avril 2017 Archives

Ahir va ser Sant Jordi, dia de roses i llibres i molta gent al carrer, multiplicada per escaure's en diumenge. Era un bonic matí de primavera perfecte per fer castells en una plaça de l'Ajuntament com un formiguer de gent amunt i avall. Som-hi, doncs.

Els assajos durant la setmana havien anat molt bé, i el de divendres va ser el millor de la temporada com feia temps que no en vèiem: com a fets més destacables, vem travessar per primer cop el 4de7 net sencer (amb pinya hi vem posar quints) i sobretot vem descarregar dues torres de set amb pinya senceres. Jo flipava una mica perquè, bàsicament, això significava que per Sant Jordi era molt probable que la provéssim a plaça. A banda d'això, vem fer el tres per sota amb dosos col·locats i, en general, va ser un assaig de puta mare malgrat que, per poder assajar el 4de8 com cal (la prova amb pinya era massa tova), ens cal més gent a la Nau. Però bé, de moment ja hem fet una gran passa endavant. Tornar-la a descarregar i demostrar que ja no li tenim por era molt important i el primer pas si volem fer d'una vegada la clàssica de vuit. Però ja vorem. Uns quilòmetres més enllà, a la Catalunya profunda, els Moixiganguers i els Gausacs folraven les seves torres. Aviam com avança tot.

De moment la nit de divendres va avançar a la Closca i després l'endemà tornava a sortir el sol i feien la fira de la cervesa - Ateneu al carrer al Pou d'en Fèlix. Entre carpes, gent borratxa jaient a la gespa i actuacions hippies, allò ens recordava l'enyorada Universitat Autònoma.

I diumenge era Sant Jordi. Em va costar llevar-me però cap a les 11.45 ja pul·lulava per la plaça. La terrassa de l'Andurinha ocupa tot l'espai central, per la qual cosa les paradetes han de fer un passadís per l'altra banda, la que toca a la façana, i tot plegat acaba sent un amuntegament de gent a pas de iaio. Davant de l'Ajuntament hi havia prou espai per fer castells. Vem alçar els nostres pilarets d'entrada i, tot seguit, començàvem a prendre la mida a la diada amb el 5de7.

Al meu lloc habitual, de lateral interior de la torre, no hi veig mai gaire res, i per tant més enllà de les sensacions que em transmet el tronc o l'enrenou de la pinya, no tinc gaires elements per parlar-ne. N'he vist el vídeo, en què el castell es veu maco i amb bones mides, i el meu record també és que no vaig haver de patir gens, i per tant podríem afirmar que vam tramitar un altre cinc sense gaires complicacions.

En segona ronda portàvem el peix gros del cove, que s'acostuma a dir, el 2de7. És de llarg la torre més matinera que hem provat mai, perquè fins ara la que havíem portat més aviat a plaça havia estat l'intent de 2de7 de la Zona Franca el 2010, al juny, una torre que va petar poc abans que l'enxaneta fes les tres passes, quan les torres s'esberlaven d'un moment a l'altre sense avisar i que va contribuir a instaurar uns fantasmes que es van endimoniar d'allò més en l'intent següent, aquest cop carregat, a Montblanc l'any següent, el dissortat 2012.

Però bé, deixem estar aquestes merdes i tornem al 2017. Amb dues torres descarregades a assaig i molta confiança, la Mar ens deia que anéssim tranquils i amb seny i tot allò que se sol dir; la pinya es va tancar amb calma i el castell va anar enfilant xino-xano. Em fa la sensació que sempre pugen molt lentes, i hi ha el moment aquell que es fa etern quan l'enxaneta ha de fer la travessada. Quan vaig sentir que la canalla petita baixava ja semblava que la tornaríem a descarregar, i així va ser: el crit de les quartes va certificar una nova torre descarregada. Sense comptar les dels assajos, amb aquesta és la sisena consecutiva que completem, sense que n'haguem desmuntat cap ni haguem caigut. De fet, també, des de la primera torre descarregada, el 2014 per la nostra festa major, fins avui, tenim set 2de7 descarregats més un altre de carregat. Aviam si finalment enguany l'acabem de normalitzar i la fem sempre que puguem.

