octobre 2022 Archives

Diumenge tornàvem a les places, a la bella vila dels espàrrecs, allà dalt el Montserratí, amb pluges que baixaven del Bages i l'Anoia i una brisa fresqueta enmig d'aquest merder d'octubre calorós, que algú apagui el putu forn. Anàvem cap a la plaça de la Pagesia per actuar en la XXVII Diada dels Castellers d'Esparreguera, acompanyats pels Castellers de Cerdanyola, amb qui hem actuat molts cops enguany per alguna raó desconeguda, segons m'informen veus informades. I mentre ens anàvem aplegant a la plaça, ens posàvem la camisa i ens embolicàvem amb la faixa, quatre gotes ens amenaçaven i ens disposàvem a fer una grandíssima actuació que consistiria en el 4 i el 3 de 7 i el 4de6 amb agulla.

Per part nostra, doncs, no és que fos la rehòstia: érem quatre piules i tot apuntava que seria avorridot. De manera que després dels pilars de quatre d'entrada vèiem passar el 5de7 d'Esparreguera i muntàvem el nostre preciós 3de7 que... Doncs ni ideia, la veritat, ahir ni tan sols vaig preguntar com havien anat els castells. Jo feia de segones laterals i no vaig veure res, però la sensació és que el vem fer amb la punta de la fava.

I aleshores vaig recordar que era Santa Úrsula i que a Valls feien castells, i entre ronda i ronda la Joves va provar el 4de9 net... Quin espectacle de castell, mare meva, em vaig fotre a cridar allà al mig de la plaça, els castellers estàvem més pendents de l'Alt Camp que de l'Alt Baix Llobregat. I visca la Joves i puta Vella empertostemps. Com es pot comprovar, érem més a Valls que a Esparreguera.

En segona ronda Esparreguera desmuntava el 7de7 i era el torn del nostre 4de7 que... ni refotuda ideia, noi, només sé que el Jordi tornava a pujar a segons, diria que també per on jo feia de segones laterals, on no vaig veure una puta merda.

S'ha de dir que sense l'ajuda de les altres colles no podríem haver fet res perquè teníem dos cordons pelats. Però, tot i això, nosaltres no és que ens poséssim gaire a les pinyes dels altres. Jo, mira, com que porto trúitert un altre cop, tinc l'excusa que faig fotos, però buènut, també s'ha de dir que la Vella mentrestant descarregava un 4de9f amb el pilar d'aquells més remenats que una baldufa que només fan ells.

En tercera ronda Esparreguera va descarregar un 7de7 que li passava de tot, amb la rengla a Olesa i una mica de tot, però això també és un dallò que diuen que fa afició, i, mentre celebraven la seva truita de set, nosaltres els esperonàvem a continuar amb la xerinola perquè no sé si era la Joves que provava el 2de8 sense folre, un castell que semblava maco però que va acabar petant i els cargolins que ens ho miràvem vem fer un «oooooh» de greu desconhort i malaurança pregona. I vem descarregar el nostre 4de6 amb agulla i passi-ho bé i a reveure. Mare meva, quina preciositat:

Esparreguera va fer en repetició el 4de7 amb agulla --ahir només ens va faltar veure el 4de8a-- i un pilar de 5 aixecat per sota, que feia anys que no veia a plaça, i van acabar amb els seus càntics, que comencen amb el Virolai i acaben a ritme de ska. Entre Poble-sec i els pogos punk i l'ska esparreguerí, jo faria alguna versió hèvit d'alguna cosa, ja hi pensaré i ho proposaré al Marcel aviam com ho veu.

I poca cosa més: la pluja no va arribar, la Vella va descarregar el 2de8 net i es va erigir virtualment en la vencedora de Santa Úrsula després de la desfeta ignominiosa del Concurs, vem passar per la Closca per continuar veient Santúrsula, i van anar passant les hores, i jo vaig passar pel Festival Arrela't d'Esplugues i vaig veure el nou Robert Brillas, que sembla que l'Ajuntament l'hagi fet expressament per evitar que s'hi puguin fer concerts. Ara és com una mena de teatre amb grades fixes i, per tant, l'única sala municipal on es podien fer concerts, ni que fos en un espai reduït, ha desaparegut. No sé on haurem de fer les coses, però jo no tenia esma d'estar-me una hora assegut sense moure'm i vaig anar a sopar a L'Avenç, on em van clavar una morterada per un putu frànkfurt, quina merda de poble, cagundena. De sortida em vaig trobar els d'Esquerra, els vaig comentar això del frànkfurt i del Brillas i em van donar la raó, i finalment vaig fer cap a la Closca altre cop per veure el Barça, que va fer un molt bon partit però no el recordo gaire, i cap a casa a dormir que avui treballem.

En conclusió, visca el Barça i visca tot i lloat sia Jaume Barri. Aquí hi ha fotos, la majoria són de la Lídia però algunes de les que es van fer amb el mòbil les van fer altres persones.

XXVII Diada dels Castellers d'Esparreguera:
@collabordeus 2p4 5d7 id7d7 7d7 4d7a p5s 3p4
@cargolins 2p4 3d7 4d7 4d6a 2p4
@ccerdanyola p4 4d6 3d6 p4 p4

I, com sempre, la culpa és de la Vella.

