juin 2017 Archives

Per fi penjo la crònica, però els de Sant Cugat me la van demanar i per això he trigat una mica més. La podeu llegir al seu web.

[han trigat moltíssim a penjar-la per problemes informàtics i per això he publicat això tan tard]

Com a coses que no he dit, tot i que al final ja tant se val tot, doncs aviam què dic ara. En primer lloc, els Bordes tenen un local molt maco i vaig estar a punt de fer-hi una birra, però entre que anava carregat amb el trípode de la càmera i que portava el pes de les festes de Cornellà --em deien que feia veu d'ultratomba-- no tenia esma per beure res tan d'hora.

Sortien en cercavila de la plaça de les Casernes a la de les Cols, que és a pocs metres del local, però la nostra Tècnica ens apressava a anar ja d'una vegada a plaça, no sé quin coi de pressa a torrar-se al sol de les Cols. Si hi haguessin cols i ens poguéssim arrecerar a sota... Així, hi havia els pioners blau elèctric davant de les gralles groc terrós i el verd Collserola més enrere. Com sempre, som els millors fent aquestes coses.

Un cop a plaça era hora de buscar ombres, i de fet nosaltres ens vem col·locar en un bon lloc a prop dels bars de la façana obagosa. El bar del cantó de solell em va oferir després un vermut a càrrec del Miquel de Sant Cugat (vaja, diria que era d'allà), que és qui em va demanar la crònica pel seu web. Feia el típic migdia de juny que es podrien fotre les diades pel cul. A causa d'això, realment hi havia molt poc públic, tot i que diuen que Vilanova és zona tradicional.

Pel que fa a les colles, amb Vilanova hem actuat alguns cops però molt esporàdicament; és el primer cop que tinc constància que haguem actuat en aquest poble. Si més no, ni les meves estadístiques ni les de la CCCC ho apunten. Amb Sant Cugat és tot el contrari: acostumem a actuar sovint als pobles respectius o per la rodalia i hem tingut força contacte els darrers anys, malgrat que ells han fet un salt qualitatiu força bèstia i enguany ja tenen 4 putus 2de8f descarregats.

Dels nostres castells, no en diré gaire res més del que dic a la crònica del seu web perquè realment no sé què més dir-ne. Des de dins del castell les sensacions són molt diferents que des de fora, i si no preguntes a algú que l'hagi vist o a algú de tronc, tens una visió una mica distorsionada. La gràcia, bàsicament, va ser tornar a fer el 2de7, un castell que és evident que tenim, perquè el descarreguem cada dos per tres a assaig, però que fins que no el veig ja tocant de peus a terra, no me l'acabo de creure. El 4 amb agulla va ser un infern i el 4de7 no el recordo gairebé gens.

De les altres colles, ja n'he parlat prou a l'altra banda. Sant Cugat portaven relativament poques camises però així i tot van clavar el 3 i el 4de8, tot i que després el 5de7 gairebé se'l mengen. Els Bordegassos, segons ells diuen, van fer molt bona feina, amb el 9de7 i el 4de8.

Després d'això, la meitat de la colla o uns quants o qui fossin se'n van anar a fer castells aquàtics a la platja, mentre que la resta vem pirar amb l'autocart cap a Esplugues, on vem dinar i la canalla va fer una barbacoa molt maca. Aleshores tancaven la Closca i passava a casa per descansar, que ja portava al damunt uns dies de gresca i necessitava consultar els fats amb el coixí, uns fats que l'endemà esclatarien com el sol canicular d'istiu.

La diada:
@bordegassos 4d8, 9d7, 2d7, pd5 + ipd5, 2pd4
@gausacs 3d8, 4d8, 5d7, 2pd5
@Cargolins 4d7, 2d7, 4d7a, pd5

Les nostres fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157685254776535

I més fotos de Bordegassos:
https://www.flickr.com/photos/12983686@N07/sets/72157682335814053/
http://bordegassos.tirsabril.com/index.php?/category/97

Un any més arribaven les festes de Can Vidalet amb tot el que això suposa. Divendres hi havia hagut el pregó, amb un pregoner amb carnet socialista, i el programa de festes semblava el programa electoral del PSC, i... Bé, no ens fiquem amb això, que ara no toca. El nostre assaig havia anat força bé, i tot feia pensar que diumenge faríem almenys 2de7 i 3de7s, però els fats ens serien adversos un altre cop. No així la partida de botifarra que vem fer a la Closca aquella nit, en què després d'un inici nefast sense manilles ni asos, el Txus i jo vem aconseguir capgirar la malastrugança amb jugades mestres i contrades antològiques.

