2019 Badia del Vallès

| No Comments

Ara que obro l'ordinador parlaré de l'actuació del 25è Aniversari de Badia del Vallès que els Castellers d'Esplugues vem compartir amb Saballuts, Capgirats i Bandarres. Ho fem quatre o cinc dies més tard, per la qual cosa probablement els errors garrafals habituals avui seran encara més monumentals. Som-hi, doncs.

Badia del Vallès formava part de Barberà del Vallès fins fa un quart de segle, pel que ens diuen, que és una data assenyalada i s'ha de celebrar com cal. Segons la crònica saballuda (http://www.saballuts.cat/xxv-aniversari-de-la-independencia-de-badia-del-valles/), Badia és independent d'ençà del 14 d'abril de 1994 i, per tant, diumenge era l'aniversari exacte de la seva emancipació, que coincideix també amb la declaració de la república catalana per Macià el 1932. Diumenge era, doncs, un dia assenyalat: també era Diumenge de Rams, dia que Cristu va entrar aclamat a Jerusalem. Una professó per l'avinguda de Burgos ens ho recordava.

Professó

Més endavant nosaltres també en vem fer una, amb la Lina sota pal·li.

25è Aniversari de Badia del Vallès

També hi havia anat amb bici. Vaig sortir a les nou de Gràcia i vaig travessar Barcelona per Travessera-Indústria-Meridiana xino-xano per agafar un camí del Besòs molt transitat fins a Montcada, per arribar a Cerdanyola si fa no fa pel mateix camí que per l'actuació del local dels Castellers de Cerdanyola de poc abans; de fet, vaig passar just pel costat del seu local, per davant del bar on vem veure la primera part del partit del Barça. Vaig seguir la carretera fins a l'entrada de Badia del Vallès, una població on no hi havia estat mai, que jo recordi: l'havia vist tot sovint des de la biblioteca d'Humanitats de la UAB, n'havia sentit a parlar tot sovint per raons diverses, però mai no hi havia estat. I impressiona força entrar-hi per la carretera on vaig entrar: tot d'avingudes engraellades de baluernes de pisos arrenglerades, tot plegat imponent i imposant. Vaig aparcar la bici en un parc i vaig anar cap a una plaça on havia vist una terrasseta amb bar; era, de fet, la plaça dura de l'Ajuntament, on actuaríem.

25è Aniversari Badia del Vallès

Vem començar amb un pilar de 4 de dol pel Jabonero. Com deia el mail de Junta, «l'Antonio el podem definir com un pencaire de la cultura popular espluguina, col·laborant amb l'entitat que fes falta i essent membre de geganters i castellers des de fa 25 anys, combinant aquestes activitats amb la seva passió, la muntanya.»

25è Aniversari Badia del Vallès

Després del pilar de dol fèiem els pilars d'entrada i començava l'actuació. S'ha de dir que tampoc és que tingui gaire història, la cosa: més aviat, per rodar o estrenar castellers i per anar escalfant, aviam si aixequem el vol. De moment hi ha molt poca cosa a explicar. Començàvem amb el 4de6, amb estrenes a tronc, que en aquella plaça enlluernava la concurrència:

25è Aniversari de Badia del Vallès

En segona ronda portàvem un 3de7. El vaig veure des del balcó de la Casa de la Vila, des d'on no vaig veure gaire res a destacar. Va ser també l'únic castell de set pisos blau elèctric de la jornada.

25è Aniversari de Badia del Vallès

Amb aquesta càmera no sé agafar les aletes. En fi, tant se val. En tercera ronda entrava de lateral del pilar del mig 4de6 amb agulla. Feia tant que no hi entrava que el vaig agafar com si fos el 4de7a i tombava el pilar cap a l'altra banda, on hi tenia el Pau Riba, tot un honort: l'introductor del punk a la Península Ibèrica!

