declamar l'arenga com faria aquell rei abans de conquerir València:

"Hem fet la feina i tralarà Però el Gallo té caquetes (corrípies) i tralarà i fins que no vingui no hi haurà 4de8 i tralarà sortirem de 5de7 i tralarà i la diada serà llarga i tralarà".

Corpresos per aitals mots ens disposàvem a tancar el 5de7 quan va aparèixer el Gallo amb prou bon semblant. Aplec d'urgència de la Tècnica™ per donar un cop de timó en el rumb de la diada: la primera escala seria el 3de7 aixecat per sota. Abans, però, havíem fet els dos pilars d'entrada, amb en Ramon de segon:

Al final, un potxó ben merescut.

Bé, el 3de7 per sota es va anar alçant molt bé i jo hi vaig tornar a entrar d'agulla a la buida, des d'on vaig veure el Rai posant molt bé els peus al baix en un 3 per sota molt ben fet i amb molta solvència per encarar el 4de8 en segona ronda.

L'havíem desmuntat la setmana abans a Sants. L'assaig de divendres no havia acabat d'anar bé però el tronc el teníem, la pinya també, i només era qüestió de convèncer la canalla, que sembla que divendres havien estat per la feina. També és cert que sent pocs a assaig i fent pinyes flonges que "s'obren com una magrana" doncs no donem prouta confiança i tralarà, i tralarà, però el cas és que s'havia de provar per Santa Magdalena i allà teníem la pinya muntada.

Si el diumenge anterior havia pujat a Sants amb molt bones mides i molt fort, el d'aquest diumenge es va anar estrafent ràpidament. El meu segon estava molt tort i no hi havia manera d'arreglar-ho. Bé, l'hauríem carregat segur i l'hauríem d'haver defensat com bojos a la descarregada, a mi em semblava que estava per completar-lo, però es va desmuntar amb l'acotxador per llà dalt, o sigui que res, mala sort, a la puta merda, vaig anar a buscar una birra.

En repetició fotíem a la bassa el 4de8 fins al setembre i provàvem el recoi de truita de set, on per sort vaig entrar d'agulla al 4 i no al 3. Així, vaig mirar amunt i vaig veure un 7de7 molt tranquil i un pèl lent que en la foto surt força maco, malgrat que parlant del castell de què parlem això sigui un oxímoron.

Com que havíem fet ronda de repetició, ens tornava a tocar de seguida, i portàvem el 5de7, un castell on vaig tornar a entrar de lateral interior de la torre, un lloc on no es veu gairebé res. Bàsicament, em va semblar un castell tranquil i apa siau. Diria que s'hi va estrenar el noi nou aquest de Gavà que ara no recòrdut com es diu que és molt forçut com un Samsó i tal i tal.

Per acabar, pilar de 5, i tot seguit 4 pilars de 4, en què deien que no sé què dels baixos, que eren baixes, o no sé si ho vaig entendre bé. I cap a la Closca a dinar.

Pel que fa a les altres colles, venien amb pocs efectius perquè ja som a la ratlla de les vacances d'agost. Els Moixiganguers van fer 3 i 4 de 7 i el 4de7 amb agulla, tot amb força calma; em deien que tenien 13 baixes de tronc, un fet que a nosaltres ens obligaria a descansar una estona. Cornellà va portar un 5de7 que se li va obrir molt la rengla, més 4de7 amb agulla amb l'enxaneta del 4 amb la faixa al vent i un 4de7:

Castellers d'Esplugues: 2p4 3d7s id4d8 5d7 7d7 p5 4p4
Moixiganguers d'Igualada: 2p4 4d7a 3d7 4d7 2p4
Castellers de Cornellà: p4 5d7 4d7a 4d7 p5 2p4

Vam passar per la Closca i vem dinar i hi va haver cabaret artístic i jo vaig dormir una estona.

Fotos de la Professó del Ferro i del Memorial David Carreras:
Josep:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157653801463553
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157656061124426
Manel:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157653785530264
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157656118341041

I dissabte vem tornar a la plaça d'Osca de Sants per fer-hi castells amb motiu de la Diada d'Estiu dels Borinots. Aquest istiu està fotent una calda bastant mortal però actuar a la tarda ho fa més passador, i a més fa que hi hagi molta més gent de públic. La cosa començava a les 18.30 i a poc a poc anaven aplegant-se els castellers. A davant de la Ciutat Invisible feien musiqueta mentrestant, i hi havia el Pau Llonch amb ulleres de sol. Vem mirar l'hora: era un quart de set, tornàvem a aterrar a la plaça i començava la cosa amb força celeritat. Érem tercers després de Sants i Capgrossos i teníem el 4de8 entre cella i cella.

Així que quan ens va tocar vem provar el 5de7, el 13è de l'any. Al paper anava d'agulla però vaig tornar a entrar de lateral interior de la torre, que és el meu lloc habitual. Des d'aquella posició vaig veure el castell molt tranquil i sense res a destacar, i sembla que tothom està d'acord en això, i per tant deu ser vritat.