El dissabte hi havia hagut el CanVi Rock, que és festivalet de metal/rock que fan cada any i que jo normalment no em perdo, tot i que els darrers anys el cartell no m'acaba de fer el pes. Enguany el primer grup, Brigada Cobalto, feien un rock que estava bé; els segons feien versions de Guns 'n Roses, que fa gràcia però que al cap i a la fi no deixen de ser versions, i el tercer en feia de Medina Azahara. Pel mig hi havia un cantant que vaig conèixer al migdia al Willy's que està una mica tocat del bolet anomenat Marcelino i que feia un xou anomenat "A quien eyacula dios le ayuda". I res, veig que això també és el títol d'un disc o cançó de Siniestro Total.

Quan va començar la banda de versions de Medina Azahara vaig fotre el camp, que començava a anar força cansat, i l'endemà em vaig despertar cap a les onze i em vaig anar traient la son de les orelles i al final ja eren tres quarts de dotze i havia de baixar un altre cop cap a CanVi. La rambla era plena com un ou, hi havia un paio que venia globus i enguany, com a novetat, no hi havia les rastelleres de banderoles Catalunya-Espanya de cada any, ans banderoles d'Estats del món i de la Unió Europea i, per tant, Catalunya havia desaparegut. Feia força calor...

Érem quatre colles i havíem d'anar per feina, per això a les 12.14 amb 51 segons, segons el mòbil, fèiem això:

Com es pot comprovar, el pilar del Masche no acabava d'anar del tot dret i després d'alguns intents es va acabar desmuntant. En algun moment va arribar la notícia que l'Aleix tenia cagarrines, fet que va obligar a canviar tot el planning del dia: els de pinyes anaven contents que els haguessin obligat a improvisar pinyes durant el matí i en general corria la brama que la nostra colla, sigui de manera literal o metafòrica, tendeix a cagar-se de tant en tant.

I a partir d'aquí la crònica ja no té gaire interès i me la podria estalviar perquè, a més a més, com acostuma a passar, el record dels tres castells tendeix a barrejar-se i entranyinar-se i emboirar-se, de manera que copiaré el que he escrit pel web de castells i amb això, de moment, ja farem:

Els assajos havien anat bé i volíem portar a plaça castells grans, però una baixa de darrera hora ens va impedir portar-hi castells com el 2de7 i el 3 per sota. Així, vam fer una diada tranquil·la que vam començar amb un 3de7 força apamadet que va deixar pas, en segona ronda, al 5de7. El castell va perdre mides aviat, va ser lent i es va bellugar força a la descarregada, però es va poder controlar el moviment i sisè 5de7 de l'any al sarró. En tercera ronda era el torn del 4de7, que tampoc no tenia gaires bones mides, que també es va desenvolupar sense gaires presses i que vam descarregar sense tants problemes com amb el castell anterior. Finalment, a causa de dos incidents sense importància, les ambulàncies de plaça se'n van haver d'anar, de manera que vam fer pilars de quatre de comiat.

L'actuació, malgrat les quatre colles, es va desenvolupar amb força agilitat. L'actuació completa va ser aquesta:

Castellers d'Esplugues: 2pd4, idpd4, 3d7, 5d7, 4d7, 2pd4
Castellers del Poble-sec: 2pd4, 3d6a, id4d7, 4d7, 3d7, 2pd4
Carallots de Sant Vicenç: 2pd4, 4d7, id3d7a, 3d7, 2d6, pd4
Castellers de Badalona: pd4, 3d7, 5d6, 4d6, pd4

El 3de7 diria que tenia un rengle més lluny dels altres dos, fet que va provocar que no fos tan apamadet com dic aquí dalt. El 5de7 va ser el típic caos: tot desmanyotat, un galliner, gent que no arribava on havia d'arribar i un tremolí de cames que quan vaig mirar un moment cap a la torre (hi feia de lateral interior, com ans solia) em va semblar força inestable, leri-leri, que en dèiem abans, de manera que vaig deixar de mirar cap amunt. El meu segon, el Pepins, tenia una moto com una casa de pagès. El 4de7 també estava mal quadrat però, a banda de tots els desarranjaments imaginables, no va patir en cap moment.

A l'hora dels pilars, pel que em van dir, sembla que un paio del carrer es va trobar indisposat o una cosa així i es va ficar a l'ambullància. A més, sembla que algú d'una altra colla va agafar un cop de calor (l'istiu és criminal) i aquesta persona i la seva lipotímia van ocupar també l'ambulància. En resum, no teníem ambulàncies i per això cap colla no va fer pilars de cinc. Això va anar bé perquè el Masche repetís i, ara sí, aconseguís completar el pilaret:

De les altres colles, no en diré res, perquè de vegades em posava a les pinyes i no veia el castell, i altres vegades no estava per la feina. Només vull dir que tot i que la diada havia anat a un ritme relativament àgil, tampoc no va ser tan àgil com deia a la crònica del web i, segons el mòbil, els pilars els vem fer a les 14.27 amb 24 segons:

I anàvem en corrua cap a la Closca. Can Vidalet és a tocar de l'Hospitalet i la Closca és a tocar de Sant Joan Despí, a l'altra punta del municipi; caminant devien trigar vint minuts ben bons. Jo amb un cop de bici hi vaig ser arribat força aviat. Convidàvem totes les colles a dinar i cada cargolí va portar teca per unes sis persones; el cas és que al final va acabar sobrant menjar i tot.