Per la resta, el castell va ser aquesta cosa:

25è Aniversari Badia del Vallès

En aquest hi havia l'Erika a terços, que no sé si s'hi estrenava o no, com hi havia hagut l'Alba i el Pau al tronc del primer castell. Ja dèiem que són actuacions per anar estrenant coses. Ara anava a mirar si hi havia crònica al web per copiar coses, però la resposta és «no!». Ha durat poc. Mala sort. També s'ha de dir que vaig piular bé l'actuació:

Final 25è Aniversari #Badia
@saballuts 2p4 7d7 4d8 5d7 p5 2p4 p4balcó
@Cargolins p4 dol p4 4d6 3d7 4d6a p5 p4
@bandarres 2p4 4d6a 4d7 3d7 p5
@capgiratscdv p4+p4s 2d6 4d7 5d6 p5c
#castellers #esplugues

Com es pot comprovar, vem fer l'actuació més fluixa de la diada. Érem molt poca colla i vem fer el que podíem. Per exemple, un pilar de cinc per acabar:

25è Aniversari Badia del Vallès

Si voleu veure més fotos:

Josep: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157677727002547/
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157704580275222
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157704582405912

I què més? Ens van convidar a un pica-pica que es va acabar de seguida i vaig posar la bici a l'autocart i cap a la Closca, on no vem haver d'esperar gaire els pollastres del Cardona. I, d'altra banda, vem descobrir un nou butifarraire: en Pol. I, a més, sap jugar-hi! La parella habitual Txus-Jep li vem donar peixet i vem jugar malament a dretcient una mà perquè ens guanyés i vulgui tornar a jugar amb nosaltres. Ell deia que la Closca és el paradís, amb futbolín, buti, cervesa i Disney Channel per distreure la canalla. Ja ho sabeu, doncs, badocs: com a la Closca, enlloc!

Però hi havia relativament poca gent i relativament d'hora vaig tornar cap a Barcelona, a descansar una mica.

Salut i castells!

2019 Diada Local Cerdanyola

| No Comments

Dissabte continuava aquest inici de temporada tan interessant, aquest cop a Cerdanyola amb motiu de la diada del local dels Castellers de Cerdanyola. Jo sortia des de Gràcia i anava seguint les indicacions de Google Maps per arribar fins a la puta Meridiana i engegar pel passeig de Santako i enfilar riu amunt fins al pont de Montcada. Hi ha la gràcia que després de la darrera sortida de la riba del Besòs, el camí continua, però de terra i pedruscall; no se'n veu cap més sortida fins al pont en qüestió, o jo no en sé veure, i per poder sortir del riu s'ha de grimpar una mica pel talús i saltar la barana de la pista compartida per bicis i vianants. Vaig travessar, doncs, el riu i aleshores va tornar a començar el bell viatge pels polígons industrials de Montcada i Cerdanyola. Sé que hi ha un camí més bonic --és una manera de parlar-- per la vora del Ripoll --o com se digui--, riu més aviat rierol agònic escanyat també per polígons industrials i tota la merdissalla vallesana. Però per no perdre'm més del compte i seguir el camí més dreturer, segons Google Maps, vaig travessar pel polígon habitual, vaig ficar-me en una nacional que em feia una mica de caguera perquè semblava l'entrada a l'autopista i la penya hi nava cagant llets i, al final, després de voltar una mica, vaig acabar entrant al bar on jugava el Barça un partit molt espès contra l'Espanyol.

Diada Local Cerdanyola

Actuàvem al local de Cerdanyola, com indica el títol de la chrònica. El local també està entaforat enmig de polígons industrials, al costat del rierol que potser era el Ripoll o potser la riera de Sant Cugat --era el riu Sec, diria--, amb un passeig d'arbres que es perdien al lluny i, ben bé, ubicat en el no-res. Era, doncs, l'actuació típica i característica sense públic, un dissabte a les cinc, celebrada per a consum intern i prou en un lloc excèntric, en fi, allò que acostuma a passar de tant en tant. Com que continuo sense anar a assaig, no tinc gaire idea de com van les coses, però de moment a plaça érem una mica més de mans que una setmana abans a Sant Andreu de la Barca. Això em va permetre quedar-me a fora en el 3de7 inicial per fer-ne fotos; de fora estant no em va semblar gaire complicat:

Diada del Local dels Castellers de Cerdanyola

Tot i que potser es va fer una mica boterut a la descarregada.