I en segona ronda era l'hora de provar el 4de8, després d'unes setmanes en què els assajos no acabaven d'anar bé, amb relativa poca gent i alguns dubtes i pinyes flonges que tendien a perdre ràpidament la cohesió. Havíem vist un 4de9f (o un 3de9f) magistral dels Borinots i nosaltres muntàvem la pinya, que es va tancar amb confiança, i els segons no rondinaven gaire i va pujar a la primera amb molt bones mides, molt paradet, molt maco: era un 4de8 perfecte que es va haver de tirar avall perquè algú de canalla plorava i no volia pujar. Carro gros fins a dosos i a la merda.

Sempre es diu que si no tens la canalla no tens el castell, ens ha passat mil vegades sobretot amb la torre i amb altres castells. Si els assajos no acaben d'anar bé, per més bé que vagi el castell a plaça els fantasmes planen pel castell i ens espanten la parròquia. Vem caure en el 4de8 de Can Vidalet, ara aviam com aniran els que han de venir.

Amb una certa emprenyamenta, jo ja donava per fet que aquell dia no faríem el 4de8, perquè si el problema és que la canalla no vol, mala peça al teler. O sigui que vem mirar el que feien els Borinots i ens va tornar a tocar de seguida. En repetició descarregàvem el 3de7 per sota, que em va fer la sensació que pujava a sotragades sense gaire finor. La darrera aixecada em va fer patir una mica, amb els peus del Rai cercant les espatlles del Manolito, però es va poder controlar el moviment i lloat sia Jaume Barri.

En tercera ronda tornàvem amb el 4de8. El van tancar una mica més obert i ja d'entrada es movia més que el primer, tot i que no semblava gaire desgavellat. El castell es va estirar una mica però es mantenia bé; el meu baix remugava una mica però semblava que l'hauria suportat, però en tot cas no ho sabrem mai perquè va passar exactament el mateix en el primer 4de8, no sé si amb algun canvi pel pom de dalt (crec que van canviar l'acotxador o una cosa així), i un altre intent desmuntat amb dosos a dalt.

Ens tocava de seguida muntar un castell nou, perquè érem els tercers i ja estàvem fora de termini, o sigui que van decidir no complicar-se més i repetir el castell amb un pis menys. El 4de7 em va semblar una mica desmanyotat i no gaire maco, però en aquesta ocasió sí que hi va passar l'enxaneta i va fer l'aleta, o sigui que ja ho teníem. Fèiem per plegar un pilar de 5, els grallers de Sants es negaven a tocar la Polca, i cercavila amb la banda per la plaça cap a l'Espanya Industrial.

Va aparèixer el Marc amb el Gerard i vem estar xerrant amb l'Alba i quan ens feien fora del parc vem continuar a la mateixa plaça d'Osca. Jo en algun moment vaig anar a rescatar la bici, que la tenia mal lligada i em feia patir, però pel camí em vaig trobar el Christophe, que li havien intentat robar la seva i tenia el cadenat forçat. Vem haver d'anar al Kop de Mà, un bar del costat, i allà un noi ens va aconseguir un serrall i va acabar alliberant el velocípede. Havia deixat la meva bici al noi perquè anés al casal independentista a aconseguir el serrall i això també em va fer patir una mica. Però quan va haver tornat i alliberat la bici, vaig tornar a l'Espanya Industrial.

I vem passar la nit i es feia tard i vaig decidir quedar-m'hi a dormir. En algun moment vaig despertar i vaig guanyar a l'Scrabble. Però això ja era diumenge.

Més info.

Doncs encara no havia dit res sobre allò que va passar diumenge.

Aquella nit vaig retrocedir uns quinze anys i vaig estar fins a les 6 del dematí força tocades jugant a l'ordinador. Vaig dormir tres hores i vaig arribar a la Closca, on el divendres anterior m'havia descuidat la faixa perquè he estat escanejant les fotos antigues de castells. Aquesta setmana he acabat la feina, estan penjades al flickr de la colla, del 94 al 15, amb molts forats i moltes coses a dir, però:

A LA MERDA.

O sigui que a dos quarts de deu era a la Closca i vem esperar fins a les deu tocades que sortigués l'autocart. Vaig tancar un ull, vaig tancar l'altre, vaig mirar el Llobregat pensant que hi podria haver anat amb bici, vaig mirar el mòbil, vaig mirar Montserrat, ja érem a Esparreguera, feia una calor que occia maturrangues, érem al Teatre de la Passió, passàvem una passió de xardor, passàvem entre barts i arribàvem al nostre CENTRE.

A la plaça del Centre descarregàvem les bosses, atuells i tendals o envelats o peixos d'aigua dolça i observàvem la paella gegant on ens havíem de socarrar durant tres putes hores de la nostra vida. Milions de coloraines s'aplegaven a pleret a rostir-se al mateix forn, una plaça tancada sense gairebé ombres amb cosa de 1200 persones segons l'organització.

