avril 2005 Archives

Ei! Si avui no sabeu què fer, on anar de festa, etc., veniu a Esplugues i gaudiu de la botifarrada i els concerts que des de la Plataforma encara ara estem preparant.

16:00h. Festa infantil al parc Onze de Setembre
18:00h. Mani festiva contra l'especulació i altres mamoneos (mercats municipals, locals per entitats, patrimoni històric, el projecte de Santa Magdalena i les monges...); comença al mateix parc i acaba a l'Ajuntament.
20:00h. Concert i botifarrada, al parc de les 3 Esplugues. Concert amb Desechos, Kayo Malayo, Komando Oreneta, Latino de l'Hospitalet i Llobregantes, Mr. Kocktail, los Fankis... Fins quarts de quatre de la matinada i el beure baratet.

Cartells: cliqueu-hi per veure'ls més grans.

Com arribar a Esplugues?

Us hi esperem!

És curiosa la vida. Un dia comences a escriure un bloc mig anònim, un altre hi poses el teu nom, comences a fer ping, a parlar del teu poble, i resulta que mitjançant Google tothom et llegeix, t'aconsella i et controla.

És curiós com pot canviar la vida en dos o tres anys. Encara ara, quan veig a través de la finestra la barana de la terrasseta em vénen impulsos suïcides. Ara per ara ja no esmerço tant de temps en pensar en coses d'aquestes. D'una banda, perquè ja no sé què pensar, em trobo en un atzucac. D'una altra, perquè ja no tinc tant de temps. Un estudiant universitari que treballa cada dia no pot estar compromès amb dues colles castelleres i una plataforma ecologista, perquè alguna cosa se'n ressentirà, ni que sigui que ja no llegeixo amb tanta atenció el diari.

Necessito unes vacances. Vull deixar la feina, vull estudiar el segon cicle a la UB i vull aprendre a anar en bici. He dit.

Dimarts a l'assaig de castells van donar-me la notícia: l'endemà, Kabezabolo en concert. Així que quan vaig sortir de l'assaig, i després de passar-me una estona per l'Avenç, vaig notificar-li a mon germà la bona nova: demà, a no sé quin hora, al Campus Nord, per la Telecogresca, ve aquell degenerat borratxo drogoaddicte.

Vem arribar una mica passades les onze, hora en què el web de la telecogresca afirmava que començava el concert. Vora les dotze, un grup de punk amateur va tocar versions d'altres grups punk i alguna cançó seva. Ben tocada la una, en Manolo Kabezabolo va pujar a l'escenari. Després de fer esment del sol tòrrid que hi cardava, i alguna collonada més, va iniciar el seu repertori.

Anava tot sol, sense els "que se van del bolo", i esclar, ja sabem com toca la guitarra. Enmig del concert va dir el següent: «se me ha jodido una cuerda, pero como llevaría tiempo arreglarla, seguiré tocando así». De fet, no vaig notar gaire diferència. Va tocar moltes cançons, velles i noves, amb clàssics rotunds com «Millones de Polizías Muertos», «Demokrazia Basura», «El Aborto de la Gallina», «Sid Vicius», «El tonto l'haba que llamó a la puerta», «Reptil Gusano», etcètera. Va tocar les típiques versions, tot i que es va deixar la de «Véndemelo» (Breaking the Law, Judas Priest), que va substituir per una adaptació d'una cançó de Black Sabbath. I de les noves, no en puc dir gairebé res perquè no les coneixia.

En acabat, els punkarres van pujar a l'escenari a donar una mica la tabarra al penjat que havia estat tocant. Mon germà va aconseguir que li signés el disc: «Para Dani y Josep. God Save the Spiz. Manolo Kabezabolo». La seva cara era un poema: haurà dormit cinc minuts la darrera setmana? Ingerirà res més a banda de drogues, de sustent? És un enigma. En resum, però, va estar prou bé el concert, i només va faltar alguna cançoneta que a mi m'agrada molt (sobretot, una...).

Ara fa cosa d'un hora que he tornat de la diada de Sant Jordi, la primera de la temporada al nostre poble. Érem les colles de Figueres, Ripollet i Esplugues, i bé, pel que fa a nosaltres, ha estat millor que la setmana passada, però sense arribar a fer castells de set. La nostra actuació ha estat: 4d6a, 5d6, 3d6 i Pd4. Les altres colles, si no m'erro, han fet també construccions de sis.

Ahir vaig ser a la Universitat de Vic (Uvic). Com a bon universitari, la meva visita no tenia res a veure amb res de didàctic ni lectiu: era només la diada dels Emboirats, els diguem-ne castellers de la Uvic.

Ahir els castellers d'Esplugues vem fer, per fi, la primera diada. Actuàvem a la plaça de l'Església de Cornellà amb ells i Sant Cugat. La cosa va anar força bé, nosaltres vem fer el dos, tres i quatre de sis sense masses problemes, tot i que jo... jo vaig debutar al tronc.

Algú amb senderi preferiria una buina a cruspir-se un bon tall de llom? Doncs avui, jo, m'he estimat més embafar-me de merda a anar a l'assaig de castells. Per què? Doncs perquè hi havia Ple municipal a l'ajuntafems.