I després hi va haver concurs de DJ a la Closca, que va estar força animat. I vaig fotre el camp.

I diumenge vam tornar a actuar, aquest cop als Horts de Llobregat, al parc del Mamut Venux. El parc és més aviat una esplanada enclotada de sorra amb gespa i arbres per les vores, situat en el solar d'una antiga escola, i el nom pintorescament paleontològic té a veure amb unes restes de mamut que van trobar al poble i de la bèstia de foc dels diables de SVH. Unes 350 persones van votar aquesta denominació per al parc, just per davant de Virgínia Amposta, que així d'entrada també sembla una mica exòtica (però que va ser una sindicalista que van assassinar els franquistes), i es va estrenar pel que sembla l'any passat, i... Res, que actuàvem allà al mig de la solana en un parc que anomenen pulmó verd però que tenia massa poca ombra per al meu gust.

Per variar em vaig llevar amb el temps molt just, tot i que al parc de sota casa meva, que és més verd que el del mamut, feien un concert de canalla i m'havien despertat a tocs de bateria cap a les 10. Vaig escurar tant com vaig poder el temps i, una mica abans de dos quarts de dotze, agafava la bici, que la tenia lligada al mateix parc de sota casa. L'Ajuntament l'havia barrada amb una tanca groga que... en fi, que vaig agafar la bici, vaig tornar a traspassar la tanca i vaig fer això:

Feia caloreta i un cop passat Sant Boi no hi havia gaire gent pel riu. Travessar els camps de la vora del riu i els horts abans d'arribar a Sant Vicenç tenia la gràcia que l'herba està molt alta i fins i tot m'esgarrapava els braços a la bici, aquest estiu una guspira per allà podria fer una foguera molt bonica. Donava per descomptat que actuaríem a davant de l'Ajuntament però casualment a l'entrada de SVH vaig llegir en una pancarta que havia d'anar a allò del mamut, i ja anava amb el temps just i tota la pesca aquesta, o sigui que vaig tornar a la nacional fins que vaig veure al lluny camises blaves, i apa, fet.

I què m'hi vaig trobar? Doncs que d'entrada no havia agafat la faixa, de tan esperitat que havia sortit de casa, i que la cosa anava per llarg. Vaig voltar, vaig beure una mica d'aigua, vaig tornar a voltar una mica, em vaig canviar de roba, em vaig enfaixar amb la faixa vermella, vaig esperar, vaig tornar a beure aigua... I ja eren les 12.30 i els Carallots feien el pilar caminant d'entrada, que ja m'explicaràs quina gràcia tenia allà al mig del parc; a més, es van fer un passadís perquè hi passés el seu pilar, que no acabava d'anar gaire sobrat. Van fer el seu pilar i després el vam fer nosaltres, i després cada colla va fer pilars estàtics al seu raconet --nosaltres i Carallots, dos; Encantats, que eren molt poca colla, només un-- i aleshores, quan semblava que començaríem a fer castells, o que com diuen els pomposos, donaríem inici a la diada, una colla de bastons infantils es va passar vint minuts picant lleugerament els seus bastons en unes danses lànguides mentre el sol es filtrava pel cel entranyinat de núvols prims i alts i tot plegat. I jo que havia anat força ràpid pel riu per no fer tard.

Aleshores sí, per fi, devien ser ja ben bé tres quarts d'una o més tard i els Carallots donaven inici a l'actuació. Faré com acostumo a fer i no parlaré gaire de les altres colles, perquè va molt més bé per a la salut no criticar ningú que no siguis tu mateix, de manera que passo directament al nostre castell, el 4de7, que no sé per què no m'apunto les coses, perquè després me n'oblido i així tampoc no puc criticar gaire. La qüestió és que hi feia d'agulla, tenia el Macis de segon i, a banda que el castell va ser lent com un dia sense birra i que a mesura que passava el temps tot plegat es desllorigava una mica més, i que em sembla recordar que el Macis no tenia bones mides i em carregava una mica a damunt (però vés a saber, no ho tinc gaire clar), tot plegat va acabar bé i ja se sap que tot va bé si acaba bé, i per tant ho deixarem com un nou triomf de la colla.