Després d'abraçades i crits i coses d'aquestes, en tercera ronda portàvem el 4de7, que suposo que tornava a tenir molts canvis per tot arreu i, a més, l'acotxadora era molt petita i fins i tot la van haver d'ajudar a remuntar terços (un terç es va deixar anar per fer-li escala), a banda que a l'hora de fer la cassoleta s'hi va passar força estona. Tot plegat va fer que el castell, que ja d'entrada em semblava una mica desquadrat, s'anés desfent fins a presentar una forma força boteruda. Però bé, vem aguantar les tempestes i apa, un altre 4de7, aviam quan el fem pujar un pis més.

Per plegar, dos pilars de 5 simultanis i tres pilars de 4 de comiat, i a continuar la bella diada de Sant Jordi.

Vaig tornar a fer-hi un tomb i vaig agafar la bici per dinar a casa. Com que estava força cansat vaig fotre una migdiada de dues hores, fins a les sis. Aleshores vaig tornar a passar per castells, on jugaven a cartes. El nouvingut Ricard és vingut de terres vallesanes com a scient jugador de botifarra; feia parella amb el Txus, mentre que l'altra la formaven el Pepins i el Macià. El Txus i el Ricard guanyaven quan jo vaig arribar, però la meva presència devia ser funesta per a ells, perquè el Pepins i el Macià els van començar a remuntar fins a posar-se només a quatre o cinc punts. Tot s'ha de dir que el Txus juga d'una manera una mica estranya, apalancant-se manilles fins a la tercera mà o retenint trumfos alts sense arrastrar fins al final. El partit del Barça estava a punt de començar i la partida no s'acabava mai, però al final la sort va tornar a somriure al Txus i el Ricard, que van fer uns 20 punts d'una tacada, de manera que el partit de Messi ja podia començar, i déu n'hi do quin recital.

En fi, un bonic dia de Sant Jordi en què hem fet un salt qualitatiu important: ja tenim la torre, amb tot el que suposa per nosaltres, i l'objectiu següent, el 4de8, sembla molt més a prop que fa poc. Tot passa, com sempre, per ser més gent a assaig i tota la pesca. Ara la pròxima actuació és el dia 15 de maig, massa temps sense castells que ja veurem si refreda gaire l'ambient o tot el contrari. Ja veurem, de moment ha estat bé.

L'actuació completa:
@cargolins 3p4 5d7 2d7 4d7 2p5 2p4
@ccerdanyola 2p4 3d7 4d7 5d6 p5
@bandarres 2p4 2d6 4d7 3d7 p5 2p4

Fotos:
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157679743307644
Ana: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157680924868121
Josep/Jordi Huerta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157681167498100

Hi han vídeos de moment al Facebook de la M. Jacas:

El vídeo del 4 el van passar per WhatsApp i és molt distret, aviam quan pengen el vídeo a Youtube. Un Sant Jordi molt maco, que la força ens acompanyi.

Dissabte tornava a baixar a la plaça de l'Ajuntament de Cornellà, aquesta vegada a fer castells o alguna cosa per l'estil. Vaig acabar sortint molt d'hora de casa i vaig estar mirant el partit del Madrit, que va empatar, que a aquestes altures és com perdre. Mentrestant veia com anaven arribant els castellers de les colles: primer gotetes liles; després d'un xim-xim de blau turquesa, una rierada que venia en autocart o tren; a pleret, el blau fosc havia anat deixant-s'hi caure fins a inundar les zones a tocar del bart. Això en CMYK seria una barreja de cian i magenta i potser també groc, una barreja que en un moment donat s'havia començat a embolicar en K i que m'instava a escurar la birra i a enfaixar-me jo també.

Per cert, en aquesta Diada de Primavera vaig pujar per primer cop de terç a un castell ara fa una pila d'anys.

