octobre 2006 Archives

Avui ha estat la diada de Sant Úrsula. Fa dos anys, va ser la primera crònica castellera que vaig escriure. Avui ho tornaré a fer més que res per tradició.

Pels llecs en castells, diré que aquesta és una de les diades més importants de l'any. Hi actuen les dues colles de Valls, la Joves i la Vella, que són les més veteranes del món casteller. A Sant Úrsula les colles vallenques clouen la temporada, i van a totes per guanyar la seva rival. És una diada especial perquè és la plaça amb més tradició i perquè és una forma d'entendre els castells molt diferent de com ho fem per aquí al nord.

En tot cas, però, avui ha estat molt avorrida i he marxat abans de què acabés. Ha començat a la una, però a les dues només s'havia vist un castell. Una diada molt lenta i sense la rivalitat d'altres anys.

La Vella ha estat l'encarregada de començar. Ha muntat molt lentament dos peus de quatre de nou amb l'agulla, i a la tercera ha anat amunt, però es veia molt malament de mides i la canalla l'ha tirat avall. Ja portàvem tres quarts d'hora a plaça. Aleshores han descarregat el tres de nou amb folre i a córrer. A segona ronda han tornat a provar el 4d9fa, i aquest cop sí se n'ha fet la primera aleta, però el folre no ha pogut aguantar l'estructura i ha petat quan començava a davallar el pom de dalt. Tot seguit han descarregat sense massa problemes el mateix castell amb un pis menys. I a tercera ronda un cinc de vuit força tranquil i maco. Han acabat amb el pilar de set, que no he vist, però que en tot cas cal reconèixer com un mèrit important. També val a dir que no és el primer que fan aquesta temporada, i que si s'haguessin vist estalonats per la Joves, n'haguessin provat el de vuit.

M'havia descuidat de dir que, abans del cinc de vuit, a la mateixa ronda, havien provat el colossal dos de vuit sense folre. S'ha aixecat amb gran expectació i silenci de la plaça, però amb dosos col·locats la canalla s'ha fet enrera. Semblava carregable, tot i que ja patien sobretot de baix.

I la Joves, a qui he tornat a fer pinya vestit de vermell, ha certificat que aquesta temporada està de pega. Els veies en acabat desanimats i abatuts per les malvestats de la diada. I és que, a banda de què no està en el seu millor moment, tampoc no es pot dir que tinguin la sort de cara.

A primera ronda, i després d'algun peu desmuntat, han tirat amunt el cinc de nou. Es bastia força segur i bé de mides, i l'enxaneta ja n'havia feta la primera aleta, quan, preparant-se per fer les passes de la segona, ha arrossegat amb ella l'acotxador del tres i ha tirat l'estructura avall. Semblava que es podria haver descarregat, però ha quedat en intent, com al Concurs.

A repetició han provat el 4d9f, teòricament per agafar confiança, però inexplicablement l'enxaneta, a l'hora de coronar-lo, s'ha fet un embolic i s'ha fet enrera, quedant el castell com a intent desmuntat. Amb la primera ronda perduda, el duel vallenc ja es veia en mans de l'altra colla de Valls*.

A la segona ronda han repetit el 4d9f, però a la descarregada, molt treballada, quan ja tot el pom de dalt era fora, l'estrutura ha cedit. Per acabar, cinc de vuit que no he vist perquà ja érem de camí a casa. Sembla que han acabat amb un simple pilar de cinc.

En fi, que potser, si ho arribo a saber, em quedo a casa dormint la mona. Un darrer apunt: portava temps pensant en aquesta diada, i ni tan sols me'n recordava de què avui és Barça-Madrid. El "derbi vallenc" mola més que el futbolístic.

[En una decisió controvertida, els rojos han decidit plantar un esvelt quatre de nou folrat, si bé en col·locar l'acotxador els dosos s'han doblegat i han fet prudent desfer un nou castell] Extret d'aquí.

Ahir va ser la primera actuació de la temporada amb els castellers universitaris. Érem quatre camises i a sobre plovia, i vem mirar de fer el que vem poguer (segons algú, el palangana).

