septembre 2015 Archives

Doncs dijous l'assaig va anar força bé. S'havien centrat esforços en el fet que vinguessin castellers antics i d'altres colles per evitar el galliner dels "porta un amic". S'hi volia anar amb tranquil·litat, fent proves bones netes i de pinya, perquè se suposava que "la feina ja estava feta" i que només calia polir detalls (per exemple, alguna pinya bona del 9...) i agafar confiança.

Vem fer birres en acabat i vem passar per la moscatellada. Al final la nit es va allargar una mica...

L'endemà era el dia del pregó. Hi vaig arribar sense presses, la gent es va anar aplegant al Brillas, es va fer l'homenatge al roure pels "qui ens han deixat" i vem anar fent cap a l'Ajuntament, amb algun castellet pel camí i alguns pilars.

Hi pujava gent poc habitual, as usual:

O com això:

El pregoner enguany era en Fanguet, un personatge de ficció que apareix la nit de Reis, i no sé, tot plegat força estrany, típic d'aquest poble esfotrassat. I aleshores el Ferro Ferro amb en Marcel Casellas i en Quico Pi de la Serra.

Enguany ningú no va treure l'estelada al balcó perquè troben que és fer el notes i aquestes coses. Vem sortir en crematasques a ritme cargolí fins a la zona on tocava Káncer de Sida.

Sé que és un grup que no agrada en general. Fan un punk que bruteja una mica i tenen unes lletres que de vegades tendeixen al nihilisme rebentaire. Bé, a mi m'agraden força, què hi farem. Després molta gent que bescanta grupets així de punk adoren merdes fastigoses pensades per a subnormals comatosos, com Txarango et caetera.

I vem pul·lular un altre cop força estona per llà, i es va fer tard, a les 6 tancaven barraques i vem començar a desfilar. La colla tenia torn de barraca, com a gran dada i com és habitual.

L'endemà era dissabte, dia de Prediada. Em vaig haver de perdre els actes del matí i vaig acabar passant-hi a l'hora que sortia la cercavila des de la biblioteca cap al Brillas. Vem fer pilarets pel camí, un dels quals davant els iaios de la Fèlix Llobet, vem saludar gent antiga que feia acte d'aparició i ens vem instal·lar als jardins del casal cultural per principiar l'esdeveniment, acompanyats amb els Xiqüelos del Delta.

I què direm de la Prediada? D'entrada, com sempre, que se n'hauria de dir "actuació de vigílies", o "vigílies de festa major" ("vigílies" a seques ja va bé), com diuen a la immensa majoria de poblacions de Cathalunya. Com tothom sap, és una actuació poc agraïda, amb molt d'enrenou, un correfoc infantil que hi passa, la barraca sovint amb música esbotzatimpans i moltes altres distraccions, com venedors de globus. Per això ja fa temps que ens la prenem amb força calma i hi convidem només una colla, per fer més via.

Començàvem amb el 4de7, que va pujar una mica desquadrat i va començar a remenar. Amb acotxador col·locat o col·locant-se, no se sap què va passar que no es va veure clar i es va tirar avall. Des de l'agulla semblava per descarregar, però ja se sap que aquest castell sempre el desmuntem amb Xiqüelos.

En repetició va anar amunt i avall i descarregat. Ja no recordo gaire com va anar, la veritat, en recordo la remor i alguna remenadissa, i fressa i bellugueig, però res, despatxat.

En segona ronda enfilàvem el 5de7, que enguany estem fent com botifarres: era el dissetè. En aquest castell, com de costum, vaig entrar de lateral interior per la carregada de la torre i, com és costum, no en vaig veure res. Només recordo que el castell venia cap a la meva banda, però jo aquell dia estava força atrotinat pels dos dies anteriors i amb prou feines em servava dret jo mateix.

En tercera ronda enxufàvem el 3de7, que la meva bella memòria remembra com dit i fet i a passar cap al pilar de 5 de comiat. Per acabar, un pilar de 4 de la canalla, amb folre, que vaig esguardar de fora estant car havia hagut ops d'orxegar el glop d'aiga adés begut. I és que en Jep no està fet per nedar.

