[Hola. M'he tornat a desdir, sobretot per les paraules d'en Jaume I el Cap de Colla (bé, excap de colla), i torno a penjar el post original. El podeu llegir d'aquest enllaç. El que segueix ara és el segon post, menys crític.]
No hi crec massa en els averanys, ni bons ni dolents. Per exemple, l'altre dia, només entrar a la facultat, em va venir un atac de cagarrines assassines, i vaig haver d'anar a córrer cap els lavabos. L'examen em va anar molt bé, però.
Avui, el primer que he trepitjat de Sant Andreu de la Barca ha estat el carrer de la Constitució, la puta constitució. Per si això no fos poca cosa, només entrar a la Plaça Catalunya, on fèiem els castells, he trepitjat un xiclet fastigós, enganxifós i elàstic, i a sobre verd.
Havia escrit un post ahir molt crític. De tota manera, el resumiré en què de vegades enyoro la rauxa forassenyada dels del sud, provar alguna vegada un castell suïcida, curts d'efectius, amb poc assaig, arriscar una mica. També amb què crec que trobar l'equilibri entre el valor i el seny ha de ser força difícil. I treient tota la resta, reescriuré aquesta crònica.
El cas és que vem arribar un hora abans a la plaça, i vem esperar fent la birra al bar. Jo mai no havia fumat un porro abans de fer castells, i ha resultat que al primer hi he entrat a terços. Una mica abans de les set han aparegut les altres dues colles, Sant Andreu de la Barca i els Xerrics d'Olot.
Nosaltres érem, jo diria, la colla més nombrosa. Ha estat el desplaçament amb més gent d'aquesta temporada. Tanmateix, hi faltaven, com sempre, alguns castellers importants del tronc. Serà per això, serà perquè acabem d'arribar de vacances, serà perquè no els teníem prou assajats o perquè ja es començava a fer fosc, la nostra actuació ha estat de sis, com gairebé sempre.
Hem començat amb el més fàcil, un quatre de sis que ha estat tan parat que a mi m'ha semblat que l'estava fent al terra. A l'hora de pujar estava una mica nerviós, segurament perquè la birra i el tros de porret m'acceleraven els batecs. Però un cop allà dalt, a mesura que he vist que estava com a casa meva, m'he relaxat molt i ha estat com si fos a un assaig (a assaigs faig proves on m'hi poso més nerviós).
El cas és que després d'aquest quatre sense història ha vingut un quatre amb agulla sense història i un tres de sis que no ha patit massa, tot i que hi han hagut alguns petits problemes. Hem acomiadat la plaça de Catalunya amb el pilar de quatre, que m'empaita a tots els meus malsons.
Els castellers de negre, Sant Andreu, han obert plaça amb el cinc de sis, han acabat amb una torre de sis i entremig han plantat el quatre de set que pot aixecar discrepàncies. En efecte, l'han coronat amb una mica de problemes i tot seguit, com a la torre de Minyons de Sant Fèlix, s'han despenjat acotxador i enxaneta i han anat a petar a una pinya de tots colors llevat del negre. La resta del tronc s'ha descarregat bé, i les gralles han anat tocant, però no, això no és descarregat, no ho és, ho sento molt. Les normes del Concurs de la puta merda ja es poden reservar només pel Concurs de la puta merda, però a plaça, quan dos castellers cauen, i més si són canalla, és una aberració considerar-lo completat. No és res personal: no tinc res en contra de Sant Andreu, és només el meu parer (esclar, que feia tres anys que no el completaven, i amb l'eufòria qualsevol els hi diu que no, que només coronat. Permeteu-me, però és com copiar a un examen, us autoenganyeu).
I els nostres amics els Xerrics, que eren entre trenta i quaranta, han fet el que bonament han pogut: un tres de sis, un tres de sis amb agulla i un quatre de cinc net. Són bona gent, aquests d'Olot, però arrosseguen poca gent.
Resumint, que segons el famós i maleït rànquing de la Jove de TGN, som trenta-setens.
Fotos, aquí.
Diada de Sant Andreu de la Barca
Esplugues: Pd4, 4d6, 4d6a, 3d6, Pd4
St Andreu: Pd4, 5d6, 4d7c*, 2d6, Pd4
Xerrics Olot: Pd4, 3d6, 3d6a, 4d5n, Pd4
* El Quatre de Set de Sant Andreu segurament serà donat com a descarregat. Però tothom ha vist com només ha estat carregat.