En atansar-nos a la Facultat de Comunicació, vem percebre un brogit de guitarres distorsionades i timbals esventrats. La meva sorpresa fou gegantina en comprovar que quatre grenyuts versionaven l'Ace of Spades de Motörhead. Amb la birra i sacsejant el cap amunt i avall, vaig passar l'estona escoltant aquell grup anomenat Xiquets de Banyoles, i que feia versions death metal i tocaven alguna cosa seva, suposo. No els coneixa de res. Van tocar també el Black metal de Venom, el Breaking the law dels Judas Priest i una cançó molt coneguda d'Ammon Amarth que no sé com es diu, entre d'altres coses.

I bé, com ja he dit, els Ganàpies vem anar-hi a fer el palangana. Jo em dedicava a fer fotos amunt i avall, ja veus. Tot seguit devessall de birres i un parell de porrets que em van deixar per terra. Unes partidetes a cartes al bar i vaig tirar corrents al tren. No sé com vaig fer de Sarrià a Esplugues en bici. En arribar a casa, quatre hores de migdiada, sopar i vuit hores més com una soca.

Avui era la festa dels Erasmus a la UAB. Hi actuàvem Ganàpies, però no sé com deu haver anat. L'assaig d'avui no ha anat del tot bé, he caigut per primer cop aquesta temporada amb aquesta colla, i érem poquets. També hi han anat els totpoderosos Arreplegats, visca ells. Ja preguntarem aviam com ha anat.

I això és tot. Poca cosa a dir. Estic encostipat i tinc cagarrines. De puta mare.

Dia blau, com el boli, tres de la tarda, entrem a l'autocar lila amanerat, i dues hores per arribar a Olot, grana volcànic. L'autocar, de més de deu anys, d'anada a Roquetes tenia un retrovisor trencat. Avui, ens ha ruixat amb una dutxa tòxica que sortia dels conductes d'aire condicionat. Ofegats en la densa boira genereda pel fum metzinós, l'autocar s'aturà. Érem arribats.

Olot, bell poble garrotxí, a garrotxà, a la vora a la vora dels volcans. La plaça és petita però és presidida per la imposant església de Sant Esteve. Dos cordons, rasca pirinenca, castanyeres pampanudes i Quatre de Set espaterrant, potser de mides un xic obert i un xic desmanegat, força paradet a la carregada, bastant més treballat a la baixada. El setè de la temporada. I Tres de Sis, i Quatre de Sis amb l'Agulla, i Pilar de Quatre, tots tramitats i tramesos per la membrança de la Història. Hom recordarà aquesta crònica i aquests castells d'aquí mil anys?

Olot, petita colla, féu castells de sis, amb un 3d6 treballadíssim on una terça estava completament asseguda, i un Pd5 de comiat prou maco. I Figueres, amb la família Lozano al complet.

Castells, de dies pensant-hi, de nits somiant-hi, fet i fet només per això.

Fotos aquí.

Diada dels Xerrics d'Olot
Esplugues: Pd4, 4d7, 3d6, 4d6a, Pd4
Xerrics d'Olot: Pd4, 4d6a, 2d6, 3d6, Pd5
Figueres: Pd4, 3d6, 4d6net, 4d6a, Pd4

Com diuen, el problema potser no és que fiquem l'enemic a dur el pòndol de la casa, sinó que hi posem això:

Una mena de Homer Simpson (sense exagerar). Té cara de cowboy al bar prenent el darrer whisky barrinant com robarà les gallines del seu veí. En aquest cas, el que deu barrinar és com s'ho farà per seguir robant, ara des de la Generalitat.

Un personatge gris que, com veiem a la foto, es deu creure un il·luminat. Au, vés-li fotent al vi, de Montilla si pot ser.

Avui ha estat la trobada castellera del Baix, que deu ser la diada de la temporada on més castells de sis pisos es veuen.

Ahir, però, va ser el Correllengua a Esplugues. A l'edició del 2004 va ser on vaig conèixer l'aleshores cap de colla, i el dimarts següent vaig assistir al primer assaig. Per això calculo que ara fa dos anys que sóc casteller (mirant calendaris i un post del 2004, és de suposar que el primer assaig fou el dimarts dinou d'octubre). El Correllengua d'ahir va ser una mica estrany. En Marcel Casellas va interpretar el «chillout literari aborigen», i les entitats anaven actuant quan els hi tocava el seu ball. Entre mig, un corrandista va cantar les excel·lències d'algunes altres entitats. En acabat, en Jaume Fàbregues va explicar dins el Brillas com menjaven a l'època medieval, ensenyant-nos reproduccions autèntiques d'atuells antics, posant èmfasi en la politesse a la taula i sobretot en tot allò que hi havia a Catalunya quatre segles abans que a Castella i a la resta del món. El xicot, força pesat, estava acompanyat per un paio que tocava la viola de roda, curiós. A fora van fer el sopar, i tot seguit va cantar en Josep Maria Cantimplora, un terrorista musical amb passamuntanyes.