El Joan ens va convocar en un racó dels jardins per dir-nos que l'endemà blablabla (és a dir, vaig deixar d'escoltar-lo quan vaig veure que ens deia el mateix que a assaig). Pel que fa als Xiqüelos, van fer castells de 6 de vegades una mica aixins desmanegats però en general sense perill.

Com que veia que no em trobava gaire bé vaig sortir volant del Brillas i vaig mirar de descansar una mica a casa: em vaig clapar de seguida. Cap a mitjanit em vaig despertar, vaig menjar alguna cosa i vaig trescar feliçment cap al carrer de les Piles, a tocar de l'Isidre Martí, on hi havia el concert folk del sopar dels Bastoners, que sempre hi vaig i no me'l volia perdre. En el primer ball vaig estar a punt de trallar, però al final vaig anar bevent aigua i, quan ens van informar que calia escurar el barril de cervesa, vaig fer de freixura cor i vaig servir-me un parell de gots de birra.

El bonic concert de folk va finir i vem passar per barraques, desobeint com cada any les admonicions del cap de colla de torn, que sempre ens insta a colgar-nos d'hora. Allà vem estar mirant la cosa, em van recordar coses de la nit de dijous que més val metre en oblivió i al capdavall va aparèixer un nano d'ERC que fa anys que volta, que anava massa trempat i que em va mantenir despert fins a les 9 del matí: és el primer any que vaig a matinades.

A l'altura de la Plana, a les nou tocades, vaig decidir que potser seria bona idea mirar de dormir una estona i em vaig posar el despertador a les 11.30. Cinc minuts abans no sonés em vaig llevar, em vaig inocular tres cafès i vaig desfilar cap a l'Ajuntament, que ja ens tocava.

Diria que és el primer any en alguns enrere que no hem superat l'actuació de Diada de Festa Major anterior: enguany hem descarregat 4de8, 3de7s i l'andròmina del 9de7, que està clarament per sota de 4de8, 2de7 i 3de7s. Au, va, les ordenaré per nivell:

1a, 2014: pd4, 4d8, id2d7, 2d7, 3d7s, vano5, 2pd4
2a, 2015: pd4cam, 4d8, 9d7, 3d7s, 2pd4+2pd5, 2pd4
3a, 2013: pd4, 7d7, 4d8, 3d7s, 2pd5, 2pd4balcó
4a, 2012: pd4cam, pd4, 4d8, 7d7, 5d7, 2pd4+2pd5, 2pd4
5a, 2010: Pde4, 5de7, 3de7s, 4de7a, vano5, 2Pde4 balcó
6a, 2011: Pd4cam, Pd4dol, 5d7, 4d7a, 3d7a, vano5, Pd4balcó
6a, 2009: 5de7, 4de7a, 3de7a, Pde5, 3Pde4balcó
8a, 2008: Pde4, 3de7, 5de7, 4de7, Pde4, 3Pde4
--, 2007: 3de7, id4de7, 4de7, i4de7a, 2de6, 3Pde4

Així, el darrer cop que passava això va ser el 2011, per raons de força major. En fi, que tant és. També és interessant mirar aquests anys i veure quin castell era la "novetat":

2015: primer 9de7
2014: primer 2de7 descarregat
2013: res, només millor diada històrica
2012: primers 4de8 i 7de7
2011: res, diada de circumstàncies
2010: primer 3de7s
2009: primer 3de7a
2008: primer 5de7

Només volia ordenar això, tampoc no ve d'aquí. El que sí que és segur és que aquesta va ser la FM amb més camises pròpies: 186 d'"útils". I daixò.

Pel que fa a la torre, aquest castell ha estat planant com un fantasma (com sempre, vaja) fins a darrera hora de la diada de diumenge, i si no s'ha fet ha estat... bé, pel de sempre, qüestió de confiança, d'acabar de polir-la i fer-la més fineta i àgil, de resoldre problemes... És possible que la fem enguany? Jo crec que justejava una mica per la Diada, però que es podria haver descarregat perquè l'hem passada sencera neta alguns cops i les proves amb pinya no anaven malament (potser no anaven perfectes, però bé).