Érem tercers i faríem 5de7, 3de7 i 4de7. La raó d'aquests castells i no uns altres, com de costum, la desconec, però bàsicament sembla que com cada any ens costa enlairar-nos cap als nostres horitzons més vívidament blaus i elèctrics com el tro de Zeus i ens conformem a vols rasants per la grisor del galliner metropolità.

No sé si ja l'havia posada, és possible que sí. Els primers d'actuar eren Cornellà, que ens oferien un 3de7 d'aquells en què hi puja gent nova que jo no tinc vista, que comparteix tronc amb gent que ja pujava quan van fundar la colla. El nostre castell era el tercer 5de7 de l'any, la sensació del qual va tornar a ser d'una solidesa aixins pedrenca i massissa, o si més no això és el que vaig notar pel meu cantó: el Txus em va deixar sol a la descarregada de la torre perquè estava tan ferma que no calia fer-hi més, però aleshores em van demanar més "esquerres", que vaig donar sense més història, i apa, final de la qüestió.

En segona ronda era el torn del 4de7. A l'agulla com torna a ser malauradament habitual el trobava massa obert. Segons la meva gran experiència d'agulla als quatres, és infinitament més senzill redreçar un castell tancat que no pas un d'obert, entre altres raons perquè els castells tendeixen a obrir-se i no a tancar-se per baix. Però res, jo notava que me n'anava enrere i que el castell esdevenia rombe habitual, però com que només era de set va ser un pim-pam i apa, final de la qüestió.

Al 3de7 em van fer fora de l'agulla per alguna raó ignota i, com a acció de protesta, em vaig quedar a fora. Feia temps que no pul·lulava fora d'un castell que no fos un 3de7 per sota --i així i tot això només deu passar un parell de cops per temporada. El 3de7 el vaig veure encara amb menys història que l'anterior.

Plegàvem amb el pilar de 5, amb l'Adri de segon.

Per cert, parlant de pilars, als tres pilars de 4 d'entrada el Fer va tornar a fer de segon i estava content com un gínjol.

Les altres dues colles van fer també actuacions d'aquestes que serveixen per anar prenent embranzida i que ben bé són avorridotes de comentar si no vas apuntant anècdotes i collonades a plaça i després aquí les magnifiques i en fas una mica de conya. De manera que deixo el que el senyor Twitter va proclamar dissabte vespre cap a les 20 h:

@CastCornella 2p4 3d7 4d7 id2d6 2d6 p5
@Cargolins 3p4 5d7 4d7 3d7 p5
@CDTerrassa 2p4 3d7 4d7a 5d7 p5

Per cert, que darrerament estic penjant les fotos de les altres colles en la retransmissió de les diades per Twitter i, veient que tenen una resposta aliena força limitada, potser ho deixaré estar. És si més no l'excusa per no fotre'm a les pinyes d'altres colles, perquè si ja tinc tendència a escapolir-me de les meves... (Per cert, una mare de canalla de Terrassa me n'ha demanat una i n'estava molt agraïda i per coses d'aquestes encara ho faig...)

Hi va haver algunes xiroies mantejades de canalla i de la Mireia infermera, balls joiosos amb polca inclosa i, finalment, birra en mà i en joiosa cercavila versicolor, enfilàvem amb joia camí del local dels Castellers de Cornellà. Per cert, van esborrar fa poc el grafiti que tenien davant el Patronat. Al mig del polígon industrial de la Siemens vam contemplar com un Barça esmaperdut tornava a perdre la lliga per tercer o quart cop aquesta temporada. Els colors blau i grana es dissolien en degotims de diarrea grisa mentre menjàvem el sopar al qual la bona gent de Cornellà ens havia convidat. Gràcies! Aleshores va començar la festa dels 90 en honor dels temps grisos de Núñez, potser, i mentre anàvem xerrant de coses™, per exemple d'aniversaris no felicitats, trobava que la grisor s'havia ennegrit poder massa, pujava a la bici i feia mans i mànigues per tornar al meu putu poble d'un quilòmetre més amunt.