Per cert, els diables hi van cremar poc, al Correllengua, però una de les seves espurnes va incendiar la meva tofa sense que jo me n'adonés. L'incendi va ser sufocat sense cap problema a còpia de clatellots. Gràcies als bombers espontanis: Luis i Sito, i algú altre.

Rellegia una crònica de fa poc més d'un any, sobre una actuació a Sant Andreu de la Barca. Em queixava d'una norma absurda que considera com a descarregat un castell si només se n'han despenjat dues persones (com ara acotxador i enxaneta) i la resta dels components del tronc han pogut baixar tranquil·lament.

Avui ha estat el Concurs de Tarragona, i hi he anat, tot i que no en tenia massa ganes. Concurs de Castells? Pot ser considerat un oxímoron pels quatre hippies que no fem els castells per trepitjar ningú, ni per demostrar que som els més millors. De fet, no som els més millors: no som gaire bons, segons el rànquing. Però i què importa? Per mi el castell més important de la temporada és un quatre de set amb l'agulla, no un cinc de nou amb folre.

Si no fos per les esbatussades a la Plaça del Blat, potser no hi hauria una colla hippy a Esplugues, però i què? La rivalitat ha estat essencial per fer créixer els castells, però la competició esportiva és un pas més enllà que fa venir salivera als Beumales de torn. Tirar un quatre de nou sense folre per guanyar? Feu-vos fotre.

Però també ha tingut les seves coses bones, perquè s'han vist castells límit, sobretot el dos de vuit (carregat) de Vilafranca. Però què és això de banderoles i bufandes verdes i crits constants de victòria? Només els hi mancava cridar «a por ellos». Els verds han plantat una actuació collonuda, amb 4d9fa, 5d9f i la torre esmentada. A més a més, han tornat a provar el tres de deu, que s'ha enfonsat molt ràpidament.

La Colla Joves han provat el seu primer castell de gamma extra, però el 5d9f, malgrat els bons assaigs, ha fet llenya dos cops. Han completat amb 4 i 3 de 9 amb folre. La Vella ha carregat el 5d9f i el 4d9fa, i ha provat el 4d9 sense folre per véncer Vilafranca, però ha petat per baix quan s'havien de col·locar dosos. Hi ha hagut molt de rebombori per un intent de cinc de nou de la Vella considerat desmuntat, quan ni tan sols havien sonat gralles. Amb el reglament a la mà, els jutges tenien raó, però se n'ha de ser torracollons per filar tan prim.

La dèria de puntuar castells desvirtua les actuacions. La competitivitat pseudo-esportiva desvirtua completament el fet casteller. Com va dir la cosa del Beumala, al Concurs s'hi pot veure les meravelles dels castells junt amb les pitjors vergonyes i misèries: doncs segurament. Potser el més maco són les rondes conjuntes de les colles "petites i mitjanes", on simultàniament t'aixequen un tres de set per sota, un dos de vuit amb folre i un quatre de vuit, i no saps on mirar (una miqueta de síndrome d'Stendhal, però en castells). He passejat per la plaça, saludant i enraonant amb els coneguts d'altres colles. Potser el millor és aquest bon rotllo que es respirava a peu de plaça... perquè també hi ha hagut molt mal rotllo amb les decisions del jurat i amb els intents desmuntats, sobretot, de les tres primeres colles, i amb el 5d8 dels Xiquets de Tarragona. La millor imatge ha estat un de la Joves i una de la Vella fent-se petonets a plaça.

En resum, han guanyat els verds, que són els més millors. Els únics que els hi poden fer ombra, els Minyons, no volen actuar al Concurs. Els altres que potser podien somiar a fer-los ombra, la Vella, s'han quedat un graó i mig per sota. Pel que fa al derbi tarragoní, els Xiquets han fet millor actuació que la Jove de Tarragona, per primer cop en molt de temps, la qual cosa ha desfermat l'eufòria dels matalassers. Per la resta, tot molt maco.

N'he acabat tip, del Concurs. Però en el fons ja està bé. Resultats, aquí. Fotos, aquí. Salut i castells.