Havia sentit que deien que no parléssim d'aquest 2de7 però, com és costum, faig el que em don la puta gana. Per cert, se'm veu a l'agulla en aquesta foto de l'Humbert:

Començàvem de 4de8, que era l'inici pel qual tothom apostava. L'havíem desmuntat un piló de vegades seguides aquest any (5), l'havíem descarregat un cop i carregat un altre, els assajos havien estat bons i tot indicava que si no passava res d'estrany estava al nostre abast. Va pujar força bé de mides, potser una miqueta desmanegat, i es va carregar molt ferm; a la descarregada els petits desarranjaments es van desarranjar més i es va remenar una mica, un moviment que es va aturar perfectament i que ens va permetre de descarregar el castell sense gaires problemes. Un 4 força maco i a pensar en el 9.

Del 9de7 se n'havia parlat des de feia força temps, almenys que jo recordi des de la primera temporada del Lluís, però es veia molt difícil perquè calia molta gent de tronc i també molts elements a pinya que sovint no teníem, com ara totes les crosses necessàries i mil impediments més. Enguany es va presentar com a objectiu possible i sembla que es va començar a preparar des de bon començament de temporada, rodant gent nova o inhabitual en totes les posicions necessàries i fent algunes proves de pinya "per parts" en alguns assajos. Aquest setembre hem fet dues proves de 9 a plaça (anatema) i algunes per parts i dues de senceres (que jo recordi, he faltat a alguns assajos). En fi, semblava que la pinya estava una mica verda, però el tronc havia anat passant sencer de sis algunes vegades, i semblava que si la pinya l'agafava bé es podria fer sense moltes complicacions, només algunes, les derivades del fet que el castell dura tres quarts d'hora i que per consegüent es desquadra i coses per l'istil.

A plaça evidentment el vem tirar a la primera. Sembla que estava raonablement ben quadrat. Com que sabia que havia de durar mitja vida, em vaig dedicar a aguantar la cuixa del meu segon (com al cinc, anava de lateral interior de la torre) i, quan veia que brandava una mica massa, estrenyia amb més força. El castell el fem amb una sola enxaneta perquè, pel que sembla, de canalla per a aquesta andròmina també anem escassos, i aquest fet contribuïa a fer-lo encara més llarg: amb tot, segons els puristes, millor amb una de sola.

Aquest castell té una certa diferència amb els castells "nous" anteriors: 5de7, 3de7s, el 2de7 descarregat de l'any passat, fins i tot el 7de7... Si més no, per a mi la gran diferència és que aquest castell no em motivava gaire gens: m'agrada una mica més que el 7de7, serveix per rodar molta gent i perquè molta pinya toqui cuixa, però en general no deixa de ser un invent de circ lleig que serveix d'excusa mentre no arriben les coses importants, com el 2de7, pensar en el 3de8, etc. Era important segurament fer-lo perquè demostra la potència de la colla, però fora d'això, si aquesta potència no es materialitza en castells més importants (com ha passat, per exemple, amb Moixiganguers), doncs aquest 9de7 es pot confitar una mica. Si la qüestió és empescar-se una andròmina, el següent pas seria provar la marieta aquella, el 5de7 amb agulla, de què se'n va parlar també amb el Lluís.

En fi, va ser en aquest moment que hi va haver el gabinet de crisi i es va acabar descartant el 2de7. Vem portar a plaça la bala de la recambra, el 3de7 per sota. Com que he faltat a alguns assajos i ara em foten de tercer aixecador, aprofito per desaparèixer de la pinya i fer fotos. El castell de fora estant va pujar millor que el del Poblenou, però també hi va haver una rebregada important en la darrera aixecada, amb un plegament d'Aleix menys esfereïdor que l'anterior. En resum, un 3de7 per sota una mica remenat però força més controlat que l'anterior. Ja és el novè que fem enguany, el nostre rècord (el màxim eren els 7 de l'any de Buñuel), i potser caldria veure si batrem el registre màxim de qualsevol colla de la història històrica.