En segona ronda tocava el 3de7. També hi vaig entrar d'agulla i també em va semblar molt lent i també que les mides no eren les millors del món: el meu segon en aquest cas era dels nous i sembla que això va fer que el meu rengle, la plena, fos el que estigués una mica pitjor de tots tres. Vam passar el vídeo a la Closca i no sé, suposo que amb el temps anirem polint les coses.

En tercera ronda portàvem un altre cop el 5de6. El xivarri era dels importants, la concentració era força difusa i ja feia tres hores que pul·lulàvem pel parc del Mamut i jo començava a tenir una mandra i un cansament de magnituds paquidèrmiques prehistòriques. Al cinc hi pujava l'Ari, que és el segon castell que fa a plaça i també el segon 5de6 que hi puja. A banda d'això, jo si més no és un castell que intentaré oblidar tan aviat com pugui.

Plegàvem amb dos pilars de quatre i apa, bona nit.

Vaig tornar amb bici, perquè després de les tímides gestions per trobar cotxe on entaforar-la vaig donar per fracassades les negociacions diplomàtiques. La tornada pel riu va ser feixuga i penosa: estava molt cansat, havia begut unes tres o quatre birres en aquella puta actuació interminable i la solana esbotzava sense misericòrdia la fina xarxa de núvols d'aquell matí que ja era tarda. Hi ha d'haver alguna manera per sortir del riu i engaltar amb la carretera de Sant Boi a Cornellà, però vaig haver d'anar per la voravia o com se digui en contradirecció fins ben bé a la rotonda d'entrada a Cornellà. En altres temps hauria continuat carretera d'Esplugues amunt pel pont de sota les vies de tren, però estava a punt de morir d'alguna mena de lipotímia i vaig passar per la font que han posat al parc de la plaça de l'Església. Allà vaig poder tornar a contemplar l'Ajuntament de Cornellà, la masia destrossada de Can Vallhonrat i la baluerna afrosa de l'església. Llavors vaig continuar carretera d'Esplugues amunt i per l'edifici de CCOO em veia mort esterrecat per la merda de carril bici ple d'obstacles. Contra tot pronòstic vaig arribar a Can Bagaria, vaig fer cap al polígon del Gall i vaig aconseguir deixar la bici al pati de la Closca. Estava tan mort que la birra no em va ressuscitar i vaig decidir anar a menjar alguna cosa a la Rambla...

Com es pot veure, la tornada va ser molt més lenta que l'anada. I res, que la tarda i el temps van anar passant i aquesta ja és una altra història que no m'interessa ni a mi.

Tornant a l'actuació, podria fer-ne algunes consideracions, però poder no cal gaire. La primera és la interessant discussió entre espatlles i hombrus que vam tindre a plaça, i també una versió de galindons i galindaines. Una altra és que el dia abans hi havia hagut assaig al carrer i dinar popular i quina i altres coses que em vaig perdre perquè era a un poble que anomenen Sant Esteve Sesrovires per escoltar el Junqueras dir que la política va d'amor. Jo flíput, de debò, no sé de quin seminari han tret aquest paio, estava a punt de tirar-li la cadira al cap en senyal d'estimació i d'amor fraternal. Diuen que em van enfocar a TVE Internacional. Bé, la cosa important de debò és que és la tercera actuació consecutiva que fem una mica el pena: vam fer la mateixa actuació que fa dues setmanes a Badalona i ve després de la desfeta del Poble-sec. Hem enfilat tres actuacions seguides bastant deplorables: Badalona i SVH ens han contemplat amb quatre piules a plaça, incapaços de portar un programa amb tres castells de set (suposo que si forcéssim els podríem fer, però la nostra colla no acostuma a fer aquestes coses i ben fet que fa); el tema del Poble-sec potser és una anècdota però és evident que no teníem confiança en el 4de8 i que pel que em van dir la llenya sí que va tenir conseqüències (físiques) directes en el 2de7. Bé, jo què sé, també sembla clar que tenim algun problema que ve de lluny per poder créixer, fer sentiment de colla i esprit casteller, fer creure a la gent que són importants i imprescindibles per fer castells nous i tot allò que està tan dit i repetit que no cal que torni a dir. Jo també podria fer més coses, però trobo que encara necessito una mica de distància.

O sigui que tres actuacions seguides fent el pena. La següent és a Can Vidalet, aviam què collons fotem, perquè la cosa comença a revoltar una mica.

L'actuació completa:

Carallots de Sant Vicenç pd4cam, 2pd4, 4d7, 3d7a, 3d7, vano5
Castellers d'Esplugues pd4cam, 2pd4, 4d7, 3d7, 5d6, 2pd4
Encantats de Begues pd4, 3d6, 3d6a, id2d6, pd4

Fotos:
https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157684465357805
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157682194475531
https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157684407637155

I a cagar a la via.