Diada Local Cerdanyola

En segona ronda fèiem un 4de7 en què em posaven de segones mans. Per sort, un d'Esparreguera va passar davant meu, perquè jo allà darrere el Ruben ben poca cosa hi podia fer. D'altra banda, des d'aquella posició no vaig veure-hi gaire cosa; la sensació és que tant 3 com 4de7 es van fer amb força calma i tranquil·litat, però ves a saber.

Diada Local Cerdanyola

En tercera ronda segellàvem la mateixa actuació que la setmana anterior amb el 5de6. En aquesta ocasió em posaven d'agulla a la rengla del 3. Feia tant que no hi anava que hi entrava per l'esquerra; en fi, el 5 per la meva banda va semblar que tenia els típics desarranjaments de sempre, i amb la remor i xerradissa habituals que acompanyen aquest castell.

Diada Local Cerdanyola

Hi havia cares poc conegudes, a segons:

Diada del Local dels Castellers de Cerdanyola

I:

Diada del Local dels Castellers de Cerdanyola

Fèiem el primer pilar de 5 de l'any, que vist de fora estant no va semblar que donés gaires problemes.

Diada Local Cerdanyola

I dos pilarets de quatre i a dormir.

Diada Local Cerdanyola

L'actuació completa va ser aquesta:

Final Diada Local #Cerdanyola
@ccerdanyola p4dol p4 3d6a 3d7 4d7 p5 p4
@collabordeus 2p4 3d7 4d7 5d6 p4+p4s
@cargolins 2p4 3d7 4d7 5d6 p5 2p4

És curiós veure com totes tres colles vem fer si fa no fa la mateixa actuació, amb algunes variacions; al capdavall, nosaltres en vem sortir vencedors triomfals sense màcula ni reprotxe ni sollament. En resum, una actuació prou ràpida a la quina forca, que ha de servir, com se sol dir, per rodar castells i castellers i veure quan comencen a arribar construccions més grosses.

Em diuen per l'orellera™ que, mentre nosaltres fèiem el pòtol mirant la primera part del Barça, els Martinets donaven xacolata desfeta. Després de l'actuació hi havia festeta, o això deien. Però ni l'una cosa ni l'altra no vaig presenciar: es feia fosc i la tornada amb bici es complicava. Vaig perdre'm una mica per entrades i sortides de carreteres i al final vaig travessar la urbanització que hi ha entre Montcada i Cerdanyola per tornar a passar per un polígon i, ja orientat, fer camí cap al Besòs. A Gràcia feien un concert a la plaça de la Vila, per cert, i mentre hi arribava tornava a sonar l'opening de Bola de drac.

Doncs res, les fotos.
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157707669729215
Josep/Marta: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157704334040472/

I això és tot per avui. La propera actuació és a Badia del Vallès el dia 14, ja veurem si hi anirem. Salut i castells.

2019 1r Aniversari de l'Adroc

| No Comments

Després de molt de temps, en Jep torna a fer les mundialment aclamades chroniques dels feyts, sense les quals les actuacions no són mai del tot finides --què devia haver provocat que en Jep es cansés d'escriure les cròniques? Potser massa anys seguits? Potser l'aire de desesma de la colla? Potser un cert distanciament per causes diverses --canvis de feina, de coixins, de prioritats... Què ho deu haver fet? Misteris, però aquí hi tornem a ser, ja veurem fins quan.

Ja no sé quantes temporades fa que pul·lulo per castells, suposo que deu ser la quinzena, però sí que és cert que ha canviat força la meva relació amb la colla. Havia format part de la Junta gairebé des que vaig entrar a la colla, gairebé no fallava a assajos (cada any anava fallant més, en efecte) i engiponava les cròniques de totes les actuacions. Enguany no he anat encara a cap assaig i a les pinyes em posen a davant novatos que no sé com es diuen. Així, doncs, la meva relació ara és força més distant, i per tant, del decurs més del dia a dia de la colla, no me n'assabento gaire. Sap una mica de greu perdre el fil d'aquesta manera, però què hi farem.