Encara anava amb l'estómac regirat i havia estat patint al 9de7; tot i que havia begut molt poc el dia abans, gairebé no havia dormit i estava molt cansat de tota la resta de la setmana. Començava a arrossegar-me com un parrac per la plaça; vaig fer fotos al vano amb dos pilars de 5 que vem fer per plegar (un altre cop d'esquena a l'Ajuntament) i vaig veure els rebentabalcons, i aleshores vaig fer disquisicions sobre si havia d'anar al local o passar a dormir.

Pel que fa a les altres dues colles, doncs Sants va tornar a fer la nostra plaça de 9, des que el 2011 Minyons hi fes el primer 3de9f, aquest cop només carregat, després que uns moviments que pujaven del folre acabessin esberlant-lo. També van desmuntar un 4de9f que va semblar molt tendre i que es va desmuntar molt aviat, i això malgrat que ja n'han descarregat dos enguany. La resta de castells, de 8, van ser força tranquils, igual que Capgrossos, llevat d'alguna cosa. Al nostre web hi ha més info d'això.

Et voilà:

I vaig passar per la Closca, on vaig aprofitar la barra lliure per fer cocacoles, perquè no tenia esma de fer res més. Feia goig tornar a veure castellers mig retirats o jubilats del tot campant per llà i comentant els castells o el que fos. També hi va haver una representació de diverses colles: Sants i Capgrossos, i també Sant Feliu i l'Aureli de Gràcia. El Macià estava fet caldo i a l'hora de dinar vaig comptar que li havien fet 4 o 5 fotos, allà tirat en un racó clapant. Vem dinar, vem veure els castells, la gent va abraçar la disbauxa de seguida, vem fer una botifarra, feien titius a l'altra banda i després garrotins, i van posar a traïció un partit de bàsquet de la selecció de l'ominós Regne d'Espanya, i després per fi el partit del Barça, i després va anar passant l'estona i vaig passar-me a la birra, i hi vaig estar una estona fins que es va fer tard i ens van tancar la barraca.

En conclusió? Doncs poca cosa, la vritat. Ahir estava pensant a deixar la colla una temporada o anar només a les diades o a algun assaig. Després de deixar la responsabilitat al capdavant de comunicació potser podria acabar d'agafar vacances. És el primer cop que recordi que per Festa Major estic força indiferent a la resta de l'alegria de la colla, i anava completament serè veient tothom regalimant gintònics per les orelles, i la perspectiva és que potser necessito un descans.

Tota la informació, al nostre web:
http://www.cargolins.cat/content/descarreguem-el-primer-9de7

Diada FM:
Castellers d'Esplugues: pd4cam, 4d8, 9d7, 3d7s, 2pd4+2pd5, 2pd4
Castellers de Sants: 3d9fc, 2d8f, id4d9f, 4d8, vano5
Capgrossos de Mataró: 2d8f, 3d8, 4d8, 4pd4+pd5

Prediada:
Castellers d'Esplugues: pd4, pd4, pd4, 4pd4, id4d7, 4d7, 5d7, 3d7, pd5
Xiqüelos i xiqüeles del Delta: 3d6, 4d6, 4d6a, pd4

Cercavila del pregó:
pd4, 3d6, pd4, 2pd4, 4d6a, pd4cam

Doncs escric això sense les fotos penjades perquè les coses van com van, però aquest grup motla:

Recordo que el Pedro portava una samarreta d'aquest grup i que deia que les boles de so contundents li agradaven de vegades. Molaria que els que venien abans tornessin. Però la cosa és que on collons han de tornar. Tothom es fa el seu grupet a la colla, sense això la gent va a la deriva i fot el camp. Costa molt que la colla sigui activa integrant la gent. Però tant se val, perquè el problema és que es polititzen les coses. (Hint: això és demagògia).