Dues setmanes després del malaurat Concurs, tornàvem a casa, a Sant Just, amb les piles carregades i castells de gamma alta de set en cartera. L'humil cronista, com és costum, no havia anat a assaig, i per tant no sabia què faríem a plaça, o sigui que va agafar la bici amb intenció d'arribar d'hora a Can Ginestar, demanar pels castells i voltar una mica per les paradetes de Sant Just al Carrer, però... pel que em van explicar, fa uns quatre anys van separar això de les Festes de Tardor de Sant Just al Carrer diuen que per un error de l'Ajuntament, i d'aleshores ençà que es fa separat. El meu goig en un estoig, doncs: vaig anar a llegir una estona a la plaça de l'Ajuntament i en tornar vaig estar parlant amb el Quique de les nostres batalletes i amb l'Alfons i la Sílvia, i em van dir el que suposaven que faríem i etc.

I entre etc. i etc., van anar arribant els cargolins i els bandarres i els sagals i el recinte de Can Ginestar es va anar omplint i el Rai va dir que faríem el pilar de l'Alfons a tres quarts, però ja eren tres quarts menys dos minuts i el pilar de l'Alfons el vem fer bembé a les 12 tocades, i després vem fer dos pilarets més, i lloat sia Jaume Barri, era el torn del 5de7.

D'ençà que no vaig a assaig que no faig d'agulla i per fer les cròniques haig de preguntar molt més que abans perquè no veig els castells. Diumenge també vaig tornar a portar el trúitert de la colla i del cinc vaig dir que era el quart de l'any, «amb algunes estrenes al tronc, però molt segur i ferm», que el que vol dir és que pel que sembla hi havia algú de canalla nou i el Jordi a segons. Jo estava de segones laterals a la torre, a l'exterior de la descarregada, que suposo que és on es devia estrenar el Jordi, i vaig notar algunes tremolors i alguna veu que li havia agafat la moto... Però a banda dels nervis de les estrenes, el cinc tenia bones mides i era molt segur i ferm, com deia a trúitert, i el vem descarregar sense cap problema.

No va anar exactament igual el tres per sota de segona ronda. Jo estava de tercer aixecador però bàsicament vaig aixecar els braços i vaig mirar com anava pujant: l'aixecada dels terços/segons va ser realment espectacular, complement desgavellada, si més no a la buida del tres, que és on era jo, que ja em veia l'Emel a sobre. Vem acabar de col·locar-hi els baixos amb el segon que tenia la cama dreta volant i tot aquell rengle amb més revolts que la baixada dels Karts de Sant Just. Però bé, entre pinya i tronc vem poder aturar la remenada i mantenir una mica compacta aquella cosa. Un castell dels que creen afició, que diu el tòpic.

I després d'aquell tres amb escoliosi tocava el 4de7 amb agulla. La meva intenció era escapar de la pinya en algun castell, però és que érem tan sols tres cordons i m'hi vaig haver de posar de terceres mans. A darrere, un sagal feia l'escaleta a tots els que havien de pujar pel rengle. No recordava la bella sensació que et trepitgin les grenyes els peus dels troncaires. La sensació allà fet un sandvitx va ser molt tranquil·la i avorridota i tot. Pel que deien, el quatre ja estava obert per segons i terços de bon començament, però bé, sembla que a banda d'això no va presentar cap més problema.

Per plegar, un altre pilar de cinc i apa.

Les altres dues colles no tenien gaires efectius i van fer entre castells bàsics de set els Sagals...

I els de sis els del Poble-sec.

Per cert, que els Bandarres fan pogos després del típic càntic de «Som poblesequins» o no sé què, un pogo al qual em vaig afegir amb gran deler i delit. I cap a la Closca a dinar, hi havia paelles que havia estat fent l'Antonio i el Tono com a grans xefs cargolins.

En acabat, a veure la tragèdia del Barça al Bernabeu; l'aparell que han comprat per veure el futbol pirata no funcionava bé i van ser els Sagals qui ens van treure les castanyes del foc perquè ells sí que paguen el futbol. Però abans que acabés el partit ja estàvem muntant els DJs, amb les germanes Brau i després l'Espada, i vem fer unes ballarugues els d'Esplugues amb Sagals i Poble-sec fins que es va fer de nit, i ja havíem fet algun altre pogo i havíem estat arreglant el món i tot és molt bonic quan fas castells però sobretot després de fer-ne quan parles amb la gent de la colla, de les altres colles i del poble i visca la terra i puta Espanya.

Tornaré a fer cròniques? No ho sé pas. Només he anat a dos o tres assajos en tota la temporada, estic desconnectadíssim de tot, hi ha gairebé mitja colla que no conec, no puc preveure quins castells farem a plaça (evidentment, perquè no vaig a assaig) i mil coses més. Però potser sí que hi tornaré. De fet, ja havia fet la del Concurs, però estava pensada per a la revista, que s'està cuinant de mica en mica. En tot cas, visca la terra i puta Espanya.

Festes de Tardor de Sant Just:
Cargolins: p4 2p4 5d7 3d7s 4d7a p5
Sagals d'Osona: 2p4 3d7 4d7 5d6 p5
Bandarres: 2p4 3d6 3d6a 4d6 p5

Amb el temps que ha passat ara tampoc em cuido jo de les fotos, però les que he fet servir són meves (les de les altres colles) i de la Lídia (les de la nostra colla). Són aquí, però segur que aviat n'hi haurà moltes més.