De manera que diumenge obria l'AppSistència aquesta i a les 10, tot just abans d'agafar la bici, confirmava que hi aniria. L'any passat vaig anar a Sant Andreu de la Barca que plovisquejava i amb ressaca, vaig sortir d'Esplugues més tard de les onze i vaig arribar a plaça --una típica plaça dura baixllobregatina envoltada de blocs de pisos o centres cívics i bars i pakis i coses per l'istil-- mitja hora tard, aproximadament, i em vaig quedar fora del primer castell. Amb aquell trist record al magí, enguany vaig matinar força i abans de les nou ja feia un cafè per casa meva. Vaig posar-me a pedalar cap a les 10, vaig fer el camí llarg amb bici, per la passera del riu de Cornellà --hi feien no sé quina puta merda de passejar pel riu o una cosa així i era tot ple de badocs i també de castellers de Cornellà, que hi alçarien un pilar--, i en menys d'una hora, cap a les onze, em vaig plantar a la plaça Federico García Lorca, davant el teatre Núria Espert, tot frisós per encetar temporada. Quins nèrvits! Quin enjòlit més insòlit! Que el desfici no t'emmerdissi! El sol de març ja queia rodó com si fos juny --enyorança de les nuvolades i la fresqueta d'un any abans!-- i les quatre colles anaven arribant xino-xano: els gloriosos Castellers d'Esplugues, la colla més en forma del Baix Llobregat --de moment--; els nostres fillols Castellers de l'Adroc i Castellers de Sant Feliu, i els Castellers de Gavà, d'un blau consemblant al nostre. Era una petita Trobada del Baix, després que l'any anterior no hi vam anar per primer cop en la història de les trobades del Baix. Veuríem, per obrir temporada, com anaven les coses a la nostra comarca jussana.

Però val a dir que la de diumenge no va ser la primera actuació de l'any. Sent fidels al nostre tradicional compromís social, havíem participat en la manifestació del 8 de Març amb motiu de la vaga feminista, a Barcelona, a la cruïlla de Gran Via amb el carrer d'Urgell. El pilar va ser com un puny alçat al cel en defensa dels drets de les dones:

Vaga feminista 2019

I a banda del pilar de dones, l'altra notícia destacable va ser l'estrena del Txus a la gralla. Un valencià radere la gralla, més terrorisme musical no pot ser.

Vaga feminista 2019

Doncs res, l'estrena castellera real va ser aquest diumenge, a Sant Andreu de la Barca, com dèiem abans. Vam començar amb un pilar de 4 de dol per la mort d'en Gaspar.

1r Aniversari Castellers de l'Adroc

En Gaspar havia estat a la colla gairebé des del primer dia, havia format part de moltes juntes i havia anat a assajos fins al final. En fi, fins sempre, Gaspar.

Després d'aquest pilar, la resta de colles vam fer els d'entrada; nosaltres dos, la resta només un.

1r Aniverari Adroc

Érem segons en l'ordre d'actuació, després dels amfitrions, els Castellers de l'Adroc. En una crònica que havien penjat al matí deien això de nosaltres:

Els Castellers d'Esplugues han portat a plaça dos castells de 7 bàsics amb una factura impecable. Les estructures del 3 i del 7 fan pensar que molt aviat podran portar-les a plaça amb un pis més. En tercera ronda han descarregat un 5 de 7 ben sòlid.

Fa gràcia perquè ben bé no n'encertaven ni una. Bé, vam fer 3 i 4de7 per començar --els «dos castells de 7 bàsics amb una factura impecable»--, que no vaig veure gens --he perdut la meva eterna posició d'agulla per una altra no gaire agraïda de segon lateral, des d'on no es veu una merda--, però les sensacions, sobretot en el primer, és que, efectivament, no van suposar gaires problemes, és a dir, és probable que sigui cert que van tenir «una factura impecable». Ara bé, tot seguit diu «les estructures del 3 i del 7», que és com barrejar pomes i peres o dir que vam fer el 3de7 i el 7de7. En fi, el que segur que és anar molt lluny d'osques és afirmar que aquests castells «fan pensar que molt aviat» els portarem «a plaça amb un pis més», perquè, malauradament --i tot i que no vaig a assajos per temes diversos--, no crec que els hi puguem dur imminentment. Més aviat, suposo que trigaran uns mesos, dos o tres pel cap baix, i potser pel juny o juliol, si hi ha prou gent a assaig i han pogut renovar troncs --les meves informacions sobre aquests aspectes, i sobre d'altres que també hi poden estar relacionats, són més aviat fragmentàries i esbiaixades--, els podrem plantejar. Però no en tinc ni ideia. En fi, el 3de7:

1r Aniverari Adroc

I el 4de7:

1r Aniverari Adroc

L'únic que puc dir és que el 4de7 se'm va fer més llarg, però potser només era la meva percepció. Reprenent la crònica que he citat més amunt, continua dient que «en tercera ronda» vam descarregar «un 5 de 7 ben sòlid», la qual cosa és una mentida manifesta, un cas clar de perjuri, i sol·licitem al president del tribunal que ens permeti passar un document gràfic per fer incórrer en contradicció al testimoni:

1r Aniverari Adroc

En efecte, senyoria: és un 5de6, que no sé si va ser gaire sòlid o no --tornava a fer de segones laterals darrere del novato de Bergants--, però ja sabem que aquests castells més amples que alts no acostumen a ser gaire bonics. D'altra banda, direm que s'hi va estrenar com a terça la Su, i suposo que n'hi havia d'haver més pels puestus. I fins aquí la meva crònica sobre nosaltres mateixos.

No sé si fa cap servei una crònica com aquesta, però bé, tant se val. Podria parlar de les altres colles, però si de la meva vaig tan perdut, ja podeu comptar com vaig amb les altres. Només diré que la diada va ser força àgil, amb una actuació prou bona de tots plegats, amb unes construccions prou maques i sòlides. Que Twitter parli, que per alguna cosa el vaig portar jo, no sé per què:

@CastellersAdroc: p4 3d6 3d6a p5c p4
@cargolins: p4dol 2p4 3d7 4d7 5d6 2p4
@CastSantFeliu: p4 3d6 2d6 4d6 p4s
@CastellersGava: p4 4d6 id3d6a id3d6a 3d6 p4

Els de l'Adroc van caure amb el pilar de cinc, que van carregar pels pèls, i llavors l'actuació --que havia anat molt ràpida fins al primer intent desmuntat de 3de6 amb agulla de Gavà, que van tornar a desmuntar en tercera ronda-- es va aturar mentre no atenien els damnificats per la llenya. Sembla que només van ser contusions i vam poder acabar l'actuació amb el nostre sòlid 5de6 i els dos pilars de 4 i tota la pesca.

Alguns van anar a dinar amb els de l'Adroc; jo vaig pujar a la bici, que treballava de quatre a deu --i és que, amichs meus tots, la feina m'afectarà molt les actuacions als caps de setmana, i les llargues tardes de fer el perdulari a la Closca, tots els assajos dels dimarts, etc. Però què hi farem!, la feina, tot i que està sobrevalorada, ara per ara és aquesta. O sigui que adeu, tardes de postdiada que es feien nits, adeu quartes rondes, adeu partides de botifarra --que, fet i fet, cada cop eren més escadusseres--, o a reveure, fins temps millors! Us trobaré molt a faltar! De moment, aquí teniu aquesta crònica, i aquestes fotos:

Josep: https://www.flickr.com/photos/senkreu/albums/72157679546432608
Manel: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157706184006131
Lídia: https://www.flickr.com/photos/senkreu/sets/72157679564011698

I sí, vaig fotre el camp amb la bici. D'anada havia anat pel camí llarg del riu, uns 20 km, però de tornada vaig anar per carretera, uns 15 km, fent-ne un tros amb en Natxi, que em va dir que una companya de la fenya li havia dit que jo li havia dit que... En fi, si llegeixes això, Gemma, saludus.

I res, això és tot, ja veurem si puc anar a l'actuació de Cerdanyola aquest dissabte.

Find recent content on the main index or look in the archives to find all content.

Tag Cloud

mensuelles Archives

Pages

Powered by Movable Type 4.23-en

Enllaços

Bloch del Tete (BCN)
Temporada Alta (Capgrossos)
Capgrossos confidencial
Carles Feiner (Minyons)
Matalasseritis
No només de ratlles...
Lila és el color que porto
Frikilandi
Cada Terra... (Vella)
Potti de Mallorca
Pinyes i Castells (Nens)
application/rsd+xml$mt:Include module=text/javascriptstatcounter