Realment, aquests dies m'estan servint per veure que el projecte de colla no existeix gaire. Però bé, jo què sé, no en vull desbarrar més. On és la gent? Per què els que fèieu que m'hi sentís bé heu nat desapareixent per la raó que sigui? Fer castells és essencial per a una colla castellera, és la raó que existeixi, però al cap i a la fi és només secundari per la feina que ha de fer l'entitat. Us trobo a faltar, i no crec que hi hagi res a fer.

Pel que fa als castells, el grupet de Trunyocletes havíem quedat a una hora determinada (tres quarts d'onze), després d'ajudar a muntar barraques. Jo, conseqüentment amb el que he escrit a dalt, no hi vaig anar, a muntar barraques, perquè la nit anterior guanyava a botifarra amb el Txus a la Closca. Em vaig llevar a tres quarts si fa no fa, vaig fer dos cafès i vaig nar a arreplegar la bici aviam si enganxava el Pepins i la Marina, que ja havien sortit. I els vaig enganxar per la Diagonal, no recordo quin problema tenien, i tot va ser bonic.

Vem arribar al Poblenou i vem suposar que havíem de fer castells, o sigui que vem lligar les bicis i vem esparar que ens toqués. Érem tercers i sortíem de 5de7. Hi tornava a haver speaker, que és una figura que no ha de faltar en una actuació així com cal, com tothom sap. El 5 va ser oli en un llum (o no) i vem continuar amb el castell següent, el 3de7 per sota. Com que havia fallat a l'assaig de dijous i aquestes coses m'havien posat de tercer aixecador, és a dir, per llà pul·lulant, i per tant em vaig quedar fora a mirar com el pujaven. El castell va pujar una mica aixins no gaire maco, però a la penúltima aixecada una rebregada molt important va plegar el castell, que va estar a punt de col·lapsar, com diuen en anglès.

El tronc va entomar la batzegada i la pinya va redreçar la cosa, que es va carregar amb problemes però que es va poguer controlar. I en tercera ronda era el torn del 4de7, "prova del de vuit", que per la meva banda va anar una mica cuit perquè el baix sempre em pateix molt, vagi bé o malament el castell, però que per la resta va estar bé. Vem plegar amb un pilar de 5.

De les altres colles, n'hi hauria per fer dues cròniques més. No em ve gaire de gust, la vritat.

D'altra banda, al final de tot les colles havien decidit que farien cadascuna una prova de la seva cosa. Barcelona es va enfonsar amb un 5de9 amb folre, Gràcia va provar el 4de9 amb folre, i nosaltres vem tancar una pinya del 9de7, que era un putu galliner i que si Satanàs vol farem aquest diumenge.

Vem tornar tranquil·lament amb bici per la Diagonal, vem dinar, vem mirar els castells (m'he tornat a quedar la càmera), vem tornar a jugar a botifarra i ens van tancar la Closca i aquí som.

@CdBCN 5d8 4d8a id3d9f 3d8 p6
@cvg_cat 2d8f 5d8 id3d9f 3d8 p6c
#castellers #esplugues 5d7 3d7s 4d7 p5

Quan vaig entrar a la colla, suposadament (ningú no va comptar ningú) la majoria dels castellers no eren independentistes. Estava molt bé no treure estelades, perquè si en treies se t'emprenyaven, pel que sembla. La Gemma em va explicar fa poc la història d'aquest pilar, i jo què voleu que us digui, si la majoria no vol una cosa, doncs s'accepta i prout.

El putu Flickr ara em fot una puta merda de codi increïble per enganxar les fotos aquí.

Sobre aquest tema, copiaré el que ha dit el dimitit sotspresident de la colla, en Jordi Figueras:

Pensament agressiu i malintencionat... mentre avui alguns feien un tres de nou, altres feien res de nou... [...] no, no ho oblido Erik, de fet és el meu principal problema, hi han coses que no les oblido fàcilment. Res de nou respecte a la reacció espanyola respecte a la mani, 3d9 de Vilafranca i altres, novament, no han fet res...