Érem onze colles en aquella plaça. És el nombre més alt de colles en una Trobada des que algú se les va inventar. Recordo un de Cornellà amb complicitat amb Castelldefels dient que fa vint anys tots els que naixíem érem una colla de dròpols. Mirem-ho:

Si hi pitgeu es veu més gros. Als requadres negres hi ha el castell més gran que va fer la colla; a baix de tot, quantes colles hi van participar.

Se'n poden dir moltes coses. Per exemple, que Cornellà ha dominat el panorama comarcal fins al 2008 i que històricament ha estat la colla que més ha fet per aquesta "escena", amb un 4de8 i cinc 2de7. Que els darrers anys hem estat nosaltres qui n'hem pres el relleu, sense arribar al nivell de Cornellà d'abans. Que els darrers anys tornem als bons temps de la Trobada en què hi havia moltes colles que feien castells de set, i que en teoria hi ha molt bona forma. Tinc més dades de la Trobada, si algú en vol que m'ho digui. Però tant se val.

Doncs arribàvem a la paella gegant i després dels pilars era el nostre torn. Érem tercers. Enguany hi ha hagut molts intents desmuntats però cap llenya, està molt bé. En tot cas, n'hi ha hagut molts, d'intents desmuntats, començant per nosaltres. Fa dos anys a casa nostra va ser un desastre i l'any passat als Horts de Llobregat, molt bé.

Bé, doncs com que érem al tercer grup, vem fer pinya (no en fem gaire) o vem veure com feien les colles. Jo feia fotos. I obríem de tres per sota, que n'hem fet un grapat enguany. Va anar pujant bé, amb alguna sacsejada, però es va completar sense perill, en principi, i mentre reprimíem el càntic de joia al voltant encara feien coses. Havíem començat molt aviat a alçar el dallò perquè la trombosi de gralles no ens ensopegués, i vem acabar que la resta encara feia les seves coses.

En segona ronda era l'hora d'allò del peix gros, el 4de8. Vem tancar la pinya però no semblava que estigués gaire bé, els segons rondinaven fort. Vem tornar a tancar i, tot i que no estava tan desquadrat, encara ho trobaven obert d'alguna banda, així que amb terços dalt i amb algun dubte, va baixar. Al tercer peu no estàvem millor, malgrat que havien tancat més els baixos. El meu, feia unes passetes cap a la dreta, com si així arregléssim res: ho empitjoràvem. No hi havia gens de confiança. No em semblava que el tronc en dongués gens, jo no estava gens còmode en aquella pinya. I així va baixar de seguida, amb dosos que devien passar per quints aleshores.

Pos res, va ser el torn del nostre 5de7, en què vaig entrar d'agulla i que em va semblar molt maco. En cada actuació n'hem fet un, a banda dels problemes que hàgim pogut tindre. I perfecte.

S'havia descartat el carro gros i vem descarregar el 4de7 amb agulla, en què jo anava de segon lateral. Ho dic perquè des de no sé quan hi havia entrat de lateral al pilar del mig. Pos res, des d'on jo era, tot va anar bé.

Oh, gens de valoració tècnica. Jo no en tinc ni idea, parleu amb qui en sàpiga. Jo no entenc res. N'estic fins a la polla.

No vaig dormir a l'autocart. Vem arribar a la Closca i van anar passant les hores i les cerveses. Realment, estava fet caldo. Vaig dormir una estona. Era tard. Devia estar destrossat. Doncs adéu-siau, vaig ressuscitar l'endemà al cap de deu hores, a les deu.

M'agradaria dir el que penso de la resta de colles, però ara vaig ujat. Bona nit.

Castellers d'Esplugues 2pd4, 3d7s, id4d8, 5d7, 4d7a, 2pd5
Castellers d'Esparreguera pd4, 4d7, id5d7, id5d7, 3d7, 3pd4
Carallots de Sant Vicenç 3pd4, 3d7, id3d7a, 4d7, 3d7a, pd5, idpd5
Castellers de Castelldefels pd4, 3d6, 3d6a, id2d6, id2d6, pd4
Castellers de Viladecans pd4, id3d6a, 2d6, 3d6a, id4d6, pd4
Castellers de Cornellà pd4, 4d7, 4d7a, 3d7, pd4
Colla Jove de l'Hospitalet pd4, 4d6, 3d6a, 3d6, 2pd4
Castellers de Gavà pd4, id3d6, 3d6, id3d6a, pd4
Castellers de Sant Feliu pd4, 3d7, id5d6, id4d6a, 4d6a, pd4
Matossers de Molins de Rei 2pd4, 4d6, id5d6, id2d6, 3d6, pd5
Encantats de Begues pd4, 3d6, 2d6, 3d6a, pd4