Gràcies al nou monitor hem pogut reconnectar l'ordinador vell amb el monitor vell. He estat investigant què teníem per allà guardat, i ves per on he trobat el mític discurs anarquista d'en Senkreu. L'he traduït al català i l'he retocat una micona de res, arreglant alguns errors i modificant alguns detalls sense importància.

Rellegit ara, em sembla molt més bèstia del que recordava, val a dir que el vaig haver llegir dempeus davant de tota la classe, allà dret a la pissarra, i amb monja inclosa, quan jo tenia quinze anys.
No és gaire llarg, a continuació us el poso.

Avui ha perdut el Barça 4-2 al Bernabeu. I no és que m'importi gaire, però com ja va sent costum, el futbol torna a tocar-me la pebrotera. Si en anteriors ocasions va ser la baixa assitència als assaigs de castells quan jugava la Champions, ara ha estat el torn del "rollo pancartero" i la fugida de mà d'obra cap al bar de l'Avenç.

Per primer cop en molts anys ni tan sols he seguit el partit per la ràdio. Estava fent pancartes per la mani del dia 30. Realment han quedat molt maques. Si ahir per la tarda vaig fer "domassos" amb esprai, avui he perdut tot el dia fent pancartes força "ganses" amb tinta xina. El procediment que es segueix per fer-les és curiós: primer penges la pancarta blanca i neta a una paret, i amb un projector connectat a l'ordinador o de diapositives vas dibuixant i escrivint el que toca a la tela o al plàstic amb un retolador permanent. Quan es té la cosa feta, es despenja de la paret i s'acaba de pintar amb tinta xina i cotó fluix: es fan una mena de canutos amb cotó i precinte adhesiu i es mulla un extrem en tinta. I res, es va pintant. La resta de pancartes es fan calcant la primera.

A l'antiga foto (foto que ha estat retirada per evitar taquicàrdies als pobres internautes desprevinguts) es podia veure un ésser tremendament subversiu, esquitxosament sanguinari, violent okupa antisistema, esbudellador de velletes simpàtiques de parlar mel·liflu, esquarterador de membres per pura diversió i protèrvia (sense ironia, això és així, tots ho sabem, la poli els primers), calcant una pancarta que anuncia que el dia trenta d'aquest mes se celebrarà una manifestació festiva a les sis partint del parc Onze de Setembre, que a les quatre hi haurà festa infantil al parc de les Tres Esplugues, i que al mateix lloc, a partir de les vuit, hi haurà botifarrada popular i concert de diversos grups estranys (Desechos, Kayo Malayo, Komando Oreneta, los Fankis, Latino de Hospitalet i los Llobregantes...) fins a l'albada. Hi esteu tots convidats. I hi participaran els Uniconis.

La nova foto correspon a una d'aquestes pancartes, penjada a la rotonda del Pont d'Esplugues, a tocar de l'Ajuntament, que m'he trobat avui, dia 17, camí de casa...

Au, salut.

Diumenge, a Cal Suís, es va fer un taller l'objectiu del qual era, si fa no fa, preparar millor els integrants de la Plataforma per si de cas, en una acció, s'han de veure les cares amb la policia. La dinàmica del taller era la següent: primer jugàvem a un joc estrany i després séiem en cercle i posàvem en comú les nostres impressions i tal. L'objectiu dels jocs era treballar un aspecte relacionat amb el tema del taller: des de la millor coneixença i solidaritat mútua, fins a com declarar a dependències policials, conèixer drets, etcètera.

L'avantpenúltim joc consistia en mirar fixament un punt i barrinar durant vint-i-cinc minuts sobre les motivacions que ens havien dut a assistir-hi. I al cap i a la fi em va costar arribar a conclusions. De fet, sobre això hi penso contínuament, per què vaig amb els del Caufec, per què penso d'aquesta manera i no d'una altra, per què tal i per què tal altre. Aviat vaig deixar estar l'inicial «Per què sóc a aquest taller?» per pensar en «Per què sóc al Caufec», fins al postrem «Per què sóc». Les respostes: les mateixes de sempre, però si s'estira del fil s'arriba sempre a la "causa incausada", a allò que fa que tot deixi de tenir sentit, una raó d'ésser.

Era al taller perquè estic en contra del Caufec, perquè ajudo a les accions i vaig a les assemblees. Sóc al Caufec perquè no vull que facin aquesta destrossa, perquè a més sóc partidari de la participació popular directa i perquè combrego amb la majoria dels ideals d'aquella bona gent. La formació d'aquestes ideies és contínua i molt perllongada en el temps (tota la vida); a més considero que s'ha de ser coherent amb el propi pensament, i que quedar-se a casa és covard i conservador. Hi sóc per mi mateix, per millorar el meu poble i per "millorar-me" una mica a mi mateix, en la mesura del que això sigui possible. Hi sóc per altruisme, potser, però l'altruisme comença per acceptar l'egoisme inherent que comporta tota presa de decisions. No hi era per aprendre a declarar davant la policia, ni em motivava el Caufec directament; hi vaig anar només per mirar d'integrar-me una mica més (aspecte que em resulta gairebé impossible).

Evidentment, a l'hora de posar en comú les reflexions, no vaig badar boca. Els altres anaven explicant les seves coses i jo me'ls mirava amb un cert sentit d'inferioritat, com sempre em passa. De fet, però, no sé com podria haver verbalitzat això que tot just acabo d'escriure.