Fa gràcia que la colla hagi de romandre neutral davant una qüestió que l'afecta directament perquè els estatuts ens obliguen a no fer res i perquè els que són "neutrals" (és a dir, hi estan en contra) no volen. La colla no es mulla en res: adherir-nos a la merda del dret de decidir va ser una odissea, la colla pul·lula per Esplugues com una vella ranca i en general hi ha poca participació, tant a dins com a fora de la mateixa entitat. Hi han dies que em fa tant de fàstic aquesta colla que la deixaria estar i em dedicaria a fer ganxet.

Bé, jo què sé, no tinc ganes de fer la crònica, només volia desbarrar una mica. La faré ràpid, dinaré i després niré a buscar la bici, que la tinc lligada davant el monument de Casanova.

Doncs res, la colla de Trunyocletes vem quedar a dos quarts d'onze a l'Ajuntament; força just per arribar a Badalona pedalant. I, així i tot, encara vem sortir a les 10.50 perquè el dia abans la parròquia havia retirat tard i se'ls enganxaven els llençols i tocatardans tots.

Vem començar a pedalar, però com que anàvem tard em va entrar la pressa i el primer tram de la Diagonal el vaig fer follat. La bici nova xerrica com un munt de ferralla quan frena, i no és la cosa més bella de l'univers, però així és la vida. Per la Diagonal abans de passeig de Gràcia el Valero es va fotre de lloros al carril bici, amb els monticles aquests que han posat per segregar el carril, que impedeixen fer avançaments i que permeten que les motos s'hi colin quan hi han embussos.

Vem aparcar cap a tres quarts de dotze, però la puntualitat habitual d'aquestes coses ens va fer esperar més de mitja hora. Ahir no teníem piulador/facebookeru oficial, o sigui que hi vaig tornar jo, després d'algunes actuacions de descans. Les quatre gotes que queien van deixar de caure, ens vem situar al mig de la plaça de la Plana i va escomençar allò.

El 5de7 va pujar molt bé, tothom deia que es va descarregar molt tranquil. Per la descarregada de la torre sentia que el terç tenia la moto, que davallava cap al segon, que triturava una mica el baix. Però res, tot molt plàcid.

En segona ronda tocava el 3de7. Tinc problemes per recordar els castells, m'ho hauré d'apuntar, i això que ahir no vaig beure absolutament gens durant l'actuació. El 3 em sona que va ser un pim pam sense gaires històries; el meu baix sembla que patia una mica malgrat que el castell era una postal, i així passàvem a tercera ronda. A la foto l'Aleix està com una mica assegut, però jo què sé.

I en tercera ronda tocava el 4de7, prova del de vuit, que va pujar i baixar així una mica rarot per baix, una mica incòmode de no res, amb el meu segon que carregava cap a una banda i els laterals que havien d'anar estrenyent o afluixant segons el moment, i descarregat i cap a fer el pilar de 5 de comiat.

De la resta de colles, només destacaré el 3de7 amb agulla dels Carallots, que van desmuntar a la primera i que en repetició van descarregar in extremis. Segons el "Carallot" que conec de Ganàpies, hi havien mil canvis a tronc i va ser molt meritori aconseguir-lo. Jo vaig al·lucinar una mica, però tot va bé si acaba bé.

Els Carallots ho van celebrar força:

Vem dinar a Badalona i vaig agafar la bici cap al Clot, on ens havíem citat per a la Via Catalana™, la mani de l'11-S™ o la Meridiana™. Des d'on érem vem veure el 3de9f de Vilafranca i pilars de Minyons de Terrassa; tota la Via anava plena de castellers amb camisa i, com que Esplugues és una puta merda, nosaltres ens ho vem quedar mirant.

A la mani regalaven petons, i és que tot era hamort™:

Les cartolines aquestes que donaven pel punter eren d'allò que se'n diu com per a bojos.

A la Via també vem aprendre molt; per exemple, que Llavorsí és carlista.

A les 17.14 van penjar una estanquera al balcó, que va ser rebuda amb una bonica escridassada. Al cap de poc la van retirar.

I res, fins aquí això. Visca Catalunya lliure.