Aquesta setmana fem vacances castelleres. Divendres havien repartit la puta revista, que ha arribat uns tres mesos més tard del que acostuma a arribar, però és que jo tot sol no puc fer-la i cada cop em pesa més al damunt --divendres obrien la Closca però en vaig fugir. La sensació que com a colla ens costa tant d'arrencar és feixuga com una llosa i al final sembla que no ens acabarem d'envolar mai. D'aquí allò de la grisalla del segon paràgraf. Sembla que de moment som la típica colla que s'acontenta a fer uns quants 4de8 a l'any sense gaire més ambició. És una mica trist, això.

Apa, fotos:

• Manel


• Ana


• Josep

Salut i castells i puta [alguna cosa].

Traient minuts d'on no n'hi ha em disposo a escriure aquesta chronica de nivell de sisè de Primària.

Continuàvem aquest històric inici de temporada a un dels centres del Parc Temàtic de Barcelona™, la Sagrada Família Inc. D'un veloç cop de bici vaig baixar per la Diagonal i pel carrer del Rosselló, però anava tan veloça la meva bici que em vaig passar el carrer de la Marina i vaig continuar endavant fins que el carrer del Rosselló va morir tràgicament al Clot. De manera que vaig baixar pel carrer d'en Xifré per fer el camí de tornada per Provença fins a la Sagrada Família Inc. Allà vaig aparcar fàcilment, m'hi vaig trobar el Tono i la Merche i vaig anar fent enmig de guiris fins al temple expiatori aquell. Estava pensant què feia quan un guiri ja em preguntava que what the fuck is this, how many teams are you i collonades d'aquestes. Amb el meu anglès magnífic vaig respondre una certera resposta i aleshores ja em veia amb forces d'encetar la gran actuació d'inici del XVè aniversari dels Castellers de la Sagrada Família.

Feia un matí magnífic de primavera, sense calor i fresqueta a l'ombra, i després dels tres pilars d'inici era l'hora de començar la històrica gesta amb un 5de7 marca de la casa. Aquest castell, que deien que era el nostre castell insígnia fa alguns anys i que fem com botifarres, es va quadrar molt millor que el de la setmana passada --tot i que pel que sentia sembla que la rengla i la torre estaven massa separades si més no per la banda on era jo, de lateral interior de la torre-- i va pujar àgil i gràcil, però hi havia un acotxador nou que s'estrenava precisament en aquell castell i que va fer que finalment l'execució fos més lenta i no tan gràcil. També sembla que l'enxaneta era nova en un 5de7. En tot cas, vam clavar un altre coi de 5de7 i a veure què passava en segona ronda.

Com dèiem, hi va haver algunes estrenes de canalla pel terrat del cinc:

En segona ronda passava una cosa molt curiosa. Els Castellers de la Sagrada Família, que fa quinze anyets que porten aquesta camisa d'un verd tirant a quiròfan per les places, després del 7de7 d'entrada duien en cartera un castell insòlit a aquestes altures de la temporada: el 4de8. Amb el record del 3de8 carregat per un pèl de figa en la darrera diada de l'any passat, aquell carro gros semblava una mica arriscat. I el guió semblava que abonava aquesta teoria: van desmuntar dos peus consecutius. A més, entre el segon i el tercer, un guiri de la plaça per la banda de l'estany devia patir un esvaniment, diguem-ne, va ocupar la nostra ambulància i va fer aturar uns quants minuts l'actuació. Al final van muntar un altre peu i va començar a pujar el castell, amb unes mides que no eren les millors del món i unes tremolors constants que afectaven tota l'estructura. Van carregar el castell, van haver d'aturar les batzegades i intentar no perdre les mides, fita que van assolir amb gran goig de la plaça, dels guiris i de déu nostru senyor, que ens contemplava des de la Sagrada Família Inc. Era el 4de8 més matiner de la seva història i a mi em va sorprendre molt, la veritat, o sigui que felicitats. Abans ens plantaven el 2de7 a cada diada i potser ara ens faran el mateix amb el 4de8.

Després del curiós capítol del guiri desmaiat i del 4de8 fimbradís, ens tocava a nosaltres un altre cop. Prosseguíem el periple victoriós amb un altre 4de7 amb agulla, que també va semblar més tranquil encara que el de la setmana anterior: el quatre feia l'efecte de ser tan sòlid com l'altre i en aquest cas, tot i que també va brandar una mica, el pilar es va plantar molt més segur.

En tercera ronda portàvem un 4de7 que no em va agradar gaire des de la posició d'agulla, amb el meu baix que no estava gens còmode, però en general podríem dir que va ser un 4de7 sense més història i aviam quan el fem pujar un pis més. El meu segon era el Rai, que acostuma a fer de terç, i a terços hi havia la Irene, que sembla que no havia fet mai de terça encara, i a quarts la Zoe: tot plegat només per dir que el tronc era una mica estrany i que segur que era una prova per a moltes coses que jo, com és costum amb mi des de fa almenys un parell d'anys, no vaig tenir cap esma ni intenció de demanar a ningú.

Vam plegar amb un pilar de 5.

Per cert, les fotos dels nostres castells, llevat dels pilars d'entrada i el final, les feia l'Ibra, que realment té un braç trencat molt útil.

De coses d'aquesta diada en podria dir moltes més, però ara mateix tinc gana i estic pensant si surto a comprar alguna cosa per brenar o si ja m'espero al sopar, que vés a saber a quina hora faré. Només comentaré lleugerament les altres dues colles. Pel que fa a Bandarres, sembla que els està costant engegar i van fent a poc a poc; van desmuntar el 4de7a un cop (tot i que el van repetir després) i en general fan la sensació que estan picant pedra per més endavant. Pel que fa a Sagrada Família, van fer 7de7, 4de8 i 5de7 en una demostració que estan de putíssima mare després d'una lleugera davallada la temporada anterior, que van acabar en tot cas amb aquell 3de8 suïcida. Tot això és força curiós, també, i ho deixem a consideració de la plebs perquè en faci plat.

L'actuació completa va ser aquesta:
@CastellersSAFA 2p4 7d7 4d8 5d7 v5
@cargolins 3p4 5d7 4d7a 4d7 p5
@bandarres 2p4 4d7 id4d7a 4d7a 3d7 p5

Fotos
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157678798272824
A. R.: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682167472555
Josep/Ibra: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157678798696644

Vídeo de l'actuació:

En acabat hi va haver polca d'Ours, alabat sia Jaume Barri, i aleshores el Quique i jo vam cavalcar els nostres cavalls d'alumini camí d'Esplugues. Tot just començar a pedalar vaig notar una estrebada al múscul abductor o quin sigui i ara encara em molesta, de manera que he deixat estar fer la passejada habitual pel riu, que en tot cas deu estar ple de tolls i enfangat per les pluges del cap de setmana que, lloat sia Jaume Barri, ens van respectar l'actuació.

A la Closca els pollastres van trigar força a arribar. Amb els pollastres va arribar també la Vella d'Esplugues, amb els quals vaig jugar dues partides de botifarra. En la primera vam guanyar el Marquès i jo gràcies a les hàbils jugades que vam orquestrar; en la segona el fat ens va ser advers, així com una recontrada que va fer el Marquès, que ens va deixar 64 punts avall només en la primera mà. Quin desgavell, la mare del Tano.

Després es va organitzar una timba de pòquer mentre un ruixat tempestejava pel carrer.

Va començar el partit del Barça però jo tenia gana i anava una mica tort i a la mitja part vaig sortir a menjar alguna cosa. Quan va haver acabat el partit em vaig submergir en les meravelles oníriques d'un son pregon.

Serem prou gent aquesta setmana i farem alguna passa endavant a Cornellà dissabte, o continuarem amb aquest «inici històric» que sembla més aviat el dia de la marmota? Chi lo sa...