@collamicaco p4 4d7a 4d7 3d7 vano5
#castellers #esplugues p4 5d7 3d7 4d7 p5
@carallots p4 3d7 id3d7a 3d7a 4d7 p5

https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157658520400105
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157656186681673

Eren les 17.50 hores, vaig enfundar-me els pantalons blancs i, vestit de barrufet, vaig caminar cinc minuts pel carrer per arribar a La Plaça™.

La Plaça era un tram de carrer tancat per alguna raó ignota, que travessa la rambla del Carme davant de la plaça Gandhi i del carrer de Rovellat. És a dir, la plaça no era una plaça i el públic tendia a ser minso.

Es podria dir que no havíem actuat mai a les festes de la Plana, el meu barri. Les festes de la Plana són altament folkloritzants i el to general és de killam i lolailo-lailo. A les nits porten grups de flamenc o "folclòriques" i coses així, i la patuleia que s'hi aplega és la potolada habitual d'aquests saraus. El dissabte al matí des de fa molts anys té lloc al mateix indret on actuàvem a la tarda la sardinada populart. La Cua de la Sardina™ és la tradició més nostrada al nostre barri i és un exponent de la llardor d'aquestes festes, que jo només visito de tant en tant només per poder desbarrar després, tal com faig aquí ara.

Al matí, aprofitant la Cua de la Sardina™ havíem fet un taller de castells a la plaça Gandhi. No sé si vem fer cap fitxatge, o sigui que després de fer alguna cervesa al bar de baix vaig pujar a casa a dinar i veure si dormia o què fotia. Però no vaig fer res d'això: eren les 17.50 que vaig enfundar-me els pantalons blancs i, vestit de barrufet, vaig caminar cinc minuts pel carrer per arribar a La Plaça™.

A la Plana només havíem fet alguna cercavila, algun pilar en actuacions variades i algun castell al poliesportiu o a la plaça de Catalunya per raons diverses. O, almenys, és el que em consta a mi. Diria que mai no havíem fet una actuació amb totes les lletres al meu barri, que és al capdavall el que més castellers aporta a la colla, o un dels que més n'aporta. Només al meu carrer en compto una pila. L'Associació de Veïns folkloritzant i espanyolíssima ens hi havia convidat i nosaltres no podíem dir que no, o sigui que de cap a les festes del barri a actuar amb els Castellers de Gavà.

Vem començar amb puntualitat castellera: gairebé 30 minuts de retard. Cap a dos quarts de set enfilàvem els dos pilars de 4 d'entrada, amb canalla ben maca per llà dalt, i ens disposàvem a encetar el meló de la cosa ditxaratxera i inaugurar el segon tram de temporada amb diligència i trempamenta constitucional.

Enfilàvem el 4de7 en primera ronda, un castell que, què voleu que vos digue, xeics, es va fer aixins sense res d'allò. En segona ronda venia la diversió, el 3de7, que pujava com xiulant xiroi i repartint flors i violes, però que quan s'havien de col·locar dosos vaig haver de cridar "avall!". Jo feia d'agulla, i el meu baix, que havia anat agafant cara com de restrenyiment, em va mastegar un "baixeu-lo" que vaig haver de desxifrar abans de comunicar-lo a la resta. Al final, sembla que havia tingut una mena de tall de digestió i havia de vomitar; va anar d'un pèl que no em ruixa. Va sortir esperitat de la pinya tot lívid i suposo que devia orxegar per algun racó.

Després em miraré l'estadística de castells desmuntats, però sembla que enguany estem batent rècords: segons la CCCC, ja ens acostem al 6% d'intents desmuntats, amb 5 4de8 tirats avall i aquest 3de7. L'any passat, que també vem desmuntar força, el percentatge no arribava al 5% (tot això comptant-hi pilars; no puc obrir el meu Excel i no puc mirar-ho millor). Els darrers 3de7 desmuntats es remunten a l'època del Jaume Verge o la Sílvia, quan el 3de7 era una bístia d'indomtable frèndol: deu temporades seguides sense desmuntar aquest castell. El d'ahir va ser una anècdota.

En repetició em van canviar el baix i el tres es va enfilar una mica regirat i amb mides una mica fora de lloc. El segon, que era l'Emi de cuixes ferrenyes, estava com de costat, el segon demanava que el lateral de la dreta no fes absolutament res, i aquelles coses que passen dins d'un castell que es veuen molt bé des de l'agulla i qu'és per 'xò que m'agrada tant aquesta posició.

En tercera ronda tocava el 4de7 amb agulla, un castell que enguany sembla que fem menys que altres temporades (de fet, ja n'hem fet 5; els dos darrers anys, 12 a final de temporada). El castell sembla que es va anar alçant desmanegat, i que un segon va començar a enfonsar-se a poc a poc. Com que hi havia moltes mans pendents d'aquell rengle, el pilar del mig estava desatès. Jo, que feia d'agulla del pilar, veia com el segon em venia al damunt i no hi podia fer gaire res; estava traient el fetge per la boca quan el pilar va quedar net i les mans el van fermar, i aleshores es va dreçar completament. Tanmateix, tot seguit una revinclada interessant va fer tremolar el pilar de dalt a baix, una remenada important que va fer periclitar L'ESPADAT dramàticament. Nogensmenys, fou descarregat entre la joia popular de l'entesa gernació, que atapeïa aquella plaça tan carismàtica e àdhuc cosa.

Per acabar, com que sembla que no teníem el pilar de cinc per alguna raó (jo no pesco res, darrerament, ni tan sols truites), vem plegar amb dos pilars de 4.

Però, esclar, com que aquella bella gesta no podia cloure sense una cirereta, havíem d'afegir-hi encara una nova proesa: una prova de 9de7 fins a terços allà al mig. També hi vaig entrar d'agulla, diria que a la rengla del tres, si és que aquest monstre té rengles. És LAMANTAPLA fer proves a plaça, i encara més d'andròmines com aquesta, però què hi farem, tu, som vinguts en aquesta vall de llàgrimes a patir i arrossegar-nos pels llots com verms pels fems.

Aleshores vem plegar i vem fer camí de la Closca. Fer camí és bonic, els camins diuen que s'esvaeixen o que no s'han de demanar planers, i aquesta mena de coses, però això és una altra història. A la Closca vem convidar els de Gavà a sopar, i jo em vaig fotre una botifarra amb més pa que formatge. Vem estar xerrant i va anar passant el temps, i l'Adalit i l'Anna estaven molt macos sota l'arbre en la catifa de fulles seques, i va ser bonic i bell.

A dins la Closca anàvem fent i vem veure l'Eloi fent capoeira o ballant break. Vem passar els castells i em vaig haver d'endur la càmera un altre cop. Hi havia un noi andorrà i les boires van començar a escampar-se pel local, després que la policia se n'anés. I no he dit res dels Castellers de Gavà. Eren pocs i volien fer castells de 6, dels quals només van descarregar el 3de6, en segona ronda: en primera l'havien desmuntat, el mateix que va passar amb el 3de6 amb agulla i el 2de6 posteriors: en general, els castells eren lents i els possibles problemes d'estructures s'agreujaven amb les indecisions de la canalla.

I avui hem fet un bolo a la Torre dels Lleons. En parlaria, però... bruf. Era un aplec internacional de farmacèutics que volien veure cultura espanyola, suposo, perquè també hi havia una parella de cantants com de flamenc o rumba assajant. Van trigar molt a arribar els convidats i a la fi vem tornar als jardinets de l'entrada on al començament havíem "assajat" el 3de6 i el 4de6a, que vem fer sencers.

Així, cosa d'una hora més tard els vem tornar a descarregar, més dos pilars. Sembla que no teníem gaire repertori més i vem enllestir en vora 15 minuts. El correbars de tornada es va anul·lar i al final vem pujar 4 amb bici a Cangi, on n'hi havien 4 més. I qu'és bona l'aigua.

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157658257897751
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157655931807303
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157655922525894
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157658252034332

El resultat:
@Cargolins 2p4 4d7 id3d7 3d7 4d7a 2p4
@CastellersGava p4 id3d6 3d6 id3d6a id